Eines per gestionar l'acció política

Són moltes les eines necessàries per gestionar bé l'acció política; jo ara vull parlar només de dues de caràcter intel·lectual, és a dir, més per a les fases de preparació que no pas d'execució. També són vàlides en l'empresa, però no és ara el meu interès. A mi m'ha interessat molt la política, però l'entenc sobretot com a gestió dels ens públics al servei dels interessos col·lectius. Hi ha dues eines que veig que ara ens estan mancant i que en tindrem gran necessitat els mesos vinents i anys: la capacitat d´analitzar una situació, i la capacitat d'establir prioritats.

1. Analitzar. Per analitzar cal ser capaç d'entendre els problemes, les mancances, i els reptes que una societat té al davant. Cal també conèixer l'eficàcia i les conseqüències de les mesures que es poden prendre. La primera dimensió de l'anàlisi és el coneixement de la realitat que pot venir en part de l'experiència personal, però sobretot de dades recollides i d'aportacions de tercers dedicats a l'estudi d'aquesta realitat i de la seva possible evolució. La segona dimensió suposa el plantejament de tot un ventall de possibles mesures amb una previsió de l'eficiència de cada una, tant en la línia de resoldre alguns problemes com per evitar la creació o l'empitjorament d'altres.

El coneixement de la realitat i dels efectes de les mesures és la base de tota actuació exitosa. És bo, per tant, un nivell mínim de coneixement per part de qui ha de prendre les decisions, però és imprescindible tenir un equip d'assessors de suficient nivell específic, amb criteris independents, garantia, experiència, i amb inclinacions plurals, evitant així anàlisis errònies a causa de prejudicis o al simple desig de complaure a qui els ha anomenat.
Dic això perquè en el tema sanitari m'ha semblat observar, al llarg dels darrers mesos, una situació caracteritzada per un gran desconcert degut, jo crec, a un desconeixement de la realitat que és conseqüència de la novetat dels fets que ens envolten i a la dificultat raonable de fer previsions fiables. Però el desconcert ha resultat molt més gran perquè, en comptes de reconèixer i confessar aquest desconeixement, cosa que crec que gairebé tots podríem comprendre, s'ha intentat dissimular i s'ha aprofitat per fer-ne una batalla política. S'ha deixat de costat la imprescindible col·laboració i s'ha substituït per una denúncia dels molts errors comesos per uns i altres cercant el desprestigi i posant-ho al servei d'altres finalitats polítiques que no haurien de passar al davant de la salut i del benestar de les persones.

"És imprescindible tenir un equip d'assessors de suficient nivell específic, amb criteris independents, garantia, experiència, i amb inclinacions plurals"

2. Prioritzar. Al marge de la crítica que acabo de fer, tinc clar que a l'hora prendre decisions, tenint en compte que els recursos de tota mena són limitats i que les mesures possibles normalment tenen efectes positius i altres no volguts, es fa necessari prioritzar els objectius. Això passa sempre, però de forma molt més intensa, quan els objectius no són només diferents, sinó clarament contradictoris.

Estem vivint aquestes contradiccions en tres aspectes que simplifico: salut vs. creixement econòmic, salut vs. llibertat personal, i salut vs. millor educació. Els debats polítics i els enfrontaments ciutadans que veiem són importants i segurament continuaran. Per això m'agradaria que a l'hora de governar es tinguessin en compte alguns elements.

"En el tema sanitari m'ha semblat observar, al llarg dels darrers mesos, una situació caracteritzada per un gran desconcert a causa, jo crec, del desconeixement de la realitat"

• La fragilitat del sistema sanitari ha fet que la prioritat de salut obligui a acceptar retallades, imposicions i inconvenients en cada un dels tres aspectes. Cal reforçar el sistema sanitari de forma urgent.
• També s'ha posat en evidència la insuficient adaptació del sistema educatiu a les necessitats actuals i dels pròxims anys. En aquest cas cal reforçar però també reformar el sistema educatiu, que és l'origen d'una forta desigualtat d'oportunitats.
• Seria un greu error que l'augment de fons necessaris per millorar el sistema sanitari suposessin un estancament de la insuficient dotació actual del sistema educatiu. Cal aprofitar l'accés a fons nous d'origen europeu i acceptar possibles endeutaments.
• Algunes mesures suposen un sacrifici per a tots, però moltes perjudiquen notablement a uns col·lectius concrets: gent gran, infants i adolescents, joves en edat d'accés al treball, petites empreses o autònoms, i sobretot a persones en pobresa o en risc de pobresa... Calen mesures específiques de compensació per cada un d'aquests casos, ja que el creixement de les desigualtats, que ja era gran, s'està accelerant. És imprescindible augmentar el caràcter redistributiu del sistema fiscal i combatre més intensament el frau fiscal.

La col·laboració entre administracions, però també la col·laboració publicoprivada s'ha d'organitzar de forma més potent, ja que la suma de les possibilitats específiques d'uns i altres pot ajudar molt a resoldre problemes.
Hauríem d'assegurar que hom disposa d'aquestes dues competències en cada un dels nivells de responsabilitat i així podríem acceptar amb més empatia les, a vegades no comprensibles mesures que es prenen.