La PAH i les empreses recuperades

Els veïns de tot el barri s'amuntegaven davant de la porta. Eren molts. També arribava gent de la universitat, sindicats, persones i agrupacions que havien passat per situacions similars de resistència. Fins i tot hi havia alguns políticsatrevits que els hi donaven suport per tal que la policia no s'atrevís a donar el primer cop, i els desnonessin. Els ulls de les càmeres, i els periodistes, explicarien a tot el món el que havia succeït si arribava l'hora de la càrrega policial.

Efectivament, l'escena de dalt parla d'un desallotjament. Però no és el desnonament d'un habitatge sinó d'una empresa que els treballadors van reconvertir en cooperativa: el restaurant Alé Alé, a Buenos Aires, una de les moltes empreses recuperades d'Argentina.

La història d'Alé Alé va succeir el passat abril, i fins al dia d'avui no els han pogut desnonar. El propietari (que per cert feia temps que no apareixia pel local), com sol passar en aquests casos, portava mesos sense pagar el sou ni aportar a la Seguretat Social. Evidentment, la lluita dels obrers i obreres era justa: volien conservar la font del treball per sobre de tot, (i de pas cobrar els diners que se'ls hi devia). Però la llei, com passa amb els desnonaments d'habitatges, no jugava a favor seu i sense tot el suport dels col·lectius, el control per part dels treballadors no hauria estat possible.

A Espanya existeixen empreses recuperades, algunes recents, i la majoria amb més de trenta anys d'experiència cooperativa. Els membres de la matricera Mol Matric, per exemple, recorden amb emoció les interminables manifestacions davant de la luxosa casa de Cadaqués de l'antic propietari, amb les famílies, els cotxets dels nadons, les pancartes... les nits eternes de l'ocupació de l'empresa dormint a la fàbrica, els grans esforços inicials per garantir la viabilitat de l'empresa...

Mol Matric és avui una empresa cooperativa de prestigi dins de les matriceres de Barcelona. I no han perdut ni un mínim de l'esperit cooperatiu. Cada mes organitzen al menjador de la fàbrica, enmig del polígon industrial de Santiga, a Barberà del Vallés, una conferència amb algun personatge que els hi sembli interessant. Curiosament, estaven pensant aquests dies a convidar a Ada Colau, líder del moviment de la PAH, que la seva estratègia per evitar desnonaments és demanar suport del veïnat, d'altres persones que hagin passat per situacions similars, de persones de la universitat, dels moviments socials i fins i tot dels polítics...

Escolto casos d'obrers i obreres en situacions similars a las d'Alé Alé, o al mateix Mol Matric, a l'Espanya actual, que ajupen el cap i accepten fàcilment que el Fons de Garantia Salarial (FOGASA) els hi pagui a llarg termini una part del que els hi correspon... regalant a l'antic propietari la resta del deute.

Sorprèn que no hi hagi a Espanya, amb la possibilitat de capitalitzar l'atur, més empreses recuperades. Potser si passés...si tinguessin tot el suport del veïnat, dels moviments socials, de la universitat, dels sindicats, de qui hagués viscut situacions similars... Potser, si es podrien salvar les empreses i la feina, probablement hi hauria menys desnonaments, d'habitatges.