La moda de pagar per estar en silenci
13
de Desembre
de
2024
Act.
13
de Desembre
de
2024
No sé si heu llegit darrerament que també a Barcelona s’està posant de moda llegir en silenci, o el silent reading, perquè en anglès tot sona molt més sofisticat.
Per als que encara no ho heu vist, es tracta de trobar-se amb un grup de persones, moltes vegades desconegudes, cadascuna porta el seu llibre i passa una hora o més llegint en silenci.
És una tendència que, com quasi tot, es va posar de moda als Estats Units ja fa uns anys. Allà es feien aquestes trobades, a vegades en biblioteques locals, altres amb més glamur en restaurants amb pianista que fa música de fons i amb una copeta de vi.
Quan ho vaig sentir per primera vegada, sincerament no ho vaig entendre. Per a mi, quedar amb gent i estar callada és un oxímoron.
Si vols saber-ne més
A mi m’encanta llegir; un dels meus grans plaers són les cites amb el meu club de lectura, on precisament compartim el que cadascuna ha pensat o viscut amb la novel·la que totes hem llegit.
Però vaig decidir investigar.
No sé si sabeu que, fa molts anys, el concepte de llegir en silenci no existia. Poques persones sabien llegir, i fer-ho era una activitat comunal. Va ser Sant Ambròs de Milà, a l’edat mitjana, el primer a ser vist llegint en silenci per Sant Benet, que ho va relatar escandalitzat: “Quan llegia, els seus ulls recorrien les pàgines i el seu cor entenia el seu missatge, però la seva veu i la seva llengua es quedaven quietes”.
Es considerava una actitud totalment extravagant, egoista i mal vista. I fins i tot es prohibia llegir en silenci, sobretot a les dones, perquè llegir sense compartir podia portar-nos a escollir lectures que no “tocaven” i fins i tot a tenir pensaments impurs...
Fa uns dies vaig participar, una mica escèptica, al meu primer silent reading, amb un llibre que estava acabant i que em vaig “reservar” per gaudir-lo en companyia. Al principi ho vaig trobar una mica estrany. Em van donar la meva copeta de vi, em vaig asseure amb el meu llibre, tothom callat i concentrat, i la veritat és que el temps em va passar volant. Ens van avisar que l’hora havia acabat i cap a casa. Però vaig aconseguir una cosa que, els que no em coneixeu, sabreu que no és fàcil: relaxar-me. Ho tornaria a fer... no ho sé.
"Em van donar la meva copeta de vi, em vaig asseure amb el meu llibre, tothom callat i concentrat, i la veritat és que el temps em va passar volant"
Parlant amb amigues, una em va explicar que fa uns mesos va anar a un retir d’aquests que combinen ioga, meditació i menjar vegetarià en un poblet del Montseny i SILENCI. La meva amiga es va passar tres dies amb un grup de persones desconegudes, quasi totes dones, compartint 24 hores, fins i tot la respiració a la nit en aquestes grans habitacions plenes de lliteres, i no van obrir la boca.
No va ser fins que va acabar que es van presentar per veure si algunes podien compartir cotxes per a la tornada. I les que van tornar juntes van poder verbalitzar alguna peça d’informació sobre elles. Jo, sincerament, sóc totalment incapaç de fer un retir com aquest, i si algú m’ho regala per Nadal, és que em vol molt de mal.
Si vols saber-ne més
La moda d’estar en silenci acompanyat ha nascut per una necessitat de la nostra societat de poder “desconnectar”. Quan fas una lectura silenciosa, o un retir, o una festa silenciosa (això ja us ho explicaré un altre dia), és per forçar-nos durant una estona, considerada llarga, a estar totalment desconnectats de la tecnologia i concentrats en una sola activitat, sense cap mena d’interrupció.
I aquesta moda del silenci en comunitat ens força a fer-ho. Perquè tots sabem que un repte, si no és compartit, pot quedar-se en una bona intenció. Però, si l’exposes en públic, és molt més probable que el facis.
"Quan fas una lectura silenciosa, o un retir, o una festa silenciosa (això ja us ho explicaré un altre dia), és per forçar-nos durant una estona, considerada llarga, a estar totalment desconnectats de la tecnologia"
Molts estudis reflecteixen la gran problemàtica de la societat precisament en aquests dos àmbits: la connexió digital 24/7 i la falta de concentració. I aquesta dependència de la tecnologia és una dependència perillosa. Un estudi recent de DKV i la Fundació Educar és tot publicava una estadística on deia que la meitat dels adolescents tenen un problema d’addicció a la tecnologia. Quan estan tristos, el seu refugi són les xarxes socials, i són addictes al multitasking: dinar amb l’ordinador, estudiar revisant “likes” que els provoquen dopamina... Però podria mencionar estadístiques de quasi totes les edats, la meva inclosa.
Finalment, la conclusió. Ara entenc el perquè de la moda. Jo no estic temptada de repetir, però em sembla preocupant que els éssers humans no siguem capaços de concedir-nos, sense la pressió del grup, estones de silenci, estones per estar concentrats només en una cosa que ens agradi.
I potser també ha nascut per alleugerir la tristesa que porta a moltes persones la solitud no desitjada, però això és un altre tema massa important per parlar-ne avui.
I em pregunto: quina serà la pròxima moda?