Les ajudes a la banca superen els 185.000 milions
08
de Novembre
de
2013
Act.
08
de Novembre
de
2013
Reparar els danys causats pels abusos de la banca, a més del sofriment causat a milers de persones, suposarà una càrrega difícilment suportable per als contribuents durant molt de temps. Uns costos que obliguen i obligaran a retallar encara molt més els serveis bàsics. Els fons compromesos per a salvar als bancs i a les caixes espanyoles ascendeixen ja a 185.518 milions d'euros – 18,5% del PIB – després d'incloure les ultimes adquisicions de béns immobles per part de la Societat de Gestió d'Actius procedents de la Reconstrucció Bancària (SAREB).
Antoni Garrido, catedràtic de la Universitat de Barcelona, expert en economia bancària, va calcular que els recursos utilitzats durant l'actual crisi són vuit vegades més grans que els utilitzats en tots els episodis de les crisis financeres que es van registrar entre 1978 i 2004 i que van ascendir a 22.118 milions d'euros de 2011.
La immensa majoria dels fons compromesos corresponen a ajudes públiques. Una part important són avals atorgats pel Tesoro, que ascendeixen a 117.497 milions d'euros, fins a la data no han causat cap trencament. Les injeccions de capital superen els 60.000 milions, 6% del PIB, que han estat aportats majoritament pel Mecanisme Europeu d'Estabilització (MEDE) -41.025 milions- i la resta pel Fons de Reestructuració Bancària Ordenada (FROB) -12.975 milions- i els Fons de Garantia de Dipòsits (FGD) -6.202 milions-, aquest últim alimentat amb les aportacions de les entitats financeres. De fet el FROB ja dóna per perduts la pràctica totalitat dels fons destinats a capitalitzar les entitats més deteriorades que superen els 14.500 milions d'euros, incloent els préstecs.
La fallida més gran correspon a Bankia que ha precisat 46.691 milions d'euros en ajudes públiques, de les quals 22.424 milions han estat injeccions de capital i la resta avals. En segon lloc d'aquest rànquing de les grans fallides, figura Catalunyabanc, que ha absorbit un total de 19.573 milions d'ajudes públiques, de las que 12.052 milions han estat aportacions de capital. El ministre d'Economia, Luis de Guindos, va assegurar que les entitats nacionalitzades (Bankia, CatalunyaBanc i Novacaixagalicia) podran tornar les ajudes. No és un escenari fàcilment imaginable, però si fos així, resultaria que els únics perjudicats de les fallides d'aquests bancs, a més dels accionistes, són els estalviadors enganyats amb les participacions preferents als quals no se'ls hi ha donat cap garantia de recuperar la integritat dels seus dipòsits. D'una altra banda, no es diu res d'altres entitats com el Banc de València i la CAM que han rebut més de 18.000 milions de diners públics en conjunt, amb molt poques probabilitats de recuperar-ho.
El professor Garrido va pronosticar que les pèrdues totals de l'actual crisi bancària serien molt superiors a les registrades en els episodis de fallides bancàries anteriors. Una informació més detallada es pot trobar a AldE, (Associación Libre de Economía), blog d'economia de l'Aldea Global.