Mirar endavant
19
de Juny
de
2016
La perspectiva econòmica i social a escala global està plena d'escenaris on s'hi mostren des dels pronòstics de possibles noves recessions econòmiques, fins als lamentables episodis de guerra i terrorisme. Però hem de ser capaços, des de la nostra visió microeconòmica, de continuar essent forts en el dia a dia, prenent decisions per enfortir la competitivitat de les empreses. Aquesta ha de ser la particular forma de "mirar endavant" de les empreses perquè el context immediat no és pas tan dolent: el preu del petroli és baix i això afavoreix l'activitat, i així ho constatem directament en el nostre índex d'utilització de la capacitat productiva; els tipus d'interès estan baixos i això afavoreix teòricament la inversió i la reducció dels deutes; l'ocupació millora, encara que a poc a poc, i això afavoreix el consum; i les empreses grans i també les mitjanes i petites tornen a tenir beneficis i es possibilita emprendre nous projectes.
Tot i que enguany l'economia catalana va força bé, s'espera un creixement proper al 3%, és cert que tot avança amb molta prudència, i potser en part, també és bo que sigui així, doncs s'avança amb més solidesa. També hi té molt a veure el fet que hi ha incerteses, i una en particular, que és per a nosaltres especialment preocupant, és la limitada capacitat de creixement econòmic d'Europa i de fer front als seus problemes estructurals. En primer lloc perquè és on la majoria de les nostres empreses hi tenen els seus negocis i en segon lloc –i aquesta raó és subjectiva- perquè la idea d'una Europa forta sempre ens havia inspirat confiança i en bona mesura seguretat. Què passarà amb el tema del Brexit? Gran, grandíssim interrogant! És per tant moment de reclamar aquest lideratge europeu, -amb lideratges, no només polítics, que prenguin decisions encertades que repercuteixin en la confiança amb l'economia-. I a nosaltres què ens toca fer? A nosaltres ens pertoca contribuir a la competitivitat empresarial i territorial, ja que la competitivitat de les empreses en un entorn de mercat, sigui proper o internacional, és el millor argument per tal que el desenllaç del nostre escenari sigui el de la recuperació econòmica.
En repetides ocasions he esmentat, amb èmfasi, que si les empreses funcionen, generen oportunitats i per tant ocupació, tributen i possibiliten benestar social. El binomi competitivitat, d'una banda, i equitat o cohesió social, per l'altra, no ha d'estar forçosament contraposat com alguns, per un extrem o l'altre, tenen interès en abanderar. Competitivitat s'associa amb productivitat, efectivitat, eficiència i generació de rendiments i això -en una societat avançada i responsable- s'aconsegueix amb talent, coneixement, innovació, organització, cooperació, i excel·lència en la gestió –tant en l'àmbit privat com en el públic-. D'altra part, desplegar una política d'equitat compassada amb la capacitat de recuperació econòmica, fa que es possibiliti el creixement i el desenvolupament "inclusiu", al que es refereix el darrer informe de Competitivitat Global del World Economic Forum. I això es demostra amb què, en els primers llocs de competitivitat de diferents rànquings, hi trobem els països nòrdics europeus, que són admirats pel seu nivell de benestar, fruit de la seva qualitat institucional i capacitat d'extreure el millor potencial del seu capital humà. Per tant, potenciant la complementarietat competitivitat/equitat esdevenen millors resultats econòmics i socials, i així, es pot apreciar plenament el valor de la democràcia.
Des de la Cambra tenim vocació de ser actors d'aquesta recuperació econòmica inclusiva propiciant la millora competitiva de les empreses i de la nostra demarcació. Hi actuem i volem continuar actuant-hi. En aquesta etapa de la Cambra, aportar el nostre coneixement en el camp de la internacionalització, l'emprenedoria i la millora de la gestió, sempre al servei de les empreses i en estreta col·laboració amb les entitats públiques o privades de promoció econòmica, ens ha permès situar-nos en un model basat en un bon coneixement de la realitat de les empreses i una bona capacitat d'aportar valor. Alhora, la nostra naturalesa ens empeny també a estar pendents del que les empreses necessiten per tenir un entorn competitiu. Els factors de competitivitat industrial i empresarial estan prou ben identificats: infraestructures de transport, sòl industrial, energia, regulació administrativa, finançament, fiscalitat, capacitat innovadora i formació, estructura empresarial, regulació laboral i productivitat, entre altres.
Entrant breument en algun d'aquests factors, és necessari apuntar el tema de la reindustrialització, per bé que en els objectius del Govern de Catalunya hi ha un àmbit dedicat a un conjunt de mesures per a l'estratègia industrial, també cal promoure nou sòl industrial per encabir necessitats d'espais grans i un pla que incentivi la reconversió del parc de naus en procés d'envelliment. Tanmateix, la irrupció de les tecnologies avançades i la internet de les Coses ens porta cap un món industrial sofisticat –la industria 4.0-, una indústria diferent i amb nous paradigmes de producció enfocats com mai a la necessitat de l'usuari, però també basada en l'aplicació del coneixement. És un repte per a les empreses i per tant per a les persones, i cal sobretot propiciar opcions de formació i elevar els coneixements per donar oportunitats, i en aquest sentit, l'aproximació de la Universitat al món de l'empresai el desplegament de la formació professional dual, entre altres factors, han de propiciar la necessària transformació industrial.
En aquest darrer àmbit, en una recent trobada de les cambres del Vallès Occidental i del Bages, vàrem poder constatar les altes xifres d'aportació industrial de les nostres respectives demarcacions al PIB català. I si aspirem a mantenir uns objectius superiors als que marquen els criteris de l'Europa 2020, la nostra conclusió va ser clara: l'escenari industrial d'aquesta àmplia zona ha d'estar ben equipat per tal que el nostre país, en el seu conjunt, tingui una bona actuació i tingui el reconeixement internacional que es mereix.
