Mama, vull ser 'youtuber'
13
d'Octubre
de
2016
Aquest és el títol d'un llibre que he vist en una llibreria especialitzada en periodisme i mitjans i alhora la frase més temuda pels pares. Fins fa uns anys els nens de grans volien ser bombers, astronautes o futbolistes. En general qualsevol resposta a la pregunta "maco, què vols ser de gran" provocava somriures als pares tret de si la resposta era capellà o guàrdia civil, punt en què la conversa continuava amb un "mira, t'he d'explicar una cosa".
Ara la cosa ha canviat —ja sabeu que Internet ho ha canviat tot— i amb la religió fora de l'equació els nens volen ser YouTuber, que et permet ser bomber, astronauta o futbolista però sense sortir de l'habitació de casa. Ara als pares la suor freda ve amb la resposta "vull ser Youtuber".
I aquí vindria el "mira, t'he d'explicar una cosa", si els pares sabessin què explicar. Per començar ningú no entén el fenomen Youtuber. Els pares no sabem qui són ni que fan, l'únic que sabem és que tenen molts seguidors i com més en tenen menys entenem per què (acabo de veure un vídeo d'un xicot xil·lè anomenat Germán, un dels més populars, i al primer minut ja em volia tallar les venes).
La canalla els coneix millor. Són els seus ídols, s'informen del que passa al món a través d'ells i per ells són el que els actors de Hollywood eren als seus pares; en veuen el glamour però n'ignoren que hi ha realment al darrera: l'esforç diari, el màrqueting, els contractes publicitaris i la pressió de la taquilla a Holllywood del 'm'agrada' a YouTube.
I finalment els Youtubers que tampoc entenen el fenomen que ells mateixos han creat, són conscients de l'èxit però no en saben exactament el per què. Com a exemple els 3.000 fans que esperaven el Rubius a l'aeroport en la seva visita a Argentina fa un parell d'anys. Resumint, ningú no sap ben bé que és un Youtuber.
El Rubius és el nom artístic del Rubén Doblas Gundersen un noi espanyol de 26 anys i és un dels millors del món. La revista Time, en la primera entrevista que concedia en un mitjà en llengua anglesa, el qualificava com una de les persones més famoses del món de qui mai no has sentit a parlar. I és cert: si ets lector del Time —i de VIA Empresa— no segueixes Youtubers. El mateix val a la inversa.
En Rubén va començar a enregistrar-se jugant a videojocs quan tenia 16 anys i quan en tenia 21 tenia tants seguidors que ja podia viure dels ingressos que li generava la publicitat de YouTube. Ara el seu canal té més de 21 milions de subscriptors que són més que els que tenen Beyoncé i Lady Gaga sumats i ocupa el 8è lloc a YouTube en nombre de subscriptors. El reportatge que li ha fet Time l'ha publicat a la secció de Next Generation Leaders tot i que potser li escauria més la de This Generation Leaders. Aquest noi seria el Messi dels YouTubers.
Els nens continuen volent ser futbolistes o astronautes però amb la diferència que ara és a YouTube. És cert que és més fàcil guanyar al FIFA que al Camp Nou o ser un Campió de Call of Duty que estudiar per astronauta, però la probabilitat d'arribar a ser El Rubius a YouTube és si fa o no fa la mateixa que arribar a ser el Messi o a la Lluna.
Ara la cosa ha canviat —ja sabeu que Internet ho ha canviat tot— i amb la religió fora de l'equació els nens volen ser YouTuber, que et permet ser bomber, astronauta o futbolista però sense sortir de l'habitació de casa. Ara als pares la suor freda ve amb la resposta "vull ser Youtuber".
I aquí vindria el "mira, t'he d'explicar una cosa", si els pares sabessin què explicar. Per començar ningú no entén el fenomen Youtuber. Els pares no sabem qui són ni que fan, l'únic que sabem és que tenen molts seguidors i com més en tenen menys entenem per què (acabo de veure un vídeo d'un xicot xil·lè anomenat Germán, un dels més populars, i al primer minut ja em volia tallar les venes).
La canalla els coneix millor. Són els seus ídols, s'informen del que passa al món a través d'ells i per ells són el que els actors de Hollywood eren als seus pares; en veuen el glamour però n'ignoren que hi ha realment al darrera: l'esforç diari, el màrqueting, els contractes publicitaris i la pressió de la taquilla a Holllywood del 'm'agrada' a YouTube.
I finalment els Youtubers que tampoc entenen el fenomen que ells mateixos han creat, són conscients de l'èxit però no en saben exactament el per què. Com a exemple els 3.000 fans que esperaven el Rubius a l'aeroport en la seva visita a Argentina fa un parell d'anys. Resumint, ningú no sap ben bé que és un Youtuber.
El Rubius és el nom artístic del Rubén Doblas Gundersen un noi espanyol de 26 anys i és un dels millors del món. La revista Time, en la primera entrevista que concedia en un mitjà en llengua anglesa, el qualificava com una de les persones més famoses del món de qui mai no has sentit a parlar. I és cert: si ets lector del Time —i de VIA Empresa— no segueixes Youtubers. El mateix val a la inversa.
En Rubén va començar a enregistrar-se jugant a videojocs quan tenia 16 anys i quan en tenia 21 tenia tants seguidors que ja podia viure dels ingressos que li generava la publicitat de YouTube. Ara el seu canal té més de 21 milions de subscriptors que són més que els que tenen Beyoncé i Lady Gaga sumats i ocupa el 8è lloc a YouTube en nombre de subscriptors. El reportatge que li ha fet Time l'ha publicat a la secció de Next Generation Leaders tot i que potser li escauria més la de This Generation Leaders. Aquest noi seria el Messi dels YouTubers.
Els nens continuen volent ser futbolistes o astronautes però amb la diferència que ara és a YouTube. És cert que és més fàcil guanyar al FIFA que al Camp Nou o ser un Campió de Call of Duty que estudiar per astronauta, però la probabilitat d'arribar a ser El Rubius a YouTube és si fa o no fa la mateixa que arribar a ser el Messi o a la Lluna.