Noves fusions bancàries a la vista
07
de Setembre
de
2015
Per aquell que ha d'adquirir un producte o servei sempre és bo poder comptar amb un nombre mínim de potencials proveïdors entre els quals poder comparar qualitat, prestacions i preu. El sistema bancari espanyol ja ha patit una important concentració en els darrers anys, en els que hem vist desaparèixer nombroses entitats financeres i, especialment, moltes caixes d'estalvi.
Malauradament, però, aquest procés encara no ha acabat, i en els pròxims mesos veurem com es redueix encara més el nombre de proveïdors financers amb què comptaran els consumidors i les empreses. Aquesta propera concentració bancària tornarà a repercutir negativament en els uns i les altres. En uns casos serà per la poca competència que es faran entre tan poques entitats i en d'altres perquè moltes empreses veuran com, novament, se'ls retallen les línies de finançament de circulant que són de renovació anual o semestral i se'ls torna a restringir l'accés al crèdit.
Fins a la data d'avui, la reestructuració del sistema bancari espanyol s'ha dut a terme a partir d'intervencions per part del Govern central i perquè des del Banc Central Europeu s'han marcat majors exigències de solvència dels balanços de les entitats financeres. Aquesta primera reestructuració ha deixat un panorama bancari dividit en tres grans grups d'entitats en funció de la seva dimensió: en el primer hi trobem a les entitats de major grandària com el Banc Santander, BBVA i Caixabank.
Per sota d'aquestes, hi trobem un altre reduït grup de bancs de mitjana dimensió, com el Banc Popular, Bankia i Sabadell. Totes tres entitats, des del punt de vista de la seva solvència, es troben en una situació compromesa, la qual cosa queda palesa perquè compten amb un rating de "no inversió" (non investment grade) per part de les agències de qualificació de rating Standard & Poors, Moody's i Fitch, que les consideren de risc especulatiu, és a dir, de bo escombraria.
I pel darrere de totes aquestes se situen una sèrie d'entitats de menor dimensió, com ara Bankinter, Ibercaja, Kutxabank, Banco Mare Nostrum i algunes més. Les quals, salvant-ne únicament a Bankinter, tindran veritables dificultats per ser sostenibles -rendibles- a mitjà i llarg termini per si soles.
Aquest panorama bancari poc solvent i força precari és, precisament, el que propiciarà la propera onada de fusions durant el 2016, que vindrà acompanyada de nous tancaments d'oficines i acomiadaments de personal. Tot plegat, acabarà posant tot un sector en el seu lloc. Un lloc on hauria d'haver estat des del principi, tot abstenint-se dels "aires de grandesa" que van tenir una bona colla de personatges. Aquells que, sense cap mena d'experiència de gestió d'entitats financeres, vàrem confiar la gestió d'unes empreses que desenvolupen la seva activitat en un sector molt complex i que si no es gestionen bé, com s'ha vist, quasi ningú se salva de rebre'n les conseqüències en forma d'una garrotada o altra.
Malauradament, però, aquest procés encara no ha acabat, i en els pròxims mesos veurem com es redueix encara més el nombre de proveïdors financers amb què comptaran els consumidors i les empreses. Aquesta propera concentració bancària tornarà a repercutir negativament en els uns i les altres. En uns casos serà per la poca competència que es faran entre tan poques entitats i en d'altres perquè moltes empreses veuran com, novament, se'ls retallen les línies de finançament de circulant que són de renovació anual o semestral i se'ls torna a restringir l'accés al crèdit.
Fins a la data d'avui, la reestructuració del sistema bancari espanyol s'ha dut a terme a partir d'intervencions per part del Govern central i perquè des del Banc Central Europeu s'han marcat majors exigències de solvència dels balanços de les entitats financeres. Aquesta primera reestructuració ha deixat un panorama bancari dividit en tres grans grups d'entitats en funció de la seva dimensió: en el primer hi trobem a les entitats de major grandària com el Banc Santander, BBVA i Caixabank.
Per sota d'aquestes, hi trobem un altre reduït grup de bancs de mitjana dimensió, com el Banc Popular, Bankia i Sabadell. Totes tres entitats, des del punt de vista de la seva solvència, es troben en una situació compromesa, la qual cosa queda palesa perquè compten amb un rating de "no inversió" (non investment grade) per part de les agències de qualificació de rating Standard & Poors, Moody's i Fitch, que les consideren de risc especulatiu, és a dir, de bo escombraria.
I pel darrere de totes aquestes se situen una sèrie d'entitats de menor dimensió, com ara Bankinter, Ibercaja, Kutxabank, Banco Mare Nostrum i algunes més. Les quals, salvant-ne únicament a Bankinter, tindran veritables dificultats per ser sostenibles -rendibles- a mitjà i llarg termini per si soles.
Aquest panorama bancari poc solvent i força precari és, precisament, el que propiciarà la propera onada de fusions durant el 2016, que vindrà acompanyada de nous tancaments d'oficines i acomiadaments de personal. Tot plegat, acabarà posant tot un sector en el seu lloc. Un lloc on hauria d'haver estat des del principi, tot abstenint-se dels "aires de grandesa" que van tenir una bona colla de personatges. Aquells que, sense cap mena d'experiència de gestió d'entitats financeres, vàrem confiar la gestió d'unes empreses que desenvolupen la seva activitat en un sector molt complex i que si no es gestionen bé, com s'ha vist, quasi ningú se salva de rebre'n les conseqüències en forma d'una garrotada o altra.