Obrim l'enfocament de la pobresa energètica
17
de Desembre
de
2016
Com cada any, amb l'arribada del fred torna el debat al voltant de les persones en risc d'exclusió social que no poden pagar les factures; el que es coneix com a casos de pobresa energètica. Des d'Holaluz, considerem que la pobresa no té cognoms i que, en conseqüència, no existeix la pobresa energètica com a tal, sinó que es tracta d'una situació de pobresa. Així, a seques. Una família que no pot fer front a les despeses bàsiques de la vida, com l'alimentació, el lloguer o els subministraments de la llar no diem que es troba en una situació de pobresa alimentària, residencial o de subministrament, per posar-hi noms. Restringir el discurs únicament a la factura d'electricitat és minimitzar l'abast del problema, fet que, creiem, no contribueix al fet que les institucions trobin solucions reals i efectives per cobrir les necessitats bàsiques dels qui, desgraciadament, no arriben a finals de mes.
Un exemple el tenim en el tràgic i lamentable cas de l'anciana de Reus, que va morir recentment a causa d'un incendi provocat per una espelma. Segons va transcendir, se li havia tallat la llum feia dos mesos, però, en canvi, mantenia el subministrament d'aigua gràcies a l'ajuda del consistori per pagar el rebut. Gestionar els casos de pobresa des d'una perspectiva més ampla permetria als serveis socials dels ajuntaments poder afrontar aquests casos de manera més eficaç.
A Holaluz tenim clar que, d'entrada, no hi ha ningú que no pagui la factura de la llum perquè no vulgui. Per això, mai tallem indiscriminadament la llum a cap usuari pel fet que no hagi pogut assumir el cost de la factura. Per nosaltres, el més important és posar al client en el centre de les nostres decisions, per això sempre cerquem solucions conjuntament que li permetin afrontar el pagament del rebut.
Per altra banda, cal no oblidar que el tema dels impagats és el taló d'Aquil·les de les companyies elèctriques. El marge per client que és certament petit, i per poder donar un bon preu i servei als clients hem de garantir que tots els abonats paguen. Només així es pot evitar que els clients que paguen financin els qui no ho fan. Per les companyies privades és complicat detectar casos de persones que estan en risc d'exclusió social o amb situacions de vulnerabilitat greu, ja que no disposem d'eines per identificar-los. Per això estem convençuts que si les administracions públiques facilitessin a les elèctriques un llistat de persones amb risc d'exclusió social o de sol·licitants de prestacions d'ajuda seria molt més fàcil tenir-los identificats i actuar en conseqüència i amb la sensibilitat que s'escau.
Quan a Holaluz detectem casos de persones amb factures impagades de forma reincident i veiem que el que de veritat passa és que no poden fer front al pagament de la factura de la llum, els derivem a Serveis Socials per tal que rebin l'assessorament que els cal. En aquest cas, i si compleixen els requisits que estableix la llei, poden sol·licitar una prestació per afrontar aquest rebut.
Considerem que és fonamental trobar solucions conjuntes amb les administracions i les entitats socials per garantir que cap persona o família en una situació de risc es queda sense els subministraments bàsics. Garantir el benestar de les persones amb situacions de vulnerabilitat ha de ser una prioritat comuna que hem d'afrontar entre tots per poder definir uns protocols d'actuació més clars i efectius. Perquè ho reclama la societat i perquè és un deure humà teixir una xarxa que no deixi caure als més necessitats. Amb cooperació i predisposició per part de tots els agents implicats és possible. Som-hi!
Un exemple el tenim en el tràgic i lamentable cas de l'anciana de Reus, que va morir recentment a causa d'un incendi provocat per una espelma. Segons va transcendir, se li havia tallat la llum feia dos mesos, però, en canvi, mantenia el subministrament d'aigua gràcies a l'ajuda del consistori per pagar el rebut. Gestionar els casos de pobresa des d'una perspectiva més ampla permetria als serveis socials dels ajuntaments poder afrontar aquests casos de manera més eficaç.
A Holaluz tenim clar que, d'entrada, no hi ha ningú que no pagui la factura de la llum perquè no vulgui. Per això, mai tallem indiscriminadament la llum a cap usuari pel fet que no hagi pogut assumir el cost de la factura. Per nosaltres, el més important és posar al client en el centre de les nostres decisions, per això sempre cerquem solucions conjuntament que li permetin afrontar el pagament del rebut.
Per altra banda, cal no oblidar que el tema dels impagats és el taló d'Aquil·les de les companyies elèctriques. El marge per client que és certament petit, i per poder donar un bon preu i servei als clients hem de garantir que tots els abonats paguen. Només així es pot evitar que els clients que paguen financin els qui no ho fan. Per les companyies privades és complicat detectar casos de persones que estan en risc d'exclusió social o amb situacions de vulnerabilitat greu, ja que no disposem d'eines per identificar-los. Per això estem convençuts que si les administracions públiques facilitessin a les elèctriques un llistat de persones amb risc d'exclusió social o de sol·licitants de prestacions d'ajuda seria molt més fàcil tenir-los identificats i actuar en conseqüència i amb la sensibilitat que s'escau.
Quan a Holaluz detectem casos de persones amb factures impagades de forma reincident i veiem que el que de veritat passa és que no poden fer front al pagament de la factura de la llum, els derivem a Serveis Socials per tal que rebin l'assessorament que els cal. En aquest cas, i si compleixen els requisits que estableix la llei, poden sol·licitar una prestació per afrontar aquest rebut.
Considerem que és fonamental trobar solucions conjuntes amb les administracions i les entitats socials per garantir que cap persona o família en una situació de risc es queda sense els subministraments bàsics. Garantir el benestar de les persones amb situacions de vulnerabilitat ha de ser una prioritat comuna que hem d'afrontar entre tots per poder definir uns protocols d'actuació més clars i efectius. Perquè ho reclama la societat i perquè és un deure humà teixir una xarxa que no deixi caure als més necessitats. Amb cooperació i predisposició per part de tots els agents implicats és possible. Som-hi!