València, el nou i potent districte digital del Mediterrani

Els valencians tenim un problema. No ens volem, no ens sabem vendre, no tenim amor propi. Pot ser que estigui generalitzant, però ho veig cada dia, en diferents cercles professionals, en diferents fòrums, en la política, en converses amb amics. Més que estar generalitzant, estic convençuda que és alguna cosa generalitzada en la societat valenciana. I és per això que quan es parla de rànquings, no apareixem o ho fem tímidament i en les últimes posicions.

No obstant això, València té com a objectiu estar en cinc anys entre el top 10 de hubs tecnològics i innovadors d'Europa. I és que a València, a més del clima, la paella, la corrupció –recordo l'època de Salvados i la ràbia que em feia que programa sí i programa també, Jordi Évole visités València per posar-nos com a "exemple"- i els pactes de govern, tenim molts atributs positius que ens poden fer mereixedors d'entrar directament en la part alta de la taula d'innovació i tecnologia a escala europea.

"València té com a objectiu estar en cinc anys entre el top 10 de hubs tecnològics i innovadors d'Europa"

Podem ser una ciutat d'avantguarda perquè comptem amb un sector econòmic potent i sostenible, fonamentat en la tecnologia, la innovació i la digitalització, amb un impacte en la societat i el seu benestar.

Històricament, València ha comptat amb un ecosistema de startups petit i amb pocs casos d'èxit. Això, sumat a la seva joventut -vuit anys davant dels 20 que necessita un ecosistema per considerar-se madur- i a una escassetat de talent que estava poc format, ha provocat que durant anys s'hagi atret molt poca inversió per a startups en fases inicials i que la visibilitat de València com a hub tecnològic i innovador hagi estat gairebé nul·la.

La comunitat de startups espanyoles va créixer sobre el 20% durant el 2017, segons l'informe Digital Startup Ecosystem Overview de 2017. D'aquest total de 3.258 startups a Espanya, només el 5.5% se situen a València. No obstant això, la inversió aconseguida va ser de 14.9 milions d'euros en 2017 amb un 14.3% d'inversió procedent de business angels.

València ha estat la tercera ciutat en la qual més s'ha invertit, per darrere de Barcelona i de Madrid, però per davant de Bilbao. Un motiu per lluir el nostre maltret amor propi valencià.

Aquestes són algunes de les dades que han propiciat que s'hagi passat de 275 startups el 2015 a 511 el 2019, segons dades de la startup Startupxplore, amb Javier Megías al capdavant.

El paper de les acceleradores ha tingut molt a veure en aquest creixement, però també la suma de diferents actors que junts i sota el paraigües de la iniciativa del govern local, València Tech City, estan aconseguint cohesió i força per impulsar aquest objectiu de top ten europeu en cinc anys.

"València no vol ser Sillicon Valley"

Startups, espais de coworking, inversors, incubadores, universitats, instituts, centres tecnològics i associacions conformen un mapa d'emprenedoria que es desplega en tot el territori valencià i que dóna suport el creixement de l'ecosistema emprenedor en totes les seves fases, des de la idea a la internacionalització.

València no vol ser Sillicon Valley. València és una ciutat amb una excepcional qualitat de vida, que compta amb un enorme talent creatiu capaç d'engegar projectes com Flywire (que amb una inversió de 85 milions d'euros és el primer unicorn valencià), MrJeff (amb altres 12 milions) o Zeleros Hyperloop.

Però no només tenim aquests tres casos d'èxit. L'acceleradora Plug and play, fundada per Saeed Amidi i amb la seva seu principal en Sunnyvale, Califòrnia, ha establert a València el seu backoffice financer i d'inversió per a Europa.

L'acceleradora i incubadora d'empreses de capital privat, Lanzadera, impulsada per Juan Roig, segueix creixent i incorporant corporates; la incubadora Demium obre en vuit països més. El Grup Global Omnium i el seu Go Hub, un espai d'innovació oberta, ha invertit de 7 milions d'euros en startups. I així fins a un total de 25 milions d'euros invertits en startups valencianes durant els últims 12 mesos.

Si Espanya és la tercera opció triada pel talent tecnològic europeu, i la cinquena quan parlem de professionals de tot el món, València és una opció, sens dubte cap, per ajudar a escalar posicions en aquest rànquing europeu i mundial oferint la ciutat com a alternativa a Madrid o Barcelona. Perquè el talent valencià és indubtable i encara més si tenim en compte que parlem de la primera generació d'emprenedors. Lluïm això també.

Què ens falta per poder aconseguir aquest objectiu de ciutat en el top tingues europeu d'hubs tecnològics i innovadors? El primer, creure'ns que podem. Perquè podem.

I després, donar a conèixer, dins i fora d'Espanya, els avantatges de l'ecosistema que ja està construït, les qualitats i possibilitats de València com a hub tecnològic i innovador.

"Webit és un dels principals esdeveniments tecnològics internacionals sobre digitalització i innovaciói hem guanyat la cursa contra 26 ciutats"

És precisament això el que han vist els organitzadors del Festival Webit en concedir a València l'organització de l'esdeveniment el 2020. El Webit és un dels principals esdeveniments tecnològics internacionals sobre digitalització i innovaciói hem guanyat la cursa contra 26 altres ciutats.

Durant tres dies serem el centre del món tecnològic, podrem mostrar el nostre relat com a districte digital del Mediterrani, podrem ser ambaixadors de la nostra ciutat, podrem demostrar perquè hem de deixar de ser els eterns aspirants a tercera ciutat tecnològica d'Espanya i convertir-nos-hi d'una vegada per sempre.

Com diu Javier Mateo, sotsdirector d'Emprendimiento de València Activa, el festival Webit és una gran oportunitat per a la ciutat.

No la desaprofitem.