Etnògraf digital

MWC, connectar en femení

01 de Juliol de 2021
Act. 05 de Juliol de 2021
Josep Maria Ganyet | VIA Empresa

La millor actuació d’aquest any al Mobile World Congress no ha estat la d’Elon Musk, ni la de Yuval Noah Harari, ni la del president de Samsung; ha estat la de Rosario Flores. I m’atreviria a dir que ha estat la millor de totes les que hi hem vist en les 14 edicions que s’han celebrat a Barcelona. Des del primer minut del seu concert, la cantant gitana va connectar amb el públic —eminentment espanyol— que hi havia a la zona dedicada a The Cloud City. Si el que pretenia The Cloud City era demostrar la importància d’estar connectats, ho van aconseguir, sigui amb el 5G i la realitat virtual, o amb la rumba catalana i el funk de Rosario.

 

Pot sonar a anècdota però no ho és. Amb 6.000 metres quadrats, un sostre de 15 tones i 6 x 30 metres de panells de vidre a l’entrada, The Cloud City ha estat amb diferència l'estand més espectacular del congrés, l’únic que conserva l’esperit del Mobile que coneixem d’altres edicions. Amb una proposta conceptual ben trobada, una posada en escena molt visual i unes aplicacions futuristes, The Cloud City ens explicava amb exemples reals com tecnologies de propòsit general com el 5G, la realitat virtual, la realitat mixta i els entorns immersius ens ajudaran en els nous escenaris de cooperació híbrida, sigui a la feina, a l’escola o en el lleure.

Sales de reunions immersives on “seiem” amb els nostres companys de l’altra punta del planeta, pantalles de videoconferència de la mida d’un iPad que, muntades en una mena de Segway, “caminen” amb nosaltres mentre parlem, plataformes de col·laboració que barregen espais físics amb espais virtuals i moltes altres aplicacions que ens haurien anat molt bé a casa ara fa un any.

 

The Cloud City ha estat amb diferència l'estand més espectacular del congrés, l'únic que conserva l'esperit del Mobile que coneixem d'altres edicions

The Cloud City és una iniciativa de la consultora nord-americana TelcoDR que no havia sentit mai abans de veure el seu logo a l’entrada del pavelló. Una cerca ràpida a Google et diu que la D i la R de la marca són les inicials de Danielle Royston, una apassionada executiva d’Austin, a Texas. Autoproclamada “evangelista del núvol” i “l’Elon Musk de les telecomunicacions", es compara ella i la seva revolució del núvol públic a Steve Jobs i el que va suposar l’arribada de l’iPhone. Royston demana als operadors fer servir infrastructures de núvol públic i abandonar els serveis de “dinosaures con Amdocs, Ericsson i IBM”, una oportunitat de negoci, assegura, de l’ordre del bilió de dòlars.

No sé si té raó o si l’encerta en les previsions, però sé que quan Ericsson va anunciar al març que no vindria al Mobile i que deixava 6.000 metres quadrats vacants, Danielle va córrer a anunciar a Twitter (només hi té 1.437 seguidors) que els ocuparia ella. A l’abril hi penjava els primers renders i aquesta setmana hem vist que no anava de catxa. La Danielle i la Rosario són molt semblants; es creuen el que fan, són apassionades, connecten de seguida i es comparen amb els més grans (la Rosario ho porta als cognoms). Al Mobile, i a la tecnologia, l’hi calen més Rosarios i més Danielles. Al món, també.