Enginyer i exministre

De la mobilitat a la connectivitat

24 de Juliol de 2018
Joan Majó

Molta gent té la impressió que vivim en una època que ens resulta difícil acabar d'entendre, i això a vegades genera desorientació i, fins i tot, angoixa. No és d'estranyar, ja que durant el segle passat hi ha hagut canvis molt importants i molt ràpids que han afectat els dos conceptes que he situat en el títol de l'article. Sabem que l'increment de la mobilitat per a tot tipus d'elements (persones, productes, diners, informacions...) ha donat lloc a un món global. Però jo crec que encara ha estat més impactant l'explosió de la connectivitat, deguda primer a la telegrafia, la telefonia, la radio i la TV, i accelerada recentment amb la digitalització i la xarxa global d'Internet que va començar connectant persones però ara també "coses": ordinadors, telèfons, màquines, vehicles, sensors, robots o electrodomèstics...

 

Això ha suposat una ruptura del panorama vital amb conseqüències que encara no hem assimilat prou. Em limito a fer dues reflexions molt simples sobre aquest segon fenomen. Fins fa poc, la connectivitat es produïa entre persones, tot i que aquestes necessitaven un "aparell" (telèfon, fax, ordinador...) per poder estar connectades. L'adreça de connexió pertanyia a la persona, no a l'aparell, que només era un intermediari material imprescindible. Però està clar que ben aviat hi haurà a Internet moltes més adreces de "coses" que de persones, i totes elles podran tenir accés a totes.

I està encara més clar que la immensa majoria dels missatges que circularan no seran entre persones, ni entre persones i "coses", sinó entre "coses". Això té dues conseqüències que vull destacar: una en l'àmbit de l'autonomia i l'altra en el de la seguretat. Hi ha molta diferència entre un aparell darrere del que hi ha una persona que emet o rep una informació prenent decisions, i una "cosa" que pot rebre, emetre i actuar autònomament sense la intervenció de ningú. Penseu en un "porter automàtic" que reconeix la cara o l'empremta digital d'una persona i obre una porta, sense cap vigilant que ho controli. En aquest cas la màquina no està connectada a internet, sinó només a una xarxa privada i local. Aquest tipus d'automatismes són molt abundants i de gran utilitat.

 

"La immensa majoria dels missatges que circularan no seran entre persones, ni entre persones i "coses", sinó entre "coses"

Similarment, utilitzant la xarxa global, es podran, es poden ja automatitzar una gran quantitat d'operacions sense límits de distància, tant en el món empresarial i ciutadà, com en el privat. Així es faran operacions que ara demanen la intervenció humana. Això és una molt bona notícia en molts aspectes, però obligarà a una regulació urgent que posi límits al grau d'autonomia en les decisions que poden prendre els aparells, per evitar la desaparició de responsabilitats en cas d'errors que provoquin accidents o perjudicis.

En segon lloc hem d'entendre que junt amb la globalització es produeix un segon fenomen: la integració i fusió de les actuals xarxes de dades amb les quals connecten mecanismes de control i automatismes. A escala domèstica significa que no només tindrem connectat a internet l'ordinador i el telèfon, sinó també la nevera, el congelador o la caldera de calefacció... I en l'àmbit empresarial, els diferents sistemes de control de fabricació estaran també barrejats amb els del que ara en diem la xarxa informàtica de dades... Això serà molt útil en molts aspectes, però augmentarà les possibles conseqüències d'una intrusió externa que no només podrà afectar els sistemes informàtics i els seus continguts, sinó també tots els mecanismes de control d'operacions industrials o de serveis.

"Tinc la impressió que aquesta necessària regulació va molt més lenta que la fusió de les xarxes" 

Des de la xarxa global es podrà accedir a les xarxes internes, i no només a les de dades sinó també a les operacionals. Caldrà, per tant, augmentar els nivells de protecció per evitar, no només els cibercrims relacionats amb la pèrdua o el robatori de dades, si no per defensar-se de possibles atacs de qualsevol origen que vulguin interferir el normal funcionament d'un habitatge, d'una empresa, o d'una ciutat, aturant les neveres, donant ordres als robots, modificant els senyals de tràfic, o inutilitzant una central d'electricitat... Tinc la impressió que aquesta necessària regulació va molt més lenta que la fusió de les xarxes.