Mutació de la crisi econòmica: de crisi de demanda a crisi financera

Ja han passat vuit mesos des del començament de la pandèmia a casa nostra i gairebé tornem a la casella de sortida. Tanmateix, la crisi econòmica associada i la situació del teixit empresarial han anat variant en aquest temps, en bastants casos intensificant el seu deteriorament, de tal forma que es pot esmentar que després de l'estiu, i cada vegada de manera més clara, estem immersos en una segona fase de la recessió, cosa que mereix unes reflexions.

A la primera etapa de la crisi l'economia i les empreses tenien un greu problema de demanda. El confinament, interior i internacional, va aturar l'activitat econòmica de manera gairebé generalitzada a tots els sectors. Dades de PIMEC relatives a principis del mes d'abril posaven en relleu que un 46,5% de les petites i mitjanes empreses no tenien activitat, percentatge que a finals de maig se situava en el 24,2%. Davant d'això, calia flexibilitat d'estructures i cobertura financera d'urgència i resistència, en molts casos preventiva. De fet, els dos instruments de política desplegats responien a aquests preceptes. D'una banda, els expedients de regulació temporal d'ocupació i, de l'altra, el finançament amb aval públic, combinats amb altres línies més específiques com el cessament d'activitats d'autònoms i moratòries en el pagament d'impostos i taxes, entre d'altres. Amb aquest marc es va aconseguir respondre a la problemàtica inicial, amb més o menys disfuncions en algunes de les mesures (restriccions en ERTO, problemes en el pagament a treballadors en ERTO, condicions financeres dels préstecs amb avals...,.), absorbint en part l'impacte de la crisi.

El període estiuenc ha frustrat l'assoliment de les expectatives que determinats sectors i moltes empreses tenien. Els rebrots, les limitacions imposades per altres països i les mesures restrictives implantades han impedit que la tornada a una relativa normalitat permetés a les empreses generar els suficients recursos per a poder compensar les pèrdues anteriors, així com per apaivagar els seus greus problemes de liquiditat i tresoreria.

"Els rebrots, les limitacions imposades per altres països i les mesures restrictives implantades han impedit la tornada a una relativa normalitat"

Un 46,3% de pimes van valorar l'estiu de negatiu/molt negatiu des del punt de vista econòmic, segons una enquesta de PIMEC als seus associats. Aquests mesos, de baixa activitat i, en certs casos, d'inactivitat, no han permès enfortir financerament les empreses. L'estiu marca, doncs, una frontera clara i ens porta ineludiblement a la segona fase de la crisi econòmica, que es veu agreujada per la segona onada de la pandèmia i per les restriccions endegades en les darreres setmanes.

En aquesta etapa al problema de demanda s'hi afegeix un segon, el finançament, intensificant les dificultats i les febleses provocades per la primera onada, en un context on la incertesa és creixent. Xifres recollides per PIMEC de finals del mes setembre revelen que la meitat de les empreses de petita i mitjana grandària té tensions de tresoreria i que dues de cada tres anticipa problemes financers, un 23,7% abans d'acabar aquest any. La dificultat per generar recursos en un context de poca/nul·la activitat, el manteniment d'unes despeses gairebé fixes (lloguers, taxes, impostos...,) i la pujada de l'endeutament -amb o sense aval públic-, juntament amb un ascens de la morositat i de l'impagament, estan provocant l'asfíxia financera de moltes empreses, grans i pimes. Val a dir que la primera onada va agafar les empreses millor preparades, però aquesta segona les troba deteriorades i febles, amb activitats absolutament malmeses. Com ha afirmat el Banco de España, prop d'un 70% de les companyies presentaran dèficits estructurals de liquiditat, afectant seriosament la seva solvència. Un altre tret diferencial d'aquesta nova etapa, ja palès poc abans de l'estiu, és el creixentment desigual (asimetria) de l'impacte sectorial de la crisi, amb un comportament més positiu de la indústria i de la construcció i una pitjor evolució, cada vegada més angoixant, de bona part dels serveis, amb el turisme, el comerç i la cultura al capdavant però amb patiment en molts altres "microsectors quasi bé invisibles" (lleure nocturn, espais infantils, gimnasos, mercats ambulants, centres d'estètica, centres de formació...,).

"La primera onada va agafar les empreses millor preparades, però aquesta segona les troba deteriorades i febles, amb activitats absolutament malmeses"

La nova fase de la crisi econòmica demana, com ja ha esmentat algun organisme internacional, una revisió i adaptació de les mesures aplicades fins al moment. No és suficient amb les que es van prendre en la primera etapa, tot i que aquestes encara són útils, amb alguns reajustos. Cal apostar per noves actuacions, que es focalitzin en cobrir la baixa activitat/inactivitat i, sobretot, que abordin els problemes financers i de liquiditat, especialment dels sectors més afectats per la contingència. Entre d'altres, calen ajuts directes amb dotacions pressupostàries adequades i un major ús de la política fiscal per part de totes les administracions públiques, siguin municipals, provincials, autonòmiques o estatal.

Les empreses no poden endeutar-se més i la seva situació està provocant un trencament de la cadena de pagament, que arrossegarà a altres sectors, entre ells el financer, podent provocar un efecte sistèmic. Necessiten liquiditat directa urgent i ja no els val ajornaments en el pagament d'impostos, sinó que es requereixen condonacions, reduccions i desgravacions fiscals que suposin injeccions/estalvis reals de recursos per afrontar el seu escanyament financer. La inacció o una acció inadequada en aquest sentit conduirà a una destrucció significativa del teixit empresarial en un nou estadi -encara més negatiu- de la crisi econòmica. De fet, entre un 20% i un 30% de les pimes s'estan plantejant en aquests moments tancar definitivament. I una empresa que desapareix, és molt difícil que torni a néixer!