D'on ets?

La majoria de nosaltres hauríem de buscar aquