Etnògraf digital

Office Space i els minions

06 de Febrer de 2025

Office Space és una de les meves pel·lícules de capçalera. Creada, escrita i dirigida per Mike Judge el 1999 i protagonitzada per Roy Livingston i Jenniffer Aniston, és una comèdia negra nord-americana ambientada en l’entorn corporatiu d’Inintech, una empresa tecnològica. Judge és el creador de la sèrie de dibuixos animats per a adults Beavis and Butthead i qui el 2014 dirigiria la sèrie Silicon Valley anys després amb el mateix esperit aplicat al món tecnològic de la vall que porta el nom de la sèrie (com diria el poeta).

La pel·lícula em va marcar perquè la vaig veure d’estrena als EUA precisament quan treballava en un entorn corporatiu d’una empresa tecnològica: IBM.

Tot i que la pel·lícula no va tenir un gran èxit de taquilla en el moment del seu llançament —aquí es va traduir com Trabajo Basura!— amb els anys ha anat guanyant popularitat i s'ha convertit en una obra de culte, especialment entre els treballadors de les tecnologies de la informació.

Protesta contra Elon Musk i Donald Trump a Washington | EP

Una de les escenes més memorables és la de les entrevistes amb els consultors Bob Slydell i Bob Porter, coneguts com "els Bobs". Aquests consultors són contractats per l'empresa per avaluar el rendiment de cada empleat i identificar possibles acomiadaments amb l’objectiu de reduir costos.

A les entrevistes, els Bobs pregunten als empleats sobre les seves responsabilitats laborals i sobre què han fet de bo darrerament per l’empresa. A les converses es veu la desconnexió entre consultors i treballadors, la manca de coneixement real del negoci i de la feina que fan els empleats que han d’avaluar. Malgrat tot prenien decisions de qui es quedava i qui seguia.

Si Office Space es va demostrar premonitòria pel que passaria a Silicon Valley vint anys després —en va generar una sèrie, disponible a HBO—, el que passa el 2025 a Washington li atorga la categoria de profètica.

"Les formes demostren que, a diferència d’Office Space, això no va d’eficiència, d’estalvi de costos o d’innovació; va de poder"

Elon Musk, cap de l’autoanomenat DOGE, departament d’eficiència governamental, ha col·locat enginyers de confiança de les seves empreses a avaluar la feina de treballadors públics del govern federal dels EUA. Enginyers que van dels 19 als 24 anys, inexperts en gestió pública i per definició en la majoria de coses. En cercles tecnològics i periodístics se’ls coneix com els “minions de Musk”.

Un d’aquests minions és Edward Coristine, de només 19 anys. Un estudiant de primer any a la Northeastern University de Boston, Coristine representa l’extrem més caricaturesc del que passa al DOGE. La seva única experiència professional abans d’arribar a un càrrec d’“expert” a l’administració federal consisteix en tres mesos com a becari a Neuralink, empresa de Musk, i una feina a l’empresa de crispetes LesserEvil (mal menor), dirigida pel seu pare. Coristine va tenir el seu moment de glòria en desxifrar amb IA uns antics escrits de la Villa dei Papiri carbonitzats pel Vesubi l’any 79.

Segons Wired, Coristine ha estat realitzant trucades amb personal governamental en què els feia “repassar el codi que havien escrit i justificar la seva feina”. La reacció dels treballadors federals ha estat de pura perplexitat: “ningú sabia qui era, quin càrrec ocupava ni perquè tenia autoritat per avaluar el seu treball. No havien estat informats prèviament de la seva participació en aquestes reunions, i quan van intentar aclarir el seu paper, l’única resposta era que Coristine era un expert”. Per instruccions de Musk, aquest minions tenien prohibit dir el seu cognom de manera que els treballadors públics desconeixien amb qui estaven parlant.

Elon Musk durant la investidura de Donald Trump | EP

Les formes demostren que, a diferència d’Office Space, això no va d’eficiència, d’estalvi de costos o d’innovació; va de poder. Qui pren les decisions? Els funcionaris amb coneixement institucional, o una colla de minions tech bros que fan servir noms d’usuari com @EdwardBigBaller (EdwardElGranTriomfador) a les xarxes socials? Un cas clar de poder vicari d’Elon Musk.

Gestionar una empresa d'enginyeria no s’assembla gaire a gestionar una organització pública, especialment una que hagi de donar servei a un país de l'envergadura dels EUA. L'empresa més gran del món és Walmart, amb aproximadament 2,1 milions de treballadors. El govern federal dels EUA en té al voltant de 3 milions, sense comptar contractistes externs i personal militar actiu. Però, a banda d'això, l’administració dona servei a tots els seus administrats, que en el cas dels EUA són 335 milions; de la seguretat social fins al control del trànsit aeri, passant per la seva seguretat personal.

"Si el govern falla, els ciutadans perden prestacions mèdiques, els trens arriben tard, els aeroports es col·lapsen i les institucions de l’estat es desestabilitzen"

Mentre que una empresa privada opera amb l'objectiu de maximitzar beneficis i pot prescindir de departaments complets si així ho considera, un govern no pot deixar de prestar serveis essencials perquè algú decideix que són ineficients. Si una empresa tecnològica falla en la seva estratègia, pot pivotar o desaparèixer. Si el govern falla, els ciutadans perden prestacions mèdiques, els trens arriben tard, els aeroports es col·lapsen i les institucions de l’estat es desestabilitzen.

L’error de percepció que porta Musk i els seus enginyers a creure que poden aplicar la mentalitat siliconvallesana de “mou-te ràpid i trenca coses” a l’administració pública és exactament el que Office Space ja ridiculitzava fa més de 25 anys: la creença que la burocràcia es pot optimitzar simplement eliminant el que es percep com a "ineficient". Potser a l’empresa privada funciona, però en l’àmbit públic hi ha "ineficiències” que són fonamentals per a la cohesió social.

"La diferència amb ara és que quan Musk i els seus minions s’ho hagin carregat tot ja no quedarà papà estat per arreglar la trencadissa"

Els "Bobs" d’aquell Office Space del 1999 són ara joves graduats sense experiència governamental —ni de cap mena— que pregunten als funcionaris de carrera: "I vostè, exactament, què és el que fa aquí?". Mentre que Office Space aquesta situació es ridiculitzava com una exageració de la realitat corporativa, ara és la realitat mateixa qui sembla una exageració.

El DOGE, amb el seu nom irònicament inspirat en la criptomoneda mem Dogecoin promoguda per Musk, és la culminació de l’ethos de Silicon Valley aplicada a la governança: una mentalitat de "mou-te ràpid i trenca coses”. Fins ara ha funcionat: quan ha sortit bé ha generat grans beneficis privats; quan ha sortit malament —externalitats negatives en diuen— se n’han socialitzat les pèrdues i papà estat ha acudit al rescat. La diferència amb ara és que quan Musk i els seus minions s’ho hagin carregat tot ja no quedarà papà estat per arreglar la trencadissa.