Periodista i soci-director de Sibilare

I tu, què vols ser, immòbil o invisible?

01 de Març de 2019
Marc Argemí  | VIA Empresa

El programa sap si rius.

 

De les primeres coses que trobaves en aquesta edició del Mobile World Congress és una càmera que et grava i després et fa sortir a una pantalla gegant en directe. Allà, un programa identifica la teva cara -l’encercla- i després analitza la teva expressió facial i la tradueix amb una emoticona. Per exemple, si estàs seriós, fa aparèixer al costat del rostre un ?, i si somrius, un ?.

"Un programa que t'identifica amb una emoticona és només una de les propostes d’aquest capitalisme de la vigilància que anem acollint, en general de forma acrítica, com quelcom gairebé inevitable"

Al costat de la pantalla gegant -on els visitants bàsicament jugaven a fer ganyotes- els venedors d’aquest software explicaven com, en un arc detector de persones, aquest programa és capaç d’identificar-te quasi instantàniament. Si has estat marcat com a "amenaça", els llums vermells s’encenen al teu pas.

 

És només una de les propostes d’aquest capitalisme de la vigilància que anem acollint, en general de forma acrítica, com quelcom gairebé inevitable. Sí, al MWC de 2019 hi ha força propostes sobre el control i l’anàlisi centralitzat de dades. Dades de la ciutat, dades dels diferents estris d’allò que englobem dintre la Internet de les Coses, sensors de màquines, tràfic web o transaccions comercials. El que sigui. Ho volem tenir tot controlat.

Però, vet aquí, aquest “tot” que volem controlar també ens inclou a nosaltres mateixos. Així, des de la perspectiva de l’usuari ens trobem amb la inquietud creixent de qui se sent vigilat i vol que les seves dades personals siguin això, personals. Volem control només nostre sobre allò que és només nostre. També en aquesta línia hi ha propostes al MWC. Des de l’aposta per la privacitat i la seguretat de Blackberry -que no ha desaparegut-, fins a una app que permet controlar quina informació oficial d’identitat vols compartir amb cadascú: si, per exemple, volen saber si tens més de 18 anys per servir-te alcohol, no cal que vegin totes les dades del teu DNI, sinó que aquesta aplicació verificada confirma al venedor que, en efecte, tens 18 anys.

"Uns ens volen immòbils dins de la tecnologia mòbil, i uns altres ens volen invisibles davant una tecnologia que ho vol saber tot"

Així, ens trobem una tecnologia que facilita que estiguem sempre immòbils a la pantalla (és a dir, que sempre hi hagi dades nostres que algun software estigui analitzant i processant), i una altra tecnologia que ens vol protegir de no sortir del tot nus en aquesta mateixa pantalla.

Uns ens volen immòbils dins de la tecnologia mòbil, i uns altres ens volen invisibles davant una tecnologia que ho vol saber tot. Sembla que la proposta fos: I tu, què vols ser, immòbil o invisible?

Emergeix una batalla que va molt més enllà de la tecnologia: és la batalla per la pròpia intimitat, per la llibertat d’expressió, per la democràcia. Qui em diu que aquesta tecnologia penetrant, en mans d’un govern no democràtic, pot proporcionar dades que em perjudiquin?

"Emergeix una batalla que va molt més enllà de la tecnologia: és la batalla per la pròpia intimitat, per la llibertat d’expressió, per la democràcia"

Anava reflexionant sobre aquestes coses quan un comercial d’Alibaba -la competència xinesa d’Amazon- m'intentava convèncer que utilitzés els seus serveis de Cloud Computing. I no podia treure’m del cap com de murri és Ali Babà amb els 40 lladres.

A la web del MWC, uns dies abans, informaven que aquest gegant comercial està col·laborant amb el govern xinès per fer una app propagandística que bat rècords de descàrregues al país asiàtic: “Estudia per fer forta la Xina”.