Més competitivitat és més progrés social
18
de Novembre
de
2015
Aquest últim 2 de novembre s'han complit 15 anys de l'arribada del primer equip de tres persones a l'Estació Espacial Internacional (EEI). Al llarg d'aquests 15 anys són milers els experiments desenvolupats i moltes les patents que directament o indirectament estan relacionades amb els desafiaments associats als projectes espacials. Pensar en l'EEI em va portar a pensar en la força de la innovació per assolir nous reptes i capgirar la quotidianitat i les tendències de futur. Un futur que es dibuixa ple d'incerteses, desafiaments, desigualtats i un sentiment compartit: que la capacitat de generació de benestar ha tocat sostre en món convuls i violent.
Certament en aquesta tardor les dades macroeconòmiques han evidenciat un alentiment de l'economia mundial i a la vegada, una pèrdua de capacitat de generar les plusvàlues suficients per afrontar els reptes de les polítiques socials, la manca de treball i la pobresa creixent. Sens dubte, el desafiament a assolir és el progrés social, el que comporta generar treball per disminuir dràsticament les taxes d'atur i a la vegada vertebrar un desenvolupament sostenible, tant des de la perspectiva mediambiental com quan a capacitat de superar els cicles baixos de creixement i de capgirar les tendències de desigualtat creixent, sense oblidar la necessitat de fer possible la conciliació de l'activitat professional i la personal sense discriminacions.
Progrés social és, al meu entendre, el que hauria de guiar les polítiques públiques encaminades a configurar ecosistemes productius i els models de creixement de les empreses. Assumir la necessitat de progrés social comporta disposar d'empreses altament competitives en els mercats globals, amb productes d'alt valor, un fet que exigeix disposar de capacitat de generació de coneixements, un bon entramat públic i privat d'R D conjuntament amb un sistema d'innovació capaç de convertir els avenços tècnics i científics en productes diferencials.
En aquesta línia és bo recordar que Catalunya és una de les regions europees capdavanteres en generació de ciència, però està en les darreres posicions quant a convertir els avenços en patents. Aquest és l'escull a superar. També cal estar amatent a les oportunitats associades a les tendències socials, tot acceptant que aquestes són enormes.
En la línia d'identificar oportunitats associades als avenços, el passat divendres vaig assistir a una sessió, sobre avenços que poden obrir noves categories de productes per solucionar problemes que sorgeixen habitualment. Entre ells es va destacar que ja fa un any que es va anunciar una pintura que es repara sola quan sofreix una agressió (self healing Paint), quelcom que pot disminuir el cost de reparació dels milions de vehicles que circulen pel món i sofreixen diàriament desperfectes.
També el nou descobriment, detallat per la revista Nature, d'un líquid porós capaç d'absorbir grans quantitats de gas, una eina que pot ser determinant per disminuir les emissions de gasos d'efecte hivernacle, en poder atrapar-los i emmagatzemar-los en el moment de generar-se siguin en els processos Industrials o en l'ús dels productes que els emeten.
L'enumeració d'avenços científics i tecnològics i les seves aplicacions continua explicant les característiques del pilot automàtic Autosteer desenvolupat per la companyia de cotxes elèctrics Tesla Motors o l'e-scooter, que es carrega amb llum solar, desenvolupat per l'empresa alacantina Electric Mobility Company, capaç d'assolir els 45 km/h amb un motor de 1.500 W.
El darrer avenç científic que es va analitzar fou un polímer flexible amb capacitat auto reparar-se, ja que si es trenca i es torna a posar en contacte, en pocs segons es torna ajuntar per si sol sense intervenció de cap agent. Un producte desenvolupat i patentat per un equip d'investigadors de la Universitat d'Alacant. Un nou component amb un camp enorme d'aplicacions en diversos camps en els sectors com el sanitari, el tèxtil, l'automoció o el transport.
Analitzar la capacitat o el poder transformador dels avenços, que cada dia sorgeixen, ens hauria d'obligar a redefinir les polítiques industrials i les bases per fer possible que el teixit productiu català, configurat per petites i mitjanes empreses, tingui la capacitat d'interioritzar els avenços i produir productes competitius i innovadors. Com fer-ho és prou conegut: cal facilitar la incorporació de talent a les empreses i apropar-hi la Universitat, augmentar el volum de les organitzacions i cooperar per competir. Però molt especialment reconeixent el valor de l'R D i, en conseqüència, i d'una vegada per totes, incrementar els seus pressupostos sabedors que sols augmentant les inversions en formació, recerca i innovació, el progrés social esdevé possible.
