La nova Comissió Europa, presidida per
J.C. Junker, afirma que, davant de l'evident fracàs en la
gestió de la
crisi a base de polítiques d'austeritat, vol ara canviar una mica el rumb. Aquestes polítiques, centrades especialment en la reducció dràstica dels
dèficits i en el retorn dels
deutes, sobretot dels països perifèrics, han provocat en ells un increment de l'
atur, un creixement de les
desigualtats, i una reducció el
consum intern, que ja no són sostenibles.
S'anuncien per tant unes certes polítiques expansives i de reactivació, entre les que es vol destacar l'anomenat
Pla Junker amb
inversions de més de 300.000 milions d'euros.
Aquesta era una molt bona notícia, fins que s'han conegut les característiques més detallades del Pla. Al meu entendre, té almenys quatre punts febles que fan dubtar de la seva eficàcia:
1. El 90% dels
diners no seran fons públics, sinó que s'espera que siguin
inversions privades estimulades per el 10% públic, que utilitzarà
diners que ja existeixen els diversos
pressupostos europeus. És a dir, que no hi ha
diners nou, sinó traspàs de partides...
2. Aquesta procedència privada fa que segurament els programes d'
inversió s'escolliran més en funció de la seva
rendibilitat que no de la seva repercussió en objectius públics de modernització d'
infraestructures o de transició cap a models més sostenibles. Aquesta indicació per part dels poders públics aniria lligada a una garantia de
rendibilitat. ¿Recordeu el que ha passat amb
el Castor...?
3. Tampoc sembla que hi hagi una prioritat en la creació d'
ocupació precisament en els països on l'atur és més sagnant, ja que en principi es deixa molt obert el repartiment territorial de les
inversions.
4. Aquest Pla no va acompanyat de cap augment del
pressupost de la UE (ara menys de l'1% del seu
PIB), ni de cap ampliació de les competències del
Banc Central Europeu, que li permetessin fer polítiques en favor de la
recuperació (com fa per exemple la Reserva Federal Americana) i no només de
tipus monetari. Mantenir centralitzada la
política monetària i descentralitzada la
política fiscal, segueix sent un error que no es vol corregir.
Aquestes debilitats fan témer que hi hagi molt de fum en l'anunci del Pla i que una vegada més la UE, la Comissió, i el BCE, es quedin sense les eines necessàries per dur a terme les polítiques que es prediquen. Esperem que no sigui així...
Bon Any 2015!