Marie Curie, el meu 'rol model' en els anys 80

Rol model és una expressió anglosaxona que s'ha convertit en un dels mantres de la nostra època quan parlem de lideratge femení i d'una de les mesures a prendre en empreses de tot el món per ajudar les dones a avançar en el seu desenvolupament professional. Algú podria pensar que fins ara no hi ha hagut models d'inspiració previs o que les joves no els haurien tingut fa dècades, però res més lluny de la realitat. 

Vaig néixer el 1973, no tinc problema en reconèixer la meva edat, i l'etapa més important en definir la meva personalitat es va produir a finals de la dècada dels 70 i principis dels 80. Mai em va passar pel cap quan era petita que pel fet de ser una noia hauria de renunciar a alguna cosa en la meva vida i, molt possiblement, ho dec a l'entorn en què vaig créixer, envoltat de dones: a casa, a l'escola, al pati. Dones que em van mostrar la vida com un camí d'esforç, dedicació, destresa, rigor.

No recordo com vaig descobrir Marie Curie, potser a classe d'història o a classe de física, el que està clar és que va ser de la mà d'una de les meves grans mestres. El seu treball no només era el de formar-nos acadèmicament, el seu objectiu principal era obrir les nostres ments; em van presentar l'exemple real d'una dona que havia trencat tots els estereotips del seu temps i havia aconseguit el màxim reconeixement del món acadèmic rebent no un sinó dos premis Nobel.

En aquell moment volia ser metge i les gestes de Marie Curie van ser totalment inspiradores per a mi: la seva contribució a la cura contra el càncer amb el descobriment del radi, la creativitat en la recerca de solucions en plena lluita bèl·lica, creant i dirigint juntament amb el director del Servei Radiològic Militar un projecte mèdic pioner -una flota de 18 unitats quirúrgiques mòbils que es van traslladar als camps de batalla per radiografiar i tractar els ferits in situ. La seva vida personal va estar marcada per la controvèrsia i, de fet, no hem d'oblidar que podria haver perdut el seu premi per un escàndol amorós, però no el va perdre. Una dona coherent que va donar suport a la causa de les sufragistes angleses i es va unir a la campanya internacional per a l'alliberament de les seves líders, condemnades a nou mesos de presó per exigir el dret a vot. Finalment no vaig estudiar medicina, però aquesta és una altra història.

"Marie Curie encarna el feminisme, va aconseguir el reconeixement de la comunitat científica internacional, però no hem d'oblidar que el seu primer Nobel el va aconseguir amb el seu marit"

Vaig retrobar-me a Marie Curie, metafòricament parlant, al començament de la meva carrera professional d'auditoria. A les oficines de Solvay, al carrer Mallorca, realitzant l'auditoria, em vaig trobar amb una gran fotografia en una de les sales de reunions que em va cridar l'atenció. Al centre apareixia una dona petita, asseguda al costat d'un home, tots dos absorts en uns documents, envoltats d'altres companys masculins que, aquests sí, miraven la càmera. Aquesta imatge sempre em va fascinar contenint una sola dona, per marcar el protagonisme de la instantània, al bell mig. Però sobretot, perquè no es va deixar enlluernar pels flaixos de la càmera que els va immortalitzar. Estava clar que per a ella, el que era important en aquell moment eren els documents i no posar-ser bé per la foto.

Marie Curie encarna el feminisme, va aconseguir el reconeixement de la comunitat científica internacional, però no hem d'oblidar que el seu primer Nobel el va aconseguir amb el seu marit, company professional i de vida. Segurament la parella va professar-se una admiració i respecte mutu, i per a mi aquesta és la clau. Aquest és el veritable feminisme per a mi, un amb els homes, sumant, extraient el millor de tots els estils de lideratge i el valor afegit que això comporta per a les empreses de tot el món.