Lideratge i governança

Les organitzacions que excel·leixen en la seva activitat durant un cicle llarg de temps es caracteritzen per ser o tenir equips d’alt rendiment que disposen d’un lideratge extraordinari i una governança idònia. En aquests casos d’èxit, el lideratge i la governança no són mai condició suficient, però si són condició necessària; el lideratge ho és sempre des del minut zero, la governança guanya rellevància en la mesura que el creixement o la dimensió van incorporant graus de complexitat al projecte.

Hi ha molts estils de lideratge i bastants models de governança. No hi ha una fórmula màgica a replicar ni un vademècum. Ni és un tema neutre ni és aleatori, no tot funciona igual de bé a tot arreu. L'estil de lideratge i el model de governança és desitjable que s’adeqüin al moment en què es troba l’organització, hi ha, però una diferència fonamental, el lideratge és intrínsec i inseparable de la persona que lidera i sol comportar jerarquia, en canvi, la governança incideix en el modus de relació del col·lectiu quan no hi ha relació jeràrquica directa, és modulable i adaptable a les necessitats de present i perspectives de futur. La governança ajuda a configurar la idiosincràsia de l’organització incorporant la manera de ser de cada persona i el seu perímetre de lideratge. Un canvi de lideratge sol comportar un canvi de persona, un canvi de governança no exigeix un canvi de persones; justament pot comportar un enfortiment notori del lideratge vigent.

Amb independència de l’estil de lideratge que tingui cada persona, hi ha dues característiques nuclears que el fan excepcional, són la visió i l’exemplaritat. Les ments preclares, amb capacitat de veure el que no és evident, d’intuir cap on cal anar, de llegir les situacions i encertar el que cal fer en cada instant, d’anticipar els efectes i les conseqüències de les decisions preses, de comprendre d’entre totes les opcions possibles quines són les pertinents i oportunes, d’inspirar i convèncer als altres, d’estimular la creativitat i la innovació, de diferenciar les bones idees de les ocurrències. La coherència entre el que es diu i el que es fa, d’interioritzar els valors, de predicar amb l’exemple i no mentir, de no exigir als altres el que abans no s’exigeix per un mateix, de ser un model a seguir, la vocació de servei, la humilitat de no saber-ho tot i rodejar-se de gent millor en lo seu que pugui aportar tot allò que s’espera, de comportar-se de manera ètica i responsable, de tarannà humanista, amb capacitat de comunicar la transcendència i sobretot d’escoltar.

L'estil de lideratge i el model de governança és desitjable que s’adeqüin al moment en què es troba l’organització

Sovint quan es parla de lideratge s’utilitza el símil de la direcció d’una orquestra on hi ha moltes persones que toquen un instrument dirigides per una sola persona que porta la batuta. De fet, les organitzacions que ja tenen una certa dimensió més que una orquestra són una orquestra d’orquestres o fins i tot una orquestra d’orquestres. Una persona dirigint moltes persones que alhora dirigeixen moltes persones que alhora dirigeixen moltes altres persones. Moltes persones que lideren, cadascú amb el seu estil i el seu contorn. Cada persona suma talent, actituds i aptituds, cada nivell directiu afegeix complexitat i risc d’ego. I aquí és on agafa rellevància la governança en la mesura que incideix en la transversalitat, en com es relacionen entre elles les persones que lideren, cadascú amb la seva personalitat, i com es va declinant, reinterpretant i reproduint aquest lideratge per tota l’organització.

La governança és la gènesi del compromís: sigui quin sigui el model de governança implementat, els dos aspectes fonamentals que el fan bo són que alineï i que generi compromís en les persones. El compromís és el greal de les organitzacions, tant desitjat com difícil d’assolir. El compromís de cadascú trena l’alineament del col·lectiu. El compromís és la font d’energia i vitalitat interior de cada persona que l’estimula tant a escala emocional com intel·lectual. Saber que ets important i el teu benestar compta, que la teva opinió interessa, que la teva tasca és necessària i la teva aportació contribueix, que tens la visibilitat i el reconeixement que et mereixes, que l’equitat impera, que reps tant com hi poses, l‘orgull de pertinença. Alinear és anar tothom a una, que la dinàmica sigui més harmònica que espasmòdica, que la transversalitat i la coordinació funcionin, fer de la diversitat una riquesa, convertir la pluralitat de criteris del debat previ en una ferma decisió amb la seva corresponent execució impecable i una honesta avaluació. Quan les persones d’una organització estan alineades i compromeses la consecució de la seva missió és més a prop, el tot creix i és molt més fort que la mera suma de les parts.

La governança és la mà invisible que vertebra l’organització, crea el camp magnètic que alinea les persones en la direcció definida, fomenta cultura, amara les persones amb el propòsit i els valors de l’organització concretats en els objectius definits. Hi ha tres grans forces que ben trenades i equilibrades contribueixen a crear aquest camp magnètic que compromet i empeny la voluntat de les persones en la direcció i flexibilitat desitjada, es tracta de la corresponsabilitat, la informació i l’avaluació. La corresponsabilitat posa l’accent en el nosaltres amb sentiment d’adhesió, en donar espai i connectar la bona gent, el treball en xarxa i l’estructuració dels equips. L’explotació i transformació de la dada per esdevenir catalitzador del coneixement amb la transparència de la informació compartida. L’avaluació permanent i equitativa com a mitjà per retre comptes a la recerca de la millora continua i el foment del desenvolupament personal i col·lectiu.

La governança és la mà invisible que vertebra l’organització

El mateix lideratge amb les mateixes persones pot aconseguir nivells de rendiment i resultats molt diferents en funció del model de governança que articuli. Un model de governança és com el sistema de joc en un equip esportiu, els mateixos jugadors amb el mateix lideratge, amb un estil o altre de joc, obtenen rendiments i resultats molt diferents. Correspon a qui lideri l’organització preocupar-se i ocupar-se de pensar i bastir el model de governança més adequat al tipus i realitat de l’organització.

El més prodigiós director d’orquestra ha de garantir que tots els músics toquen la mateixa partitura, amb la praxi adquirida en hores d’assajos i ajustament de totes les dissonàncies: aquesta és la governança que requereix també el més excepcional dels lideratges.

El lideratge accelera i multiplica el seu l’impacte a l’organització quan es desplega amb un model de governança adient. Per això el lideratge extraordinari troba en la bona governança la millor aliada per assolir que l’organització excel·lent perduri en el temps.