El futbol i altres coses de dones

No sé si esteu seguint la copa mundial de futbol femenina, però aquesta edició ha començat forta. Les dones volen ser visibles, respectades i tractades de la mateixa manera que els seus homònims masculins i no tenen por a manifestar-ho.

"La noruega Ada Hegerberg, la millor jugadora de futbol del món, ha decidit no participar a la copa mundial en protesta a la diferència de sous, condicions i cultura d'equip existents entre homes i dones al seu país"

La noruega Ada Hegerberg, considerada la millor jugadora de futbol del món, ha decidit no participar en aquesta edició en protesta a la diferència de sous, condicions i cultura d'equip existents entre homes i dones al seu país. La selecció alemanya ha publicat un vídeo​ amb l'eslògan We don't have balls, but we know how to use them on parlen dels estereotips en clau d'humor, però transmetent un missatge molt clar i punyent.

Fins i tot empreses com Nike, amb campanyes tan potents com Dream Further que precisament ha llançat amb motiu del mundial femení, s'enfronta a un judici per males polítiques de conciliació on l'atleta olímpica Alysia Montaño ha fet públic que quan va dir-li a Nike que estava embarassada li van respondre que rescindirien el contracte i li deixarien de pagar fins que pogués tornar a competir.

I és que això d’haver d’esforçar-nos per poder ser respectades en aquest sector ja ve de lluny. L’any 1967 la Kathtine Switzer va ser la primera dona a córrer una marató amb dorsal. Va haver de fer-ho d'amagat, signant amb les seves inicials i corrent amb caputxa, ja que era un esdeveniment dedicat exclusivament a homes. Va tenir la sort i la desgràcia de ser descoberta per l'organitzador de la carrera, en Jock Semple, que passava amb un bus de premsa. Quan es va adonar de la seva presència, va baixar del bus, la va empènyer i li va dir que marxés. Ella, però va continuar corrent i va acabar-la amb millor marca que la majoria d'homes.

I per a mi això vol dir dues coses: la primera que vivim en un món masculinitzat on encara hi ha massa patrons enquistats, no sé si coneixeu la gender data gap però si no, heu de córrer a llegir Invisible Women: Data bias in a world designed for men de la Caroline Criado Pérez on descobrireu, entre altres coses, que no ha estat fins fa poc que els maniquins utilitzats per simular accidents de trànsit s'han fet de l'alçada i el pes de la dona i que, això sí, només s'han testejat al seient del copilot.

"Necessitem més representació femenina que garanteixi polítiques d’igualtat i no només en l'esport"

L'altra és que necessitem més representació femenina que garanteixi polítiques d’igualtat i no només en l'esport. Fa aproximadament un mes l'estat d'Alabama aprovava la llei antiavortament més restrictiva de tots els Estats Units més encara que la "llei del batec" que defensa que, si es detecta el batec del cor, la dona no pot avortar. Aquesta nova legislació inclou també casos d'incest i violació com a supòsits davant els quals la mare no pot interrompre l'embaràs. Una nova llei votada per 35 membres del senat, només 4 dels quals són dones, tot i que les dones suposen un 51% de la població de l'estat.

Fins al 7 de juliol tenim l'oportunitat de donar suport a un esdeveniment esportiu 100% femení en un entorn que ha estat durant molts anys només representat per homes, què faràs per visibilitzar-lo?