Viatge a la fàbrica de turistes

Aquest dimarts l’exconseller d’economia Andreu Mas-Colell presentava a la llibreria Byron de Barcelona el llibre La fàbrica de turistes del periodista Ramon Aymerich. El Ramon sap d’economia, d’afers internacionals i sobretot d’explicar coses. El podeu llegir a La Vanguardia d’on és cap d’internacional. Nascut a Terrassa, pot parlar en primera persona de la transformació d’un país industrial a un país de serveis, un país on el turisme representa un 12% del PIB. De fet, el títol del llibre és en si mateix un cronograma: hem passat de la fàbrica al turisme, de fabricar vetes i fils a “fabricar turistes”. I tot això en només 60 anys i 699 quilòmetres de costa.

El llibre és un viatge que comença a la Costa Brava dels noucentistes, la de Pla i La Veu de Catalunya; la dels primers forasters; la de Humphrey Bogart, Lauren Bacall, Orson Welles i Liz Taylor i la de la colonització autòctona dels 70. Passa pel monocultiu del lleure nocturn de Lloret; l’impacte del boom de la construcció, el de la corrupció i el de la crisi financera del 2008. Para a Barcelona per visitar el seu procés de conversió en una capital turística global. Veiem com abans dels Jocs Olímpics del 1992 encara hi havia hotels que tancaven al juliol i a l’agost; el 2019 tenia 78.582 places hoteleres. Una conversió que ve de lluny, que començava el 1908 amb la creació per part de la Diputació i l’Ajuntament de la Societat d’Atracció de Forasters, es disparava en el boom postolímpic i que arribava a la saturació en temps de prepandèmia, en temps d’Instagram, Airbnb.

El llibre 'La fàbrica de turistes' és un viatge que comença a la Costa Brava dels noucentistes, la de Pla i 'La Veu de Catalunya'

I en el viatge cap al sud, una parada obligada és Port Aventura, al moment de la negativa de Disney d’instal·lar-hi Eurodisney. Resulta que a Disney no els va agradar que l’administració espanyola els obligués a tenir un soci local i que els empenyessin a instal·lar-se en uns terrenys del litoral valencià on s’hi havien fet compres de caràcter especulatiu. Quan Disney es va decantar per Catalunya, les facilitats inicials es van tornar en hostilitats. No us voldria fer espòilers, però el final de la història el podeu visitar a Marne-la-Vallée.

Hi ha dos aspectes més del llibre que em van cridar l’atenció: les converses personals de l’autor amb protagonistes anònims i les notes al marge. Les primeres són el contrapunt perfecte a la història oficial i a les dades macro. Les segones converteixen el llibre en una mena de Viquipèdia, un excel·lent punt de partida per aprofundir en el fenomen del turisme a Catalunya. El llibre és ple de referències a petites joies periodístiques i literàries amb autors del nivell de Gaziel o de Vázquez Montalbán.

Ja tenim tres grans debats sobre la taula relacionats amb el turisme: l'ampliació de la tercera pista del Prat, la represa de l'activitat creuerista i el debat sobre l'Hermitage

Un d’aquests referents és un llibre de Fernand Braudel anomenat Le modèle italien que explora la decadència d’Itàlia després d’haver estat el referent artístic, cultural, arquitectònic, comercial, financer i científic entre 1450 i 1650. La tesi de Braudel és que la dominació britànica i neerlandesa de les rutes comercials marítimes a partir de 1650 va precipitar una crisi industrial a Itàlia. La burgesia va invertir llavors la seva riquesa en préstecs a països estrangers i en l’adquisició de terres, retirant així els diners del circuit financer. El títol del llibre d’Aymeric ressona en llegir la tesi de Braudel.

El llibre arriba al moment oportú. L’autor deia dimarts a la presentació que tot just comencem a treure el cap postpandèmia i ja tenim tres grans debats sobre la taula relacionats amb el turisme: l’ampliació de la tercera pista del Prat, la represa de l’activitat creuerista i el debat sobre l’Hermitage. El que ens porta al final del viatge.

De tornada a casa i a avui, Aymerich ens asseu al divan. A propietaris, empresaris, hotelers, constructors, inversors, administracions, low cost, Airbnb, Instagram, forasters i sobretot a nosaltres mateixos; els d’ara i els de fa 50 anys, amb el 600, la gandula i la pilota de Nivea. Ho hem fet bé? Hem de tornar a fer el que fèiem abans de la pandèmia? El que fem, com ho fem i sobre tot, per què ho fem, acabarà definint el país que serem. No us en faig espòliers, ho trobeu a l’últim capítol de La fàbrica de turistes.