Esperem que les noves eleccions estatals permetin que es conformi un Govern que, sense desatendre les prioritats de caire econòmic i social, possibiliti una via per a la millor solució a les qüestions fonamentals que tenim plantejades a Catalunya.
Tot i que enguany l'economia catalana va força bé, s'espera un creixement proper al 3%, és cert que tot avança amb molta prudència, i potser en part, també és bo que sigui així, doncs s'avança amb més solidesa. També hi té molt a veure el fet que hi ha incerteses, i una en particular, que és per a nosaltres especialment preocupant, és la limitada capacitat de creixement econòmic d'Europa i de fer front als seus problemes estructurals. En primer lloc perquè és on la majoria de les nostres empreses hi tenen els seus negocis i en segon lloc –i aquesta raó és subjectiva- perquè la idea d'una Europa forta sempre ens havia inspirat confiança i en bona mesura seguretat. Què passarà amb el tema del Brexit? Gran, grandíssim interrogant! És per tant moment de reclamar aquest lideratge europeu, -amb lideratges, no només polítics, que prenguin decisions encertades que repercuteixin en la confiança amb l'economia-. I a nosaltres què ens toca fer? A nosaltres ens pertoca contribuir a la competitivitat empresarial i territorial, ja que la competitivitat de les empreses en un entorn de mercat, sigui proper o internacional, és el millor argument per tal que el desenllaç del nostre escenari sigui el de la recuperació econòmica.
En repetides ocasions he esmentat, amb èmfasi, que si les empreses funcionen, generen oportunitats i per tant ocupació, tributen i possibiliten benestar social. El binomi competitivitat, d'una banda, i equitat o cohesió social, per l'altra, no ha d'estar forçosament contraposat com alguns, per un extrem o l'altre, tenen interès en abanderar. Competitivitat s'associa amb productivitat, efectivitat, eficiència i generació de rendiments i això -en una societat avançada i responsable- s'aconsegueix amb talent, coneixement, innovació, organització, cooperació, i excel·lència en la gestió –tant en l'àmbit privat com en el públic-. D'altra part, desplegar una política d'equitat compassada amb la capacitat de recuperació econòmica, fa que es possibiliti el creixement i el desenvolupament "inclusiu", al que es refereix el darrer informe de Competitivitat Global del World Economic Forum. I això es demostra amb què, en els primers llocs de competitivitat de diferents rànquings, hi trobem els països nòrdics europeus, que són admirats pel seu nivell de benestar, fruit de la seva qualitat institucional i capacitat d'extreure el millor potencial del seu capital humà. Per tant, potenciant la complementarietat competitivitat/equitat esdevenen millors resultats econòmics i socials, i així, es pot apreciar plenament el valor de la democràcia.
Des de la Cambra tenim vocació de ser actors d'aquesta recuperació econòmica inclusiva propiciant la millora competitiva de les empreses i de la nostra demarcació. Hi actuem i volem continuar actuant-hi. En aquesta etapa de la Cambra, aportar el nostre coneixement en el camp de la internacionalització, l'emprenedoria i la millora de la gestió, sempre al servei de les empreses i en estreta col·laboració amb les entitats públiques o privades de promoció econòmica, ens ha permès situar-nos en un model basat en un bon coneixement de la realitat de les empreses i una bona capacitat d'aportar valor. Alhora, la nostra naturalesa ens empeny també a estar pendents del que les empreses necessiten per tenir un entorn competitiu. Els factors de competitivitat industrial i empresarial estan prou ben identificats: infraestructures de transport, sòl industrial, energia, regulació administrativa, finançament, fiscalitat, capacitat innovadora i formació, estructura empresarial, regulació laboral i productivitat, entre altres.
Entrant breument en algun d'aquests factors, és necessari apuntar el tema de la reindustrialització, per bé que en els objectius del Govern de Catalunya hi ha un àmbit dedicat a un conjunt de mesures per a l'estratègia industrial, també cal promoure nou sòl industrial per encabir necessitats d'espais grans i un pla que incentivi la reconversió del parc de naus en procés d'envelliment. Tanmateix, la irrupció de les tecnologies avançades i la internet de les Coses ens porta cap un món industrial sofisticat –la industria 4.0-, una indústria diferent i amb nous paradigmes de producció enfocats com mai a la necessitat de l'usuari, però també basada en l'aplicació del coneixement. És un repte per a les empreses i per tant per a les persones, i cal sobretot propiciar opcions de formació i elevar els coneixements per donar oportunitats, i en aquest sentit, l'aproximació de la Universitat al món de l'empresai el desplegament de la formació professional dual, entre altres factors, han de propiciar la necessària transformació industrial.
En aquest darrer àmbit, en una recent trobada de les cambres del Vallès Occidental i del Bages, vàrem poder constatar les altes xifres d'aportació industrial de les nostres respectives demarcacions al PIB català. I si aspirem a mantenir uns objectius superiors als que marquen els criteris de l'Europa 2020, la nostra conclusió va ser clara: l'escenari industrial d'aquesta àmplia zona ha d'estar ben equipat per tal que el nostre país, en el seu conjunt, tingui una bona actuació i tingui el reconeixement internacional que es mereix.
Esperem que les noves eleccions estatals permetin que es conformi un Govern que, sense desatendre les prioritats de caire econòmic i social, possibiliti una via per a la millor solució a les qüestions fonamentals que tenim plantejades a Catalunya.