La pujada de gener: un concepte desfasat?
01
de Febrer
de
2015
Act.
01
de Febrer
de
2016
Tradicionalment, quan acaben les festes nadalenques, i enmig de la campanya de rebaixes, se sent a parlar insistentment de la temible pujada de gener. Normalment, a començament d'any es produeixen les habituals pujades de preus de molts productes i serveis, especialment els que es vinculen amb els subministraments de la llar, que afecten la capacitat de compra dels consumidors perquè redueixen el seu poder adquisitiu.
Així mateix, es diu que es tracta d'un mes complicat per a totes les persones que durant les festes nadalenques han gastat molts diners en menjar i regals. Per aquesta raó, la gent parla de la "pujada de gener" com un moment difícil que, any rere any, afecta els ciutadans.
Això no obstant, cada vegada hi ha més evidència que demostra que, a poc a poc, la pujada de gener és un fenomen que va quedant desfasat, perquè representa formes de consum i d'ingrés que, progressivament, aglutinen a menys persones. Les formes tradicionals de consum han canviat i ja no podem parlar de la pujada de gener tal com fèiem quan la majoria de la gent tenia una feina estable, remuneracions fixes i 14 pagues a l'any. L'augment de les formes flexibles de treball, com el treball temporal o a temps parcial, i les noves formes de retribució han generat importants canvis en la renda disponible de moltes persones, que posen en crisi les dates tradicionals del consum com les passades festes de Nadal o les rebaixes.
Les dades trimestrals de la despesa en consum final de les llars (corregits els efectes estacionals, de calendari i l'efecte dels preus) que ens ofereix la comptabilitat trimestral d'Espanya (Institut Nacional d'Estadística) semblen confirmar aquesta tendència (vegeu la figura). La comparació entre la despesa en consum privat entre el primer i el quart trimestre de cada any ens posa en relleu un canvi important de tendència en el començament de la crisi econòmica. En efecte, entre els anys 2000 i 2007 el consum del quart trimestre sempre havia estat superior al del primer trimestre (en el quart trimestre del 2007 el consum va aconseguir un màxim històric amb prop de 106.000 milions d'euros). Això no obstant, a partir del primer trimestre del 2008, es va produir un canvi de tendència, ja que en el període 2008-2013 el consum privat en el primer trimestre supera àmpliament el de l'últim trimestre. Aquestes dades suggereixen que, amb la crisi econòmica, el consum privat pot ser que es desestacionalitzi, en el sentit d'una menor despesa relativa les últimes setmanes de l'any, que quedaria compensada parcialment per una despesa relativa més elevada les primeres setmanes de l'any.
Les principals raons d'aquesta millor distribució temporal de la despesa en consum molt probablement estan vinculades amb els factors explicatius de la funció de consum. El consum s'explica per l'evolució de la renda disponible, les expectatives de renda i la riquesa financera de les famílies. En un context de moderació salarial, augment de la incertesa laboral i social, i caiguda de la riquesa, especialment la immobiliària, és molt lògic que les famílies racionalitzin la seva despesa extraordinària les últimes setmanes de l'any. I, encara més, és molt raonable que les famílies desestacionalitzin la seva despesa de consum, amb una participació més equilibrada durant tot l'any.
A banda dels factors vinculats amb l'ingrés, hi ha altres factors explicatius dels canvis en la funció de consum. En particular, cal fer esment que cada vegada tenen més pes en la nostra societat altres maneres de consumir. El consum electrònic, per exemple, ofereix mitjançant Internet importants ofertes i descomptes durant tot l'any i, per tant, ja no es limiten al període de rebaixes. Només cal donar un cop d'ull, això si virtual, a les pàgines web de descomptes per veure que, a Internet, les rebaixes duren tot l'any.
En aquest mateix sentit, cada vegada són més populars entre la població noves formes de consum sostenible i de proximitat, que permeten una distribució més regular del consum durant tot l'any. La gent ja no gasta tant per Nadal i tan poc les primeres setmanes de l'any, perquè entre les seves noves prioritats hi ha aportat valor social amb la despesa. Novament, un conjunt creixent de persones s'estima més desestacionalitzar el seu consum, la qual cosa té menys costos ambientals i socials, i aporta valor social d'una manera contínua.
A més d'haver reduït l'ingrés de diners en les famílies de rendes mitjanes, la crisi també ha provocat un altre canvi destacat en la manera de consumir de la nostra societat. La caiguda de preus, que provoca una situació de deflació, fa que els consumidors ajornin les decisions de comprar a l'espera de veure cap a on aniran els futurs imports. Aquesta situació es produeix actualment sobretot en les despeses d'elasticitat-renda elevada, és a dir, en els consums que són excloïbles més fàcilment. Una comparació de l'estructura de despeses familiars entre els anys 2006 i 2013, feta amb dades de l'enquesta de Pressupostos Familiars (EPF) de l'INE (taula 1), ens suggereix que, percentualment, les partides de consum que s'han deteriorat més amb la crisi econòmica són el consum en transports (des d'un 18% del total el 2006 fins a un 13,5% del total el 2013), hotels, cafès i restaurants (de l'11,8% al 10,2%) i equips de la llar (del 7,2% al 5,8% del total).
Paral·lelament, la crisi també ha posat en relleu dues tendències de consum addicionals. En primer lloc, un augment de les partides en energia, aigua i gas (del 9,2% al 12,9% del total entre els anys 2006 i 2013), resultat de l'augment del seu preu. I, en segon lloc, la consolidació de noves partides de consum, com les telecomunicacions (del 3,5% al 5,2%) i els productes alimentaris sostenibles i de proximitat, que han impulsat la despesa en alimentació (del 17,1% al 19,1%), més en sintonia amb els valors de l'economia del coneixement i la sostenibilitat del consum.
