No mireu a dalt! (“don’t look up!”): la fam no existeix!
22
de Gener
de
2025
A vegades, repetir fa mandra. Sabem que el tabac mata, i si no mata perjudica seriosament la salut i la qualitat de vida futura. Algú diu: per “quatre” dies que hem de viure, gaudim-los fumant. Un error greu que els anys s’ocupen de corregir. En realitat, per “quatre” dies que hem de viure, aprofitem-los per viure amb la millor qualitat possible. Però, molta gent segueix fumant, malgrat les evidències del seu greu perjudici. El mateix podríem dir de les drogues, de les fortes i ràpidament mortals però també de les tolerades i glorificades en determinats sectors tal com la marihuana, una fàbrica de canvis conductuals i de percepció. Però el negoci de la marihuana va a tota màquina. Tanmateix, quan l’addició guanya la nostra voluntat, el camí més freqüent és la negació i la justificació. No passa res... “don’t look up!”
Si vols saber-ne més
Hi ha, però, una “addicció” encara més perillosa. És l’addicció al poder i a la imatge. L’addicció sempre és curtterminista i inconscient de les seves conseqüències. El rei Mides, en la seva fal·lera per la riquesa, no va tenir temps d’adonar-se que, quan toqués el menjar, aquest també es convertiria en or, un mineral no comestible que el portaria a la mort per inanició. Dorian Grey tampoc va acceptar el pas del temps, un fet que el portaria a la soledat i l’aïllament mortal.
Avui, l’addició al poder porta al club dels més rics a negar l’evidència del canvi climàtic i a justificar el camí al desastre. Amb uns primers i cada cop més nombrosos perdedors: els famèlics, els milions de persones que viuen o malviuen amb l’angoixa de la fam.
"Les conseqüències són clares: pel camí més que probable de creixents males collites, es donarà una passa més vers la fam de moltes més persones"
Fa mandra repetir i el lector m’excusarà de tornar a exposar la trajectòria creixent de manera exponencial de les temperatures de la Terra. Excuseu-me de recordar els incendis a Califòrnia, la DANA a València, la sequera... Les conseqüències són clares: pel camí més que probable de creixents males collites, es donarà una passa més vers la fam de moltes més persones. La fam és injusta però, alhora, insuportable i font de greu tensió social i política.
Tot i això, hi ha qui ho nega. Ho saben però ho neguen. Efectivament, l’addicció al poder és curtterminista. Al club dels grans rics encara pensen, babaus, que a ells no els afectarà. A Hollywood s’ha cremat casa seva, no importa, en tenen d’altres. Algunes no s’han cremat perquè tenien bombers privats.
Però cal justificar la negació. S’han publicat alguns manifestos avalats per suposats científics negant l’arrel antropocèntrica del canvi climàtic, mentre una colla de grans empresaris i polítics emergents es disposen a donar una mica més de ritme a la producció de combustibles fòssils.
"133 Premis Nobel i Premis Mundials de l’Alimentació ens adverteixen que cal preparar-nos i reforçar els treballs de recerca i innovació tecnològica per frenar els mals auguris"
Per contradir aquesta allau de la confusió, 133 Premis Nobel i Premis Mundials de l’Alimentació han redactat una carta on fan palès que estem lluny de satisfer la demanda alimentaria mundial. Ens adverteixen que cal preparar-nos i reforçar els treballs de recerca i innovació tecnològica per frenar els mals auguris. Doncs, d’aquí a 2050 caldrà alimentar a 1.500 milions de persones més. Aquests eminents pensadors i científics ens adverteixen que caminem cap a un món més inestable, alhora que insegur, en matèria d’aliments. Avui 700 milions de persones passen fam, una xifra esgarrifosa. La tendència és perillosament creixent.
A la carta d’aquests 133 profetes del segle XXI ens diuen: “S'espera que els futurs augments de temperatura siguin més extrems als països amb una productivitat ja baixa, cosa que agreujarà els nivells existents d'inseguretat alimentària. Als països de baixos ingressos, on la productivitat s'ha de gairebé duplicar per al 2050 en comparació amb el 1990, la crua realitat és que és probable que augmenti menys de la meitat. Tenim només 25 anys per canviar això”.
Escric això el dilluns 20 de gener. Avui, Trump inicia un nou mandat. Està tot dit. No cal repetir.
Tanmateix, la fam avança.