Smart City: la ciutat sostenible

No és estrany escoltar o llegir que l’activitat empresarial ha de ser més sostenible, que les persones hem d’actuar vetllant pel futur del planeta o que les administracions han de tenir cura que els recursos no es malgastin. El discurs de la sostenibilitat forma part del “relat” d'institucions, polítics i líders d’opinió.

Des d’aquest espai limitat, no podem abordar allò que significa "sostenibilitat” als tres àmbits citats: persones, empreses i administració pública. Abordarem, si més no, una part de l’actuació de les ciutats, com a actor públic, i del lideratge que han d’exercir en la qüestió de la sostenibilitat. La primera cosa que farem serà etiquetar la ciutat sostenible dient-li Smart City. La segona, establir què es vol dir que una ciutat és Smart i això ja ens donarà més feina.

Quan parlem d’una Smart City estem parlant d’una ciutat que aplica les noves tecnologies en la gestió del transport públic i la mobilitat; que fa un ús eficient dels recursos energètics i hídrics; que manté uns serveis de protecció de les persones eficients i efectius; que fa una gestió dels espais públics eficaç, que té cura del teixit comercial i industrial del municipi i que fomenta una comunicació transparent entre l’administració i els habitants. Resumint, un sistema complex i interconnectat, que arriba de forma efectiva i eficient als administrats (ciutadans, empreses i comerços) i que pivota sobre les noves tecnologies.

"Ser una ciutat sostenible requereix una actuació que va més enllà de dissenyar rutes urbanes per la circulació de bicicletes o utilitzar llums led en la il·luminació de la ciutat... que també"

Una Smart City detecta les necessitats dels seus ciutadans, en tots els àmbits de relació administració-ciutadà, i reacciona a aquestes demandes transformant les interaccions dels ciutadans amb els sistemes i elements de servei públic en coneixement. Una administració local d’una Smart City basarà les seves accions i la seva gestió en aquest coneixement.

Ser una ciutat sostenible, doncs, requereix una actuació que va més enllà de dissenyar rutes urbanes per la circulació de bicicletes o utilitzar llums led en la il·luminació de la ciutat... que també.

El departament d’estratègia d’IESE elabora anualment IESE Cities in Motion, un índex que dóna un panorama i un rànquing mundial d’Smart Cities i l’evolució i els resultats de les ciutats que posen en marxa polítiques de sostenibilitat. Aquest estudi estableix que una ciutat per ser sostenible ha de treballar per aconseguir l’excel·lència en nou àmbits diferents: governança, planificació Urbana, tecnologia, medi ambient, projecció internacional, cohesió social, mobilitat i transport, capital humà i economia.

Seguin el criteri d’aquest estudi anual, el pòdium mundial l’ocupen Nova York, Londres i París, per aquest ordre. Una mica sorprenent, oi? Anem a veure per què són les ciutats smart líders.

"Madrid i Barcelona ocupen els llocs 25 i 26, respectivament, de l'índex 'smart' d'IESE. Ambdues ciutats obtenen bona puntuació en mobilitat i transport públic, i en cohesió social"

Les tres ciutats que ocupen els llocs d’honor ho fan obtenint notes discretes en medi ambient i en governança. Són líders en planificació urbana, mobilitat i transport públic, projecció internacional, en l’ús de la tecnologia i la cohesió social. És a dir, que són ciutats que tenen un model de creixement propi i pensat, que han resolt els problemes de mobilitat d'una gran urbs -totes tres superen els 8 milions d’habitants-, que atrauen talent per a les seves empreses, que utilitzen la tecnologia com a eina de gestió principal i que treballen amb èxit en la resolució de les desigualtats entre els ciutadans que administren.

A l'índex d'IESE també podem trobar algunes ciutats de l’Estat. Fixem-nos en les dues que apareixen en llocs de rellevància al rànquing: Madrid, en el lloc 25, i Barcelona, en el lloc 26. Ambdues ciutats obtenen bona puntuació en mobilitat i transport públic, i en cohesió social. Madrid obté, també, la màxima nota en governança (Barcelona, suspèn). En la resta d'àmbits, les notes són discretes.

"El pla per convertir una ciutat en 'Smart City' no és cap frivolitat. La frivolitat és agafar com a moda allò que és una necessitat"

Finalment, la globalització no només ha canviat el marc d’actuació de les empreses, obrint mercats i augmentant competència; també ha canviat el marc d’actuació de l'administració, incloem la local. Avui ajudar a empreses - atraient talent- i als ciutadans -atraient empreses- obliga a les ciutats a ser més transparents, eficients, ecològiques...Més Smart. El pla per convertir una ciutat en Smart City no és cap frivolitat. La frivolitat és agafar com a moda allò que és una necessitat.