Per què els mitjans no han de ser a X

28 de Novembre de 2024

Continua l’èxode d’usuaris d’X cap a Bluesky. Des de les darreres decisions de Musk, la xarxa del cel blau ha incrementat el nombre d’usuaris a raó d’un milió per dia. Si fa quinze dies Bluesky comptava amb set milions d’usuaris, avui ja en som més de 23 milions a raó de 3 usuaris nous per segon, (aquí en teniu el comptador, que és molt hipnòtic).

X té 600 milions d’usuaris dels quals la meitat són actius. Les dades varien segons les estimacions perquè X no dona dades ni hi ha manera de saber-ho des que en va tallar l’accés als investigadors. Sembla que els 611 milions d’abril, al setembre havien baixat a 588. El que sí que sabem segur, perquè està obligat a publicar-les, són les dades a la UE: del gener al juliol del 2024 va passar de 111,4 milions a 106. Les xifres van a la baixa en 25 dels 27 estats. Un estudi del Financial Times de setembre mostra una caiguda d’un 33% a Gran Bretanya i d’un 20% als Estats Units.

Tendències a la baixa que són més rellevants si tenim en compte que són anteriors a l’èxode de novembre, moment en què molts usuaris han estat conscients de la manipulació d’X i del molt poder sense control que el bilionari sud-africà té sobre l’opinió pública global. No és només una sospita de joc brut: en tenim la confirmació per diferents fonts, entre elles, el mateix Musk.

L’usuari Paul Graham, amb dos milions de seguidors a X, denunciava en un tuit que el principal problema d’X, “més que els trols d’ultradreta” era la desprioritització dels tuits que portaven un enllaç. Ho havien denunciat l’agost el Washington Post i el New York Times: els tuits que portaven un enllaç tenien menys visibilitat.

"Molts usuaris han estat conscients de la manipulació d’X i del molt poder sense control que el bilionari sud-africà té sobre l’opinió pública global"

El mateix Musk confirmava totes les sospites responent el tuit de Graham: “Només cal que escriguis el contingut a l’apunt principal i posis l’enllaç a la resposta” (quan diu apunt es refereix a tuit, que no fa servir per aversió a l’antiga marca). Musk vol forçar així els usuaris a pagar pel prèmium d’X, que els permet publicar-hi contingut en format llarg, competint així amb els mitjans tradicionals que tant blasma. Òbviament, no li ha sortit bé, de fet no li ha sortit bé cap mètode de monetització de la plataforma, que ha perdut el 80% del seu valor des que la va comprar.

Una altra denúncia que també s’ha confirmat és la que X alenteix l’accés a webs que Musk estima competència. Una sèrie de testos a principis d’agost del Washington Post demostraven que en fer clic en enllaços de mitjans com Reuters, el Washington Post, el New York Times i el mateix WSJ, X n’alentia l’accés en cinc segons. També alentia deliberadament l’accés a Facebook, Bluesky, Instagram i Substack entre d’altres. El NYT confirmava a finals d’agost que semblava que l’alentiment a mitjans de comunicació ja no es produïa, però sí que es mantenien a la resta de webs que Musk veu com a competència.

Té sentit per un mitjà seguir en una xarxa que menysprea els creadors de contingut de qualitat i promociona els que publiquen falses notícies? Sense entrar en valoracions ètiques i morals —no acabaríem mai— fins ara un dels motius que els mitjans podien adduir per ser-hi era que és allà on hi ha la gent. Al cap i a la fi, 600 milions d’usuaris d’X són gairebé trenta vegades més que els 23 que avui té Bluesky. Justifica empassar-se gripaus trenta cops més grossos dels que ens empassaríem. Però atenció que no tot el que és blanc és farina: els números ens parlen (com diu el Professor de Debò de la Competència) i si els escoltem bé, els que compten, expliquen una història bastant diferent.

Malgrat que al llarg dels darrers cinc anys les hores que passem als mitjans socials s’ha mantingut estable, el trànsit que aporten als mitjans ha anat minvant. El cas d’X és particularment rellevant perquè de quan Musk va comprar Twitter, el 2022, el 2023 les caigudes en 10 mitjans de referència han estat desproporcionades. Segons una anàlisi de Similarweb, el trànsit d’X a la BBC va caure un 20%; a la CNN, 41%; a la Fox, 39%; a The Guardian, 29%; al NYT, 35%; al Post, 48%; al WSJ. 42% i a Reuters un 67%.

No és estrany que, amb aquest panorama, mitjans de referència com The Guardian, La Vanguardia o el suec Aftonbladet hagin decidit deixar de publicar a X i traslladar-se a Bluesky. El mitjà espanyol Ctxt.es ho explica molt bé al seu web: “Ens hem traslladat a Bluesky, una xarxa on la reflexió és possible i l’algorisme no ens amaga”.

"No és estrany que amb aquest panorama, mitjans de referència com The Guardian, La Vanguardia o el suec Aftonbladet hagin decidit deixar de publicar a X i traslladar-se a Bluesky"

En un article del 25 de novembre compartit a Bluesky, Gerardo Tecé comparava l’experiència d’anys de publicació de CTXT a X amb la recent a Bluesky: “En només uns dies hem pogut comprovar com les lectures a les nostres peces han augmentat gràcies a la nova xarxa social, un indici més que el joc anterior estava trucat. Una dada que us semblarà tan sorprenent com a nosaltres és que, a nivell interacció a les nostres publicacions, els poc més de 19.000 seguidors que CTXT té a Bluesky a l'hora d'escriure aquesta carta generen un impacte més gran que el dels més de 230.000 seguidors que tenim a Twitter –em nego a anomenar-lo X–”. Els números ens parlen, però cal saber a quins escoltar.

Si hi ha una cosa que detesti una xarxa social és el buit. Quan s’entorpeix, es dificulta o s’impedeix l’accés a informació, el buit que es genera l’ocupa l’opinió, opinió que quan hi afegim la nostra atenció es converteix en diners. No és el cas d’X, que en continua perdent: a X la nostra atenció es converteix en poder mediàtic, testosterònic i polític per a Musk.