Certament en aquesta tardor les dades macroeconòmiques han evidenciat un alentiment de l'economia mundial i a la vegada, una pèrdua de capacitat de generar les plusvàlues suficients per afrontar els reptes de les polítiques socials, la manca de treball i la pobresa creixent. Sens dubte, el desafiament a assolir és el progrés social, el que comporta generar treball per disminuir dràsticament les taxes d'atur i a la vegada vertebrar un desenvolupament sostenible, tant des de la perspectiva mediambiental com quan a capacitat de superar els cicles baixos de creixement i de capgirar les tendències de desigualtat creixent, sense oblidar la necessitat de fer possible la conciliació de l'activitat professional i la personal sense discriminacions.
Progrés social és, al meu entendre, el que hauria de guiar les polítiques públiques encaminades a configurar ecosistemes productius i els models de creixement de les empreses. Assumir la necessitat de progrés social comporta disposar d'empreses altament competitives en els mercats globals, amb productes d'alt valor, un fet que exigeix disposar de capacitat de generació de coneixements, un bon entramat públic i privat d'R D conjuntament amb un sistema d'innovació capaç de convertir els avenços tècnics i científics en productes diferencials.
En aquesta línia és bo recordar que Catalunya és una de les regions europees capdavanteres en generació de ciència, però està en les darreres posicions quant a convertir els avenços en patents. Aquest és l'escull a superar. També cal estar amatent a les oportunitats associades a les tendències socials, tot acceptant que aquestes són enormes.
En la línia d'identificar oportunitats associades als avenços, el passat divendres vaig assistir a una sessió, sobre avenços que poden obrir noves categories de productes per solucionar problemes que sorgeixen habitualment. Entre ells es va destacar que ja fa un any que es va anunciar una pintura que es repara sola quan sofreix una agressió (self healing Paint), quelcom que pot disminuir el cost de reparació dels milions de vehicles que circulen pel món i sofreixen diàriament desperfectes.
També el nou descobriment, detallat per la revista Nature, d'un líquid porós capaç d'absorbir grans quantitats de gas, una eina que pot ser determinant per disminuir les emissions de gasos d'efecte hivernacle, en poder atrapar-los i emmagatzemar-los en el moment de generar-se siguin en els processos Industrials o en l'ús dels productes que els emeten.
L'enumeració d'avenços científics i tecnològics i les seves aplicacions continua explicant les característiques del pilot automàtic Autosteer desenvolupat per la companyia de cotxes elèctrics Tesla Motors o l'e-scooter, que es carrega amb llum solar, desenvolupat per l'empresa alacantina Electric Mobility Company, capaç d'assolir els 45 km/h amb un motor de 1.500 W.
El darrer avenç científic que es va analitzar fou un polímer flexible amb capacitat auto reparar-se, ja que si es trenca i es torna a posar en contacte, en pocs segons es torna ajuntar per si sol sense intervenció de cap agent. Un producte desenvolupat i patentat per un equip d'investigadors de la Universitat d'Alacant. Un nou component amb un camp enorme d'aplicacions en diversos camps en els sectors com el sanitari, el tèxtil, l'automoció o el transport.
Analitzar la capacitat o el poder transformador dels avenços, que cada dia sorgeixen, ens hauria d'obligar a redefinir les polítiques industrials i les bases per fer possible que el teixit productiu català, configurat per petites i mitjanes empreses, tingui la capacitat d'interioritzar els avenços i produir productes competitius i innovadors. Com fer-ho és prou conegut: cal facilitar la incorporació de talent a les empreses i apropar-hi la Universitat, augmentar el volum de les organitzacions i cooperar per competir. Però molt especialment reconeixent el valor de l'R D i, en conseqüència, i d'una vegada per totes, incrementar els seus pressupostos sabedors que sols augmentant les inversions en formació, recerca i innovació, el progrés social esdevé possible.