Nesquik i el Matrix de baixa intensitat
12
de Novembre
de
2015
Per saber si una foto pot ser històrica, només cal girar la càmera. En lloc de fixar-nos amb els protagonistes del moment, només ens hem de fixar amb els mitjans gràfics que el cobreixen.
Com més càmeres, Canons i mòbils inclosos, més possibilitats que la foto sigui històrica. No és una condició suficient però sí necessària. En la societat de la informació Nesquik, els moments històrics no depenen dels protagonistes sinó dels espectadors.
Viure al Nesquik és poder accedir al corpus de coneixement més gran creat per la humanitat, la Viquipèdia, i al darrer tuit choni, a les fotos de parcs naturals d'Ansel Adams i al darrer selfie d'Instagram.
És viure una realitat mitjançada amb experiències de segona mà creades per mitjans, timelines, murs i instagrams dels que en som alhora espectadors i editors, una mena de Matrix de baixa intensitat col·laboratiu.
La setmana passada l'Essena O'Neil, una celebritat australiana de 18 anys d'Instagram amb 612.000 seguidors, deixava la xarxa i dient que "els mitjans socials no són la vida real". Inicialment no tancava el compte sinó que n'esborrava més de 2.000 fotos i en comentava d'altres amb crítiques al màrqueting, als mitjans socials i a ella mateixa. Una posició prou honesta per una noia que arribava a guanyar fins a 1.500 euros per foto a Instagram.
També d'Austràlia ens arriba un curiós experiment fotogràfic.Sis fotògrafs professionals retraten una mateixa persona, però cada fotògraf creu que la persona té una ocupació diferent:milionari fet a si mateix, pescador, mentalista, salvavides, expresoner i exalcohòlic. Les fotos resultants, i ho comenten els mateixos fotògrafs, no semblen de la mateixa persona. Cada fotògraf retrata l'home d'acord amb la informació de la seva fictícia ocupació i cada foto a banda de la persona retrata també les preconcepcions del fotògraf.
Com més càmeres, Canons i mòbils inclosos, més possibilitats que la foto sigui històrica. No és una condició suficient però sí necessària. En la societat de la informació Nesquik, els moments històrics no depenen dels protagonistes sinó dels espectadors.
Viure al Nesquik és poder accedir al corpus de coneixement més gran creat per la humanitat, la Viquipèdia, i al darrer tuit choni, a les fotos de parcs naturals d'Ansel Adams i al darrer selfie d'Instagram.
 |
| Milers de càmeres capten la imatge històrica entre els dirigents de la Xina i Taiwan. EMTV |
És viure una realitat mitjançada amb experiències de segona mà creades per mitjans, timelines, murs i instagrams dels que en som alhora espectadors i editors, una mena de Matrix de baixa intensitat col·laboratiu.
La setmana passada l'Essena O'Neil, una celebritat australiana de 18 anys d'Instagram amb 612.000 seguidors, deixava la xarxa i dient que "els mitjans socials no són la vida real". Inicialment no tancava el compte sinó que n'esborrava més de 2.000 fotos i en comentava d'altres amb crítiques al màrqueting, als mitjans socials i a ella mateixa. Una posició prou honesta per una noia que arribava a guanyar fins a 1.500 euros per foto a Instagram.
Why I think social media sucks from Essena O'Neill on Vimeo.
També d'Austràlia ens arriba un curiós experiment fotogràfic.Sis fotògrafs professionals retraten una mateixa persona, però cada fotògraf creu que la persona té una ocupació diferent:milionari fet a si mateix, pescador, mentalista, salvavides, expresoner i exalcohòlic. Les fotos resultants, i ho comenten els mateixos fotògrafs, no semblen de la mateixa persona. Cada fotògraf retrata l'home d'acord amb la informació de la seva fictícia ocupació i cada foto a banda de la persona retrata també les preconcepcions del fotògraf.
Un mateix moment, una mateixa persona pot significar coses molt diferents, fins i tot oposades, depenent de qui i com en faci la foto, ja sigui un diari explicant els canvis polítics o un amic penjant les fotos de Tailàndia a Instagram. Vivim en una realitat mitjançada construïda per imatges de tercers, en una mena de realitat de segona mà on l'accés lineal a poques experiències ha estat substituït per l'accés aleatori a tota la informació.
Ah, no us ho he dit, el vídeo dels sis fotògrafs és una campanya publicitària de Canon i l'Essena O'Neal ha obert el web Let's Be Game Changers on recomana llibres, conferències del TED i receptes veganes.