Massa testosterona

La IAAF (Associació Internacional de Federacions d'Atletisme) ha publicat noves regles sobre el nivell natural de testosterona que una atleta femenina pot tenir per competir. No es refereixen a casos de dopatge, sinó als nivells que produeix el cos de manera natural. És a dir, una atleta pot tenir dots o talents naturals per l'estructura del seu cos, el pes dels seus ossos, la rapidesa dels seus reflexos... però segons la IAAF no pot tenir un alt nivell natural de l'hormona associada als homes: la testosterona. Per l'associació, això és una prova que la dona en qüestió no és una dona-dona i defensa que és fer trampa.

Jo no sóc atleta i el món de l'atletisme no és la meva gran passió. Sóc una emprenedora amb prou preocupacions i, normalment, no tinc ni temps de seguir el futbol ni molt menys, la IAAF. Però quan vaig sentir la notícia, em va fer parar i reflexionar.

La meva lògica em deia: si la IAAF pensa que un alt nivell natural de testosterona dóna massa avantatge a una atleta, hi hauria d'haver la mateixa normativa en les proves on competeixen homes, oi? Doncs, no. De fet, vaig acabar la tarda estudiant els intents que hi ha hagut des de 1936 de crear proves de sexe i poder declarar que les dones amb molt èxit en l'atletisme en realitat eren homes.

"El moment en què les dones comencen a assemblar-se o a tenir les mateixes capacitats que els homes, les penalitzem per tenir èxit, per ser massa masculines"

El paral·lelisme entre les atletes femenines i les dones de negocis em va cridar l'atenció: en el fons, les dones poden ser fortes, però no massa. El moment en què les dones comencen a assemblar-se o a tenir les mateixes capacitats que els homes, les penalitzem per tenir èxit, per ser massa masculines, és a dir, per tenir o mostrar massa testosterona.

La societat en general té una reacció negativa contra les dones que tenen èxit i surten dels ideals o estereotips femenins. Molts homes i, malauradament, també moltes dones, no se senten còmodes amb la fortalesa i el poder que projecten. De fet, bona part de la societat acaba tenint actituds negatives contra elles. Si fossin homes, les consideraríem grans líders, però per ser dones es queden en manaires. Quan elles mostren ambició les titllen d'agressives i massa competitives. Quan diuen el que pensen, en lloc de valorar-les com assertives, els diuen que són difícils. Quan tenen una gran confiança en elles mateixes són pedants. I quan corren massa ràpid, és perquè no són dones de veritat, sinó homes "camuflats".

L'altre dia, una persona del nostre equip parlava amb un conegut. Quan li va explicar que tenia una nova feina, l'home li va preguntar: "Ah, sí? Com és el teu cap?". Quan li va contestar que no era un home sinó una dona, li va contestar: "Malament, em sap greu per tu".

A part d'entristir-me a mi, aquesta reacció fa mal a la nostra societat i també afecta el futur del nostre món. La doble vara de mesurar per als líders i el nostre concepte sobre els perfils d'èxit va, per defecte, en contra de les dones. Som el 50% de la població però dins el món dels negocis, ocupem només un 5% dels alts càrrecs de les empreses més grans del món. Menys de 5% dels alcaldes són dones. Només 14 països del món estan liderats per dones i només el 23% dels parlamentaris són dones.

Amb tan poques dones en llocs on es prenen decisions importants, estem perdent els beneficis d'un món amb diversitat de lideratge. Els experts en sociologia ens diuen que quan hi ha diversificació de lideratge s'aconsegueix una millor comunicació, les societats són més fortes i les seves xarxes més efectives, els punts de vista més variats i rics, els sistemes per resoldre problemes milloren, com milloren les relacions entre persones... i finalment resulta en una pujada de competència, creativitat i flexibilitat. Ara, això ens ho estem perdent.

Però en lloc de buscar i fomentar aquesta diversitat, ara com ara, la societat vol homes que siguin homes i dones que siguin molt femenines. Perquè les dones que tenen èxit només és perquè són massa "masculines" i això és com fer trampa. I la societat, directament, ja no les deixarà competir...