Els homes han estat generalment al capdavant d'empreses i governs perquè han estat històricament els que cobraven per treballar i les dones han accedit més tard al mercat de treball. Però, què passa quan són les dones qui decideixen qui serà el seu cap? Trien a un home o a una dona?
L'exemple està en les cooperatives de treball, on són les persones les responsables d'anomenar a l'equip directiu. El moviment cooperatiu té poques dones en els seus consells rectors, i no poques a les seves bases. És fàcil trobar-se cooperatives amb el 90% de dones sòcies, però homes a la direcció. Tot i que és cert que, en proporció, en aquest model d'empresa hi ha un major nombre de dones en càrrecs directius que no pas en les mercantils, però certament es repeteixen bastant les estructures patriarcals de l'entorn.
Per què? Les sòcies d'una escola cooperativa amb una seixantena de dones treballadores i només dos socis (director i president) responen: "Perquè ells saben més de números"; "perquè són millors per negociar"; "perquè han de parlar amb altres homes que són clients, i entre ells s'entenen"; "perquè tenen més experiència". Tal qual.
Una dona membre d'una altra cooperativa industrial, que va ocupar un càrrec directiu que ja ha deixat, explica en veu baixa: "És una lluita constant amb el món i amb una mateixa. En part, l'organització de tota la feina està pensada per a homes que no passen temps a casa. Jo em pregunto: ¿per què haig d'anar a reunions nocturnes? Per què haig d'assistir a dinars de negocis quan podríem organitzar-ho tot amb un cafè al matí? També m'he adonat als consells rectors que ells tenen una altra forma de parlar, un altre manera de convèncer. Ells no sempre saben més que una dona però parlen amb una seguretat aplastant. En les reunions una s'ha d'imposar per tal que la tinguin en compte sense caure al ridícul. És un esforç extra, que pot cansar-te".
Teresa Torns, docent de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona que ha estudiat el paper de la dona al món laboral, opina que el que està malament és el sistema en tot el seu conjunt: l'estructura social està pensada per a la feina remunerada. No es té en compte el temps dedicat a la feina de cuidar i a la companyia de nens i gent gran fora de l'empresa. Tampoc es té en compte el temps lliure. El sistema laboral està estructurat a imatge i semblança d'homes que treballen a tort i a dret per diners i dones que treballen a casa – i ara també fora-.
A l'article 'Maternidad y Empleo' (veure el número 2 de alternatives Econòmiques) s'observa que com més fills tenen les parelles, més temps dediquen ells a treballar fora de casa i més dediquen elles a cuidar de les seves famílies.
Torns acaba de publicar conjuntament amb Cristina Carrasco i Cristina Borderías una recopilació d'articles, d'aquells que surten poc de les aules universitàries però que haurien de sortir: "La feina de cuidar. Història, teoria i polítiques" (Edita Furhem Ecosocial i Catarata). Es pregunten coses com: Qui es va inventar el concepte 'treball' i quines són les seves conseqüències socials?
Suposo que tot està relacionat i, si ho pensen, al final és obvi. Si a la dona se li demana que no només es faci càrrec dels fills, els pares i els malalts (cosa que algunes deleguen generalment en un altre dona) sinó que a més els mimi i estimi; que netegi (o li digui cada dia a una altra dona el que ha de netejar); que treballi i porti diners a casa; que sigui perfecta i no tingui ni canes ni estries després dels altibaixos hormonals, un part i nou mesos d'embaràs; és bastant lògic que – encara que estigui en una cooperativa envoltada d'altres dones- intenti no fer-se càrrec d'una responsabilitat més, un càrrec directiu que, a més, si es suma a la resta de càrregues, en un dia de 24 hores és impossible arribar-hi a tot.
Què passaria si per igualar remuneréssim les hores de feina a casa? Hi ha molt debat entorn el tema. María Ángeles Durán, del Consell d'Investigacions Científiques calcula que a Espanya, aquesta feina, si es pagués, equivaldria a la meitat del PIB...Si es paga bé: haurien més homes interessats a rentar plats, tovalloles i biberons; i més dones amb temps per aprendre, guanyar experiència i confiança, i pensar en ocupar càrrecs directius? No canviaria, de totes maneres, el que diu Torns...ni més ni menys que el sistema capitalista.