Economista

Muface com a símptoma

01 de Gener de 2025
Enric Llarch | VIA Empresa

De fora estant, pot semblar que totes les peripècies d'aquests darrers mesos sobre Muface interessen només els funcionaris afectats, la gran majoria personal docent i els respectius familiars beneficiaris. Tanmateix, la crisi del sistema Muface exemplifica les dificultats del sistema d'atenció sanitària per adaptar-se a les transformacions i a les noves necessitats sanitàries de la població.

 

Recordem que l'element diferencial de Muface és que permet als seus membres optar per la sanitat que proporciona l'INSS o per la de les mútues privades que subscriuen un conveni amb l'entitat de previsió. Encara que en els darrers anys les mútues amb conveni amb Muface han anat restringint elements com l'amplitud del quadre mèdic o les clíniques i centres de diagnòstic en un esforç per contenir costos, mantenen encara uns elements diferencials propis de les mútues privades en general. Els més importants són: lliure elecció -sense cap tràmit pel mig- del metge de capçalera i dels especialistes que figuren al quadre mèdic; accés directe als especialistes sense passar pel metge de medicina general; i terminis curts per fer-se proves diagnòstiques i intervencions quirúrgiques sense una especial complexitat.

Són precisament aquests aspectes els que més es diferencien de la sanitat pública, on tots els terminis de l'atenció primària s'han deteriorat especialment des de la covid, terminis que es multipliquen per dos en cas d'haver d'anar a un especialista, ja que forçosament has de passar per un metge de capçalera. I on les proves diagnòstiques es poden eternitzar i les intervencions quirúrgiques que no són vitals, també.

 

A les mútues el pacient assumeix un nivell de responsabilitat pròpia en relació amb la seva salut més elevat que en el sistema públic

Hi ha un element significatiu en el tema de les mútues, tant si són de Muface que com sí que són en règim estrictament privat. I és que el pacient assumeix un nivell de responsabilitat pròpia en relació amb la seva salut més elevat que en el sistema públic, molt més pautat i més difícil d'accedir-hi. La permeabilitat del sistema de mútues permet als qui així ho desitgen fer més medicina preventiva i tenir una actitud més proactiva en relació amb la cura de la seva salut.

És conegut que la ministra de Sanitat no té gaire interès en la continuïtat de l'actual sistema de convenis de Muface amb les mútues privades. És allò de la igualtat, equiparant, això sí, a tothom per baix, és a dir pels usos i prestacions de la sanitat pública. Tanmateix, hauria de ser la sanitat pública la que millorés i flexibilitzés les seves prestacions per equiparar-les a la de les mútues privades.

Encara no s'ha resolt el nou concurs que el ministeri d'Administracions Públiques es va comprometre a convocar amb unes condicions econòmiques molt més ajustades a les noves necessitats. Tanmateix, la primera asseguradora que opera a Espanya, Adeslas, ja ha manifestat que no hi participarà. És un cop fort perquè el nivell de control del mercat -que supera el 40%- li atorga un poder i una transcendència difícil de substituir. És el problema de les situacions oligopolístiques.

La primera asseguradora que opera a Espanya, Adeslas, ja ha manifestat que no hi participarà

Tanmateix, l'eventual traspàs del milió i mig de persones beneficiàries de les mútues de Muface a la sanitat pública només augmentaria el desgavell i la pèrdua de qualitat d'aquesta. Encara que es traspassessin els diners inicialment compromesos amb les mútues. Caldria articular un procés progressiu, més d'anys que no pas de mesos, per no acabar d'enfonsar la qualitat de la sanitat pública. L'augment de personal, l'ampliació d'instal·lacions i el seguiment de les persones amb processos crònics o aguts no es poden improvisar d'un mes per l'altre.

Esperem, doncs, que més enllà dels apriorismes ideològics, s'imposi el seny i que sí, que ens anivellem, però que sigui per dalt.