La veritable reforma fiscal
02
de Juliol
de
2014
Finalment ja tenim sobre la taula els projectes de la tan "reforma fiscal". En la meva opinió, això no és una veritable "reforma fiscal", sinó que és un seguit de modificacions de les lleis actuals basats en dues idees generals: una part correspon a la decisió política de fer una suposada rebaixa d'impostos (cal veure exactament el seu abast) en un, casualment, any electoral, i per una altra banda un seguit de modificacions que podríem anomenar tècniques, per millorar redaccions i resoldre alguns (i reitero en el terme "alguns") dels molts problemes interpretatius que avui tenim en la legislació tributària.
També es cert que en mig de totes aquestes modificacions perdem, com a contribuents, uns quants drets (per exemple la prescripció dels exercicis en pèrdues) que caldrà valorar el seu abast real.
Però aquests canvis no deixaran de ser uns nous "pedaços", alguns segurament benintencionats, a un sistema tributari amb uns defectes d'origen que no es corregeixen.
Tenim un sistema basat en la desconfiança de l'Administració Tributària vers el seu administrat, que comporta una sensació generalitzada de persecució permanent per part de la immensa majoria de contribuents que pretenent fer "les coses correctament", se senten contínuament agredits per una Administració que els segueix veient com a "presumptes" culpables.
Tenim un sistema que provoca un xoc permanent entre els contribuents censats i per tant controlats, per temes de gestió, interpretació, opinió, estimació... Tot això comporta un increment de la conflictivitat que comporta un increment de costos importants, tant per l'Administració com per l'Administrat. Sols cal tenir en compte que el 60% de les reclamacions que actualment hi ha en el Tribunal Econòmic Administratiu són per reclamacions de gestió i per quantitats inferiors als 6.000 euros.
El que vull dir amb tot això és que, sense depreciar cap reforma que millori els texts legals i la normativa tributària, l'autèntica reforma ha de basar-se en termes de model i d'organització. Sense aquesta veritable reforma tot seguirà igual.
I una darrera reflexió. El que legitima l'ingrés tributari és la correcta gestió de la despesa pública. Mentre no hi hagi transparència i responsabilitat per part dels gestors de la despesa pública, serà difícil poder fer apel·lacions a la responsabilitat dels contribuents que, malgrat tot, han donat mostres més que evidents de la seva majoritària honestedat. No oblidem que el 95% dels ingressos tributaris ho sono pel sistema d'autoliquidació.
També es cert que en mig de totes aquestes modificacions perdem, com a contribuents, uns quants drets (per exemple la prescripció dels exercicis en pèrdues) que caldrà valorar el seu abast real.
Però aquests canvis no deixaran de ser uns nous "pedaços", alguns segurament benintencionats, a un sistema tributari amb uns defectes d'origen que no es corregeixen.
Tenim un sistema basat en la desconfiança de l'Administració Tributària vers el seu administrat, que comporta una sensació generalitzada de persecució permanent per part de la immensa majoria de contribuents que pretenent fer "les coses correctament", se senten contínuament agredits per una Administració que els segueix veient com a "presumptes" culpables.
Tenim un sistema que provoca un xoc permanent entre els contribuents censats i per tant controlats, per temes de gestió, interpretació, opinió, estimació... Tot això comporta un increment de la conflictivitat que comporta un increment de costos importants, tant per l'Administració com per l'Administrat. Sols cal tenir en compte que el 60% de les reclamacions que actualment hi ha en el Tribunal Econòmic Administratiu són per reclamacions de gestió i per quantitats inferiors als 6.000 euros.
El que vull dir amb tot això és que, sense depreciar cap reforma que millori els texts legals i la normativa tributària, l'autèntica reforma ha de basar-se en termes de model i d'organització. Sense aquesta veritable reforma tot seguirà igual.
I una darrera reflexió. El que legitima l'ingrés tributari és la correcta gestió de la despesa pública. Mentre no hi hagi transparència i responsabilitat per part dels gestors de la despesa pública, serà difícil poder fer apel·lacions a la responsabilitat dels contribuents que, malgrat tot, han donat mostres més que evidents de la seva majoritària honestedat. No oblidem que el 95% dels ingressos tributaris ho sono pel sistema d'autoliquidació.