La síndrome postvacacional: vols canviar de llibre?
08
de Setembre
de
2015
Tornada a la feina. Nou curs escolar. Represa de les obligacions... Acaben les vacances, anem cap a la tardor, s'han acabat les llargues estones al sol, la lectura d'hores, les barbacoes. Comencen les presses, el trànsit, dormir menys, menjar ràpid i contemplar el nostre rostre al mirall cada matí amb poques ganes.
Estava pensant en aquest tòpic que es repeteixen any rere any tot just acabat agost. Pensava a fer un article parlant sobre el tema, per mirar de treure-li ferro i encoratjar la legió de treballadors de tota mena, estudiants i, per què no, empresaris, en definitiva totes aquelles persones que tenim obligacions, a evitar l'anomenada síndrome postvacances. I de sobte m'he topat amb aquesta frase: "Si no en tens prou amb passar de pàgina, canvia de llibre".
Certament, tots definim obligació com allò que cal fer i sovint no en tenim ganes. La feina acostuma a ser una d'aquestes obligacions vitals. La feina és aquell concepte tan contradictori que ens fa patir tant si la tenim com si no. Si la tenim, ens és feixuga, molesta, és allò que ens impedeix fer allò que volem. Si no la tenim, tampoc podem fer el que volem per manca de mitjans i, a més, la seva manca ens provoca sentiment d'inutilitat, l'autoestima ens baixa. Llavors, com ho arreglem això?
I és en aquest punt en què la frase citada cobra tot el seu sentit. L'estiu ens ajuda a "passar pàgina", però quan s'acaba retornem al mateix llibre. Podem canviar-lo? La majoria dirà que no és possible, que la cosa està difícil, que la culpa és de la crisi o que li han mancat oportunitats, estudis, suports, etc. Certament, "canviar de llibre" no és fàcil, ni en la vida professional ni en la personal. Tot i així, és una pena passar pàgines i pàgines i obtenir sempre aquesta sensació frustrant de no trobar un bon final per a la història, la nostra història.
Canviar de llibre és possible, en qualsevol situació. Requerirà més o menys esforç, ens portarà més o menys temps, però podem fer-ho. Us proposo un petit exercici: penseu en el temps que porteu en la feina que no us agrada, per exemple. Ara penseu en el temps de vida que us queda. Voleu arribar així fins al final? Segurament no és un horitzó gaire agradable. Llavors, posem fil a l'agulla: traiem temps per estudiar de nou, mirem i remirem les oportunitats que hi ha, perfeccionem la manera de "vendre'ns, de mostrar-nos" al món, imaginem que som nous a la ciutat, al país i pensem en els recursos personals que tenim i com aprofitar-los, relacionem-nos amb persones amb empenta, fugim de qui ens diu "no podràs canviar", deixem de banda la inactivitat al sofà de casa...
Si revisem la trajectòria d'aquelles persones que han aconseguit tenir la vida que anhelaven, veurem que hi ha dos trets que es repeteixen: confiança en si mateixos i feina, molta feina i esforç. I quan hi parles, tots et diuen el mateix: "Sí, canviar de llibre és possible". I afegiria, que sí, que és possible, però cal caminar fins a la llibreria per trobar-ne un de nou!
Estava pensant en aquest tòpic que es repeteixen any rere any tot just acabat agost. Pensava a fer un article parlant sobre el tema, per mirar de treure-li ferro i encoratjar la legió de treballadors de tota mena, estudiants i, per què no, empresaris, en definitiva totes aquelles persones que tenim obligacions, a evitar l'anomenada síndrome postvacances. I de sobte m'he topat amb aquesta frase: "Si no en tens prou amb passar de pàgina, canvia de llibre".
Certament, tots definim obligació com allò que cal fer i sovint no en tenim ganes. La feina acostuma a ser una d'aquestes obligacions vitals. La feina és aquell concepte tan contradictori que ens fa patir tant si la tenim com si no. Si la tenim, ens és feixuga, molesta, és allò que ens impedeix fer allò que volem. Si no la tenim, tampoc podem fer el que volem per manca de mitjans i, a més, la seva manca ens provoca sentiment d'inutilitat, l'autoestima ens baixa. Llavors, com ho arreglem això?
I és en aquest punt en què la frase citada cobra tot el seu sentit. L'estiu ens ajuda a "passar pàgina", però quan s'acaba retornem al mateix llibre. Podem canviar-lo? La majoria dirà que no és possible, que la cosa està difícil, que la culpa és de la crisi o que li han mancat oportunitats, estudis, suports, etc. Certament, "canviar de llibre" no és fàcil, ni en la vida professional ni en la personal. Tot i així, és una pena passar pàgines i pàgines i obtenir sempre aquesta sensació frustrant de no trobar un bon final per a la història, la nostra història.
Canviar de llibre és possible, en qualsevol situació. Requerirà més o menys esforç, ens portarà més o menys temps, però podem fer-ho. Us proposo un petit exercici: penseu en el temps que porteu en la feina que no us agrada, per exemple. Ara penseu en el temps de vida que us queda. Voleu arribar així fins al final? Segurament no és un horitzó gaire agradable. Llavors, posem fil a l'agulla: traiem temps per estudiar de nou, mirem i remirem les oportunitats que hi ha, perfeccionem la manera de "vendre'ns, de mostrar-nos" al món, imaginem que som nous a la ciutat, al país i pensem en els recursos personals que tenim i com aprofitar-los, relacionem-nos amb persones amb empenta, fugim de qui ens diu "no podràs canviar", deixem de banda la inactivitat al sofà de casa...
Si revisem la trajectòria d'aquelles persones que han aconseguit tenir la vida que anhelaven, veurem que hi ha dos trets que es repeteixen: confiança en si mateixos i feina, molta feina i esforç. I quan hi parles, tots et diuen el mateix: "Sí, canviar de llibre és possible". I afegiria, que sí, que és possible, però cal caminar fins a la llibreria per trobar-ne un de nou!