Així doncs, i com era d'esperar, després dels canvis radicals en les formes de produir, treballar i d'ingressar, finalment, les formes i els temps de consum també s'endinsen cap a la nova era. El canvi ja, gairebé, és total.
Així mateix, es diu que es tracta d'un mes complicat per a totes les persones que durant les festes nadalenques han gastat molts diners en menjar i regals. Per aquesta raó, la gent parla de la "pujada de gener" com un moment difícil que, any rere any, afecta els ciutadans.
Això no obstant, cada vegada hi ha més evidència que demostra que, a poc a poc, la pujada de gener és un fenomen que va quedant desfasat, perquè representa formes de consum i d'ingrés que, progressivament, aglutinen a menys persones. Les formes tradicionals de consum han canviat i ja no podem parlar de la pujada de gener tal com fèiem quan la majoria de la gent tenia una feina estable, remuneracions fixes i 14 pagues a l'any. L'augment de les formes flexibles de treball, com el treball temporal o a temps parcial, i les noves formes de retribució han generat importants canvis en la renda disponible de moltes persones, que posen en crisi les dates tradicionals del consum com les passades festes de Nadal o les rebaixes.
Les dades trimestrals de la despesa en consum final de les llars (corregits els efectes estacionals, de calendari i l'efecte dels preus) que ens ofereix la comptabilitat trimestral d'Espanya (Institut Nacional d'Estadística) semblen confirmar aquesta tendència (vegeu la figura). La comparació entre la despesa en consum privat entre el primer i el quart trimestre de cada any ens posa en relleu un canvi important de tendència en el començament de la crisi econòmica. En efecte, entre els anys 2000 i 2007 el consum del quart trimestre sempre havia estat superior al del primer trimestre (en el quart trimestre del 2007 el consum va aconseguir un màxim històric amb prop de 106.000 milions d'euros). Això no obstant, a partir del primer trimestre del 2008, es va produir un canvi de tendència, ja que en el període 2008-2013 el consum privat en el primer trimestre supera àmpliament el de l'últim trimestre. Aquestes dades suggereixen que, amb la crisi econòmica, el consum privat pot ser que es desestacionalitzi, en el sentit d'una menor despesa relativa les últimes setmanes de l'any, que quedaria compensada parcialment per una despesa relativa més elevada les primeres setmanes de l'any.
Les principals raons d'aquesta millor distribució temporal de la despesa en consum molt probablement estan vinculades amb els factors explicatius de la funció de consum. El consum s'explica per l'evolució de la renda disponible, les expectatives de renda i la riquesa financera de les famílies. En un context de moderació salarial, augment de la incertesa laboral i social, i caiguda de la riquesa, especialment la immobiliària, és molt lògic que les famílies racionalitzin la seva despesa extraordinària les últimes setmanes de l'any. I, encara més, és molt raonable que les famílies desestacionalitzin la seva despesa de consum, amb una participació més equilibrada durant tot l'any.
A banda dels factors vinculats amb l'ingrés, hi ha altres factors explicatius dels canvis en la funció de consum. En particular, cal fer esment que cada vegada tenen més pes en la nostra societat altres maneres de consumir. El consum electrònic, per exemple, ofereix mitjançant Internet importants ofertes i descomptes durant tot l'any i, per tant, ja no es limiten al període de rebaixes. Només cal donar un cop d'ull, això si virtual, a les pàgines web de descomptes per veure que, a Internet, les rebaixes duren tot l'any.
En aquest mateix sentit, cada vegada són més populars entre la població noves formes de consum sostenible i de proximitat, que permeten una distribució més regular del consum durant tot l'any. La gent ja no gasta tant per Nadal i tan poc les primeres setmanes de l'any, perquè entre les seves noves prioritats hi ha aportat valor social amb la despesa. Novament, un conjunt creixent de persones s'estima més desestacionalitzar el seu consum, la qual cosa té menys costos ambientals i socials, i aporta valor social d'una manera contínua.
A més d'haver reduït l'ingrés de diners en les famílies de rendes mitjanes, la crisi també ha provocat un altre canvi destacat en la manera de consumir de la nostra societat. La caiguda de preus, que provoca una situació de deflació, fa que els consumidors ajornin les decisions de comprar a l'espera de veure cap a on aniran els futurs imports. Aquesta situació es produeix actualment sobretot en les despeses d'elasticitat-renda elevada, és a dir, en els consums que són excloïbles més fàcilment. Una comparació de l'estructura de despeses familiars entre els anys 2006 i 2013, feta amb dades de l'enquesta de Pressupostos Familiars (EPF) de l'INE (taula 1), ens suggereix que, percentualment, les partides de consum que s'han deteriorat més amb la crisi econòmica són el consum en transports (des d'un 18% del total el 2006 fins a un 13,5% del total el 2013), hotels, cafès i restaurants (de l'11,8% al 10,2%) i equips de la llar (del 7,2% al 5,8% del total).
Paral·lelament, la crisi també ha posat en relleu dues tendències de consum addicionals. En primer lloc, un augment de les partides en energia, aigua i gas (del 9,2% al 12,9% del total entre els anys 2006 i 2013), resultat de l'augment del seu preu. I, en segon lloc, la consolidació de noves partides de consum, com les telecomunicacions (del 3,5% al 5,2%) i els productes alimentaris sostenibles i de proximitat, que han impulsat la despesa en alimentació (del 17,1% al 19,1%), més en sintonia amb els valors de l'economia del coneixement i la sostenibilitat del consum.
Així doncs, i com era d'esperar, després dels canvis radicals en les formes de produir, treballar i d'ingressar, finalment, les formes i els temps de consum també s'endinsen cap a la nova era. El canvi ja, gairebé, és total.