No sabem llegir, ni ho volem

Ja no sabem llegir, ni sumar, ni resoldre problemes. Però tampoc ho volem. I aquesta malaltia la tenim cronificada a tota la vèrtebra de la nostra societat, des de les etapes escolars fins a les generacions més adultes.

A poc de tancar l’any, ens han lliurat el famós sobre amb les notes. Aquell que, quan anàvem a l’escola, determinava si els reis d'Orient vindrien ben carregats de regals o de carbó. Doncs bé, ja no hi ha dubtes, carbó per a tots: els nostres alumnes de 4t de primària han registrat els pitjors resultats de l’última dècada en el nou informe internacional TIMSS (Trends in International Mathematics and Science Study, en anglès) i han deixat Catalunya a la cua de l’Estat i d’Europa en el domini de les matemàtiques.

Això a les etapes escolars, però els adults tampoc es salven del suspens. Les últimes dades de l’informe PIACC (Programa per a l’Avaluació Internacional de les Competències de la Població Adulta) elaborat per l’OCDE ens han traslladat a un panorama devastador: dos de cada tres adults a Espanya té nivells molt baixos de comprensió lectora, de matemàtiques i de resolució de problemes. Les competències educatives dels majors de 16 anys a Espanya estan per sota de la mitjana dels 31 països que estudia aquest informe i, el que és pitjor, no han gairebé millorat en la darrera dècada.

“Dos de cada tres adults a Espanya té nivells molt baixos de comprensió lectora, de matemàtiques i de resolució de problemes”

Aquells que tenen capacitats altes són una excepció, cada vegada més reduïda, una rara avis. Només el 4% dels espanyols presenta competències altes en lectura, quan a l’OCDE són el 12% de la població. El mateix en matemàtiques, un 6% a Espanya amb altes capacitats matemàtiques, enfront d’un 14% als països de l’OCDE. I en resolució de problemes? Només un 2% de la població espanyola enfront del 5% de l’OCDE. 

Espanta, oi? Sobretot perquè no estem parlant pas de competències intranscendents. Aquestes habilitats són bàsiques per “assegurar la prosperitat en l’esfera pública i professional dels individus i la societat”. I no ho dic jo, ho diu l’OCDE. De fet, diu més coses: aquestes habilitats constitueixen els fonaments “per donar resposta a les oportunitats econòmiques i professionals demandades en el context socioeconòmic actual”. I només els adults més preparats (aquells percentatges minúsculs que us he compartit) podran afrontar millor “les complexitats de la vida moderna”. Vaja, i nosaltres que pensàvem que la tecnologia ens ho solucionaria tot.

Si vols saber-ne més

 

   

Aquests són els països (i famosos) més intel·ligents del món    

 

 

Estem fotuts, com a societat. Però, què pretenem? Si hem perdut la cultura de l’exigència i hem venut la nostra ànima i les nostres vides als lladres del temps. Els joves passen tres hores diàries a les xarxes socials. Tres hores. Cada dia. Fa 20 anys, què feien els joves durant aquestes tres hores? Potser alguna la passaven davant del televisor -que, vist amb el temps, potser no es mereixia el malnom de “caixa tonta”-, però ben segur que feien quelcom més productiu o enriquidor que un scroll addictiu de vídeos curts.

Però, a més, aquestes competències no les hem perdut només per la nostra mala gestió del temps i aquests famosos lladres del temps, sinó també perquè no les hem pas practicat. Ja ho diuen a l’anglès: “Use it or lose it”. O en fas ús, o ho perds. El nostre organisme funciona així: si tu no treballes la memòria, la memòria es perd. Si no practiques la lectura, un idioma, les matemàtiques, la fotografia... amb el temps vas perdent habilitats. I clar, juguem en un entorn, el digital, que ens ho posa molt fàcil per poder fer cada vegada menys esforços, per poder ser cada vegada menys competents, més rucs, més dependents.

"Juguem en un entorn, el digital, que ens ho posa molt fàcil per poder fer cada vegada menys esforços, per poder ser cada vegada menys competents, més rucs, més dependents"

I que ningú caigui en els autoenganys, si us plau, que ningú es pensi que està en l’estret percentatge dels privilegiats. Jo mateixa m’assenyalo: tinc la sort de no haver perdut l’hàbit de llegir premsa i llibres, però els càlculs matemàtics fa temps que li vaig delegar a la calculadora del meu telèfon mòbil. Estúpida de mi, no vull tornar a caure en aquest parany. Apa, ja tinc el meu primer propòsit per a l’any vinent.