Les propostes fiscals que han d'arribar
03
de Gener
de
2017
Tant els professionals lliberals com els autònoms són una part molt important tant en el sistema econòmic espanyol com en el català. De fet, hi ha diversos anuncis televisius en què els descriuen com a autèntics "superhomes" i que, per tant, mereixen un munt de reconeixements i d'ofertes per simplificar les seves tasques i els seus costos. Però la realitat és una altra: són col·lectius propicis per carregar amb tota mena d'obstacles, donada la seva capacitat demostrada de fer front a qualsevol tasca i adversitat, gairebé com a autèntics superherois.
Al pacte de signat pel Partit Popular i Ciutadans entre les principals mesures econòmiques en què parlen d'autònoms i professionals lliberals hi ha apuntats, per exemple, evitar la tributació d'autònoms amb ingressos per sota del salari mínim; adaptar la cotització per a feines a temps parcial o no habituals; ampliar de sis mesos a un any la quota de 50 euros a la Seguretat Social; millorar el tracte de les autònomes en cas de maternitat; clarificar com deduir les despeses i millorar la seguretat jurídica. Totes aquestes propostes representen millores, és clar, però corren el risc de ser això només propostes, doncs pel que sembla els sistemes per fer-les realitat no estan desenvolupades.
Per exemple, la mesura de clarificar les deduccions de les despeses i millorar-ne la seguretat jurídica és una de les més importants, al meu entendre, doncs actualment és font de molts mals entesos i perjudicis econòmics a l'hora d'una inspecció fiscal, donada la diversitat i múltiples interpretacions que s'apliquen. Per tant, redactar una normativa que sigui clara i concisa, que doni cabuda a les nombroses sentències judicials favorables sobre les deduccions comptables dels professionals que van acotant el que es considera despesa sumptuària, inadequada, oportuna o excessiva.
Aquests conceptes portats a la seva màxima expressió han implicat la deriva al concepte de liberalitats, de forma que tot el que no és estrictament necessari, és una liberalitat, sil·logisme que el jutge considera que és substancialment erroni, o altres favorables al professional lliberal, com enginyers, arquitectes... en què, per exemple,requereix un vehicle per controlar i dirigir les seves obres però no se li accepta la comptabilització com a despesa la del vehicle. En aquest sentit, millorar la seguretat jurídica és urgent perquè segons la Llei d'IRPF l'autònom o professional lliberal ha de demostrar la dedicació del vehicle al 100% a la seva activitat, ja que qui ha d'aportar les proves que no s'han utilitzat privadament és el mateix professional, fet que és impossible de demostrar, ni hi ha cap manera fefaent de provar-ho i, per tant, és injust i fins i tot es podria entendre no ajustat a legalitat, doncs crea indefensió.
Abans, tant la Llei de Societats com la de l'IVA tenien aquest mateix redactat, però van ser modificades en el sentit que si queda demostrada l'afectació a l'activitat, és desgravable el 50% de totes les despeses imputables al vehicle i el 50% de la quota de l'IVA de les factures. La prova que és inferior recau en l'Administració, i, si es vol desgravar un import superior, el professional o autònom ha de demostrar l'afectació més grossa. I en aquest cas, la prova torna a mans del professional.
Per un professional lliberal, que en general no disposa de grans recursos, recórrer a la justícia té un cost, que si a més no guanya el plet, poden ser molt elevats, fet que fa que el contribuent es trobi indefens.
Els pactes dels partits, si volen donar suport a l'emprenedoria que representen els professionals liberals, han d'anar dirigits a fer lleis fiscals que siguin justes, amb criteris clars, amb interpretacions favorables no només amb ànim recaptatori. És evident que han de servir per recaptar impostos, però de forma raonable, escalonada i sobre beneficis reals, no teòrics.
