Lideratge: valors, actituds i aptituds
10
de Juny
de
2014
Fa uns dies vaig tenir el privilegi d'assistir a l'acte de celebració del primer aniversari de Via Empresa. En ell vaig poder compartir un apassionant debat amb persones tan interessants com la Judit Viader, la Imma Amat, en Xavi Verdaguer i en Genís Roca. Empresaris, emprenedors, comunicadors, intel·lectuals i líders en els seus respectius camps. I vàrem debatre, precisament, sobre lideratge i valors.
Es pot aprendre a liderar? Es pot ensenyar a liderar? Estic convençut de que sí. I, de fet, la gran crisi econòmica, social, política i institucional que ens ofega és, segurament, la derivada d'una gran manca en la formació de líders. Fa més d'una generació que a Europa no emergeixen líders amb amplitud de mires, pensament generós, visió de futur i orientació a l'acció.
L'essència del lideratge és apassionant. Què forma un líder? Jo crec que un líder es forma en un llarg viatge a través d'un cúmul d'experiències que conformen un conjunt d'actituds i d'aptituds. Les aptituds d'un líder estan àmpliament descrites en la literatura acadèmica sobre lideratge: creativitat, capacitat d'escoltar, capacitat de llançar visions inspiradores, capacitat de crear relats consistents i coherents, empatia, autenticitat, adaptabilitat, i comunicació apassionada, entre d'altres. Habilitats necessàries, però insuficients. Les aptituds poden marcar la diferència entre un líder i un simple gestor. Però són les actituds les que diferencien un bon líder d'un mal líder.
Les actituds, la forma de comportar-se i de prendre de decisions ve condicionada per un sistema de valors que es conforma mitjançant vivències a la llar materna, a l'escola, i en tots els contexts en que es desenvolupa el procés de formació de la persona. Vivències que es modulen a través de la cultura en que estem immersos. Els referents socials i les experiències viscudes creen aquest sistema de valors. Per això, en la meva opinió, és tan important la pràctica esportiva en l'edat infantil i juvenil, perquè contribueix a formar un sistema de valors on competència i ètica no es presenten com a contraposats, sinó, precisament, com a complementaris: s'ha de competir amb principis ètics (a l'esport, a l'empresa i a la vida).
Cortesia, coratge, sinceritat, honor, modèstia i respecte no són paraules vanes, sinó principis fonamentals que es troben en la base generadora d'actituds com la iniciativa, l'acció orientada, el treball d'equip, l'esperit de superació i la voluntat de servei. Principis esportius. Els valors determinen el conjunt de creences i comportaments que guien les nostres actituds i fonamenten les capacitats del líder.
Liderar, per sobre de tot, és desplegar actuacions i mobilitzar recursos per tal d'anteposar el desenvolupament col·lectiu per sobre del propi. Prioritzar el bé comú per sobre dels individus. Liderar, en definitiva, és servir.
Felicitats a VIAempresa per aquest primer any, i tots els èxits en el futur!
Es pot aprendre a liderar? Es pot ensenyar a liderar? Estic convençut de que sí. I, de fet, la gran crisi econòmica, social, política i institucional que ens ofega és, segurament, la derivada d'una gran manca en la formació de líders. Fa més d'una generació que a Europa no emergeixen líders amb amplitud de mires, pensament generós, visió de futur i orientació a l'acció.
L'essència del lideratge és apassionant. Què forma un líder? Jo crec que un líder es forma en un llarg viatge a través d'un cúmul d'experiències que conformen un conjunt d'actituds i d'aptituds. Les aptituds d'un líder estan àmpliament descrites en la literatura acadèmica sobre lideratge: creativitat, capacitat d'escoltar, capacitat de llançar visions inspiradores, capacitat de crear relats consistents i coherents, empatia, autenticitat, adaptabilitat, i comunicació apassionada, entre d'altres. Habilitats necessàries, però insuficients. Les aptituds poden marcar la diferència entre un líder i un simple gestor. Però són les actituds les que diferencien un bon líder d'un mal líder.
Les actituds, la forma de comportar-se i de prendre de decisions ve condicionada per un sistema de valors que es conforma mitjançant vivències a la llar materna, a l'escola, i en tots els contexts en que es desenvolupa el procés de formació de la persona. Vivències que es modulen a través de la cultura en que estem immersos. Els referents socials i les experiències viscudes creen aquest sistema de valors. Per això, en la meva opinió, és tan important la pràctica esportiva en l'edat infantil i juvenil, perquè contribueix a formar un sistema de valors on competència i ètica no es presenten com a contraposats, sinó, precisament, com a complementaris: s'ha de competir amb principis ètics (a l'esport, a l'empresa i a la vida).
Cortesia, coratge, sinceritat, honor, modèstia i respecte no són paraules vanes, sinó principis fonamentals que es troben en la base generadora d'actituds com la iniciativa, l'acció orientada, el treball d'equip, l'esperit de superació i la voluntat de servei. Principis esportius. Els valors determinen el conjunt de creences i comportaments que guien les nostres actituds i fonamenten les capacitats del líder.
Liderar, per sobre de tot, és desplegar actuacions i mobilitzar recursos per tal d'anteposar el desenvolupament col·lectiu per sobre del propi. Prioritzar el bé comú per sobre dels individus. Liderar, en definitiva, és servir.
Felicitats a VIAempresa per aquest primer any, i tots els èxits en el futur!