No és moment de desorientar-nos
01
d'Octubre
de
2016
Els darrers informes que recullen els diferents indicadors de dades d'evolució econòmica són coincidents a l'hora de mostrar evidències de recuperació. Entre els publicats recentment, es troba l'Informe ADEPG de Conjuntura Econòmica del primer semestre del 2016, on destaca el fet que a les tres comarques que formen el Gran Penedès ha augmentat l'ocupació, seguint la dinàmica de creació de llocs de treball que es va iniciar el 2015 en el conjunt de Catalunya i que es manté en aquest exercici, registrant deu trimestres seguits de creixement.
Un altre aspecte rellevant és el comportament del teixit empresarial al nostre territori, que presenta també un creixement encara que més moderat que el de l'ocupació, tot i que es mostra desigual entre les tres comarques. A aquestes dades cal sumar-hi els bons resultats obtinguts pel sector turístic que, segons em comentava un reconegut hoteler i restaurador de la zona, han superat les expectatives i previsions d'ocupació més optimistes esperades per aquest estiu.
Són dades que marquen una tendència a l'alça i per tant són dades positives, però que cal circumscriure en un entorn encara ple d'incerteses, lluny de l'índex de creixement que obtinguérem abans de la crisi i en què la situació actual de recuperació econòmica es mostra fràgil en molts aspectes.
Donant una ullada ràpida podem observar que els índexs d'atur de les tres comarques encara són molt elevatsi poc homogenis, existint desigualtats considerables entre els diferents municipis. Els contractes de curta durada tenen un pes més elevat del desitjat entre les noves contractacions. Hi ha més persones per família ocupades i això ajuda a incrementar el consum però els nivells salarials són baixos. La iniciativa emprenedora ha reculat en relació a períodes anteriors. El turisme creix però com a conseqüència de que el mercat percep més segur el nostre país que altres destins turístics, que es mantenen com a competidors directes, però que ara per ara consideren més inestables o insegurs com a conseqüència de l'increment del terrorisme.
En una conversa entre amics, fa dies, un d'ells em comentava que "aquesta crisi l'estan suportant els treballadors amb la reducció de sous i els empresaris amb la reducció de marges" i afegia "no hi ha res més ni ningú més que hagi contribuït a la recuperació; per tant, ara que sembla que comencem a veure la llum que ningú s'atribueixi mèrits que no li pertoquen, però sobretot que no ens ho espatllin". Probablement hi hauria algunes (o moltes) consideracions a fer a aquesta reflexió, però és del tot innegable que les empreses que han sabut mantenir-se en aquest període de crisi recent i persistent ho han aconseguit unint esforços i compartint retallades entre empresaris i treballadors.
Les persones aprenem dels errors, però més important encara és aprendre de comportaments que considerem encertats i ètics. Ara més que mai és moment de mantenir aquest comportament ètic, de mostrar la seva interiorització en els valors que transmetem com a empresaris responsables, no perquè un digui ser-ho, sinó perquè en els seus comportaments i decisions manifesta aquesta responsabilitat. Si ara la situació millora, cal compartir-la també amb tot l'equip i no desorientar-se o relaxar-se caient en errors del passat.
Cal ser moderadament optimismes, però sobretot cal ser conscient que la feina no està acabada. Ans al contrari, cal mantenir el pols ferm, continuar treballant amb els nivells d'exigència i d'eficiència financera als quals estem sotmeses actualment les empreses, però al mateix temps cal mantenir l'energia vital de l'equip de persones que formen part de les organitzacions.
Treballar cada dia per alinear els valors compartits i que nodreixen la cultura corporativa amb les decisions estratègiques. Ara i sempre l'efecte que ha tingut l'ajust entre valors i decisions ha estat i serà la supervivència de l'organització.
Un altre aspecte rellevant és el comportament del teixit empresarial al nostre territori, que presenta també un creixement encara que més moderat que el de l'ocupació, tot i que es mostra desigual entre les tres comarques. A aquestes dades cal sumar-hi els bons resultats obtinguts pel sector turístic que, segons em comentava un reconegut hoteler i restaurador de la zona, han superat les expectatives i previsions d'ocupació més optimistes esperades per aquest estiu.
Són dades que marquen una tendència a l'alça i per tant són dades positives, però que cal circumscriure en un entorn encara ple d'incerteses, lluny de l'índex de creixement que obtinguérem abans de la crisi i en què la situació actual de recuperació econòmica es mostra fràgil en molts aspectes.
Donant una ullada ràpida podem observar que els índexs d'atur de les tres comarques encara són molt elevatsi poc homogenis, existint desigualtats considerables entre els diferents municipis. Els contractes de curta durada tenen un pes més elevat del desitjat entre les noves contractacions. Hi ha més persones per família ocupades i això ajuda a incrementar el consum però els nivells salarials són baixos. La iniciativa emprenedora ha reculat en relació a períodes anteriors. El turisme creix però com a conseqüència de que el mercat percep més segur el nostre país que altres destins turístics, que es mantenen com a competidors directes, però que ara per ara consideren més inestables o insegurs com a conseqüència de l'increment del terrorisme.
En una conversa entre amics, fa dies, un d'ells em comentava que "aquesta crisi l'estan suportant els treballadors amb la reducció de sous i els empresaris amb la reducció de marges" i afegia "no hi ha res més ni ningú més que hagi contribuït a la recuperació; per tant, ara que sembla que comencem a veure la llum que ningú s'atribueixi mèrits que no li pertoquen, però sobretot que no ens ho espatllin". Probablement hi hauria algunes (o moltes) consideracions a fer a aquesta reflexió, però és del tot innegable que les empreses que han sabut mantenir-se en aquest període de crisi recent i persistent ho han aconseguit unint esforços i compartint retallades entre empresaris i treballadors.
Les persones aprenem dels errors, però més important encara és aprendre de comportaments que considerem encertats i ètics. Ara més que mai és moment de mantenir aquest comportament ètic, de mostrar la seva interiorització en els valors que transmetem com a empresaris responsables, no perquè un digui ser-ho, sinó perquè en els seus comportaments i decisions manifesta aquesta responsabilitat. Si ara la situació millora, cal compartir-la també amb tot l'equip i no desorientar-se o relaxar-se caient en errors del passat.
Cal ser moderadament optimismes, però sobretot cal ser conscient que la feina no està acabada. Ans al contrari, cal mantenir el pols ferm, continuar treballant amb els nivells d'exigència i d'eficiència financera als quals estem sotmeses actualment les empreses, però al mateix temps cal mantenir l'energia vital de l'equip de persones que formen part de les organitzacions.
Treballar cada dia per alinear els valors compartits i que nodreixen la cultura corporativa amb les decisions estratègiques. Ara i sempre l'efecte que ha tingut l'ajust entre valors i decisions ha estat i serà la supervivència de l'organització.