En aquesta legislatura els partits polítics, tots junts, dreta, centre i esquerra, tenen l'oportunitat, per exemple, de canviar la Llei de l'IRPF, pel que fa a la deducció del vehicle, entre altres, per simplificar-ne les obligacions dels professionals, el que repercutirà en un augment de la competitivitat i més ingressos per aquests col·lectius i, conseqüentment, en un consum més gran amb el qual la recaptació fiscal també serà més gran i es podrà destinar al camp social.
Al pacte de signat pel Partit Popular i Ciutadans entre les principals mesures econòmiques en què parlen d'autònoms i professionals lliberals hi ha apuntats, per exemple, evitar la tributació d'autònoms amb ingressos per sota del salari mínim; adaptar la cotització per a feines a temps parcial o no habituals; ampliar de sis mesos a un any la quota de 50 euros a la Seguretat Social; millorar el tracte de les autònomes en cas de maternitat; clarificar com deduir les despeses i millorar la seguretat jurídica. Totes aquestes propostes representen millores, és clar, però corren el risc de ser això només propostes, doncs pel que sembla els sistemes per fer-les realitat no estan desenvolupades.
Per exemple, la mesura de clarificar les deduccions de les despeses i millorar-ne la seguretat jurídica és una de les més importants, al meu entendre, doncs actualment és font de molts mals entesos i perjudicis econòmics a l'hora d'una inspecció fiscal, donada la diversitat i múltiples interpretacions que s'apliquen. Per tant, redactar una normativa que sigui clara i concisa, que doni cabuda a les nombroses sentències judicials favorables sobre les deduccions comptables dels professionals que van acotant el que es considera despesa sumptuària, inadequada, oportuna o excessiva.
Aquests conceptes portats a la seva màxima expressió han implicat la deriva al concepte de liberalitats, de forma que tot el que no és estrictament necessari, és una liberalitat, sil·logisme que el jutge considera que és substancialment erroni, o altres favorables al professional lliberal, com enginyers, arquitectes... en què, per exemple,requereix un vehicle per controlar i dirigir les seves obres però no se li accepta la comptabilització com a despesa la del vehicle. En aquest sentit, millorar la seguretat jurídica és urgent perquè segons la Llei d'IRPF l'autònom o professional lliberal ha de demostrar la dedicació del vehicle al 100% a la seva activitat, ja que qui ha d'aportar les proves que no s'han utilitzat privadament és el mateix professional, fet que és impossible de demostrar, ni hi ha cap manera fefaent de provar-ho i, per tant, és injust i fins i tot es podria entendre no ajustat a legalitat, doncs crea indefensió.
Abans, tant la Llei de Societats com la de l'IVA tenien aquest mateix redactat, però van ser modificades en el sentit que si queda demostrada l'afectació a l'activitat, és desgravable el 50% de totes les despeses imputables al vehicle i el 50% de la quota de l'IVA de les factures. La prova que és inferior recau en l'Administració, i, si es vol desgravar un import superior, el professional o autònom ha de demostrar l'afectació més grossa. I en aquest cas, la prova torna a mans del professional.
Per un professional lliberal, que en general no disposa de grans recursos, recórrer a la justícia té un cost, que si a més no guanya el plet, poden ser molt elevats, fet que fa que el contribuent es trobi indefens.
Els pactes dels partits, si volen donar suport a l'emprenedoria que representen els professionals liberals, han d'anar dirigits a fer lleis fiscals que siguin justes, amb criteris clars, amb interpretacions favorables no només amb ànim recaptatori. És evident que han de servir per recaptar impostos, però de forma raonable, escalonada i sobre beneficis reals, no teòrics.
En aquesta legislatura els partits polítics, tots junts, dreta, centre i esquerra, tenen l'oportunitat, per exemple, de canviar la Llei de l'IRPF, pel que fa a la deducció del vehicle, entre altres, per simplificar-ne les obligacions dels professionals, el que repercutirà en un augment de la competitivitat i més ingressos per aquests col·lectius i, conseqüentment, en un consum més gran amb el qual la recaptació fiscal també serà més gran i es podrà destinar al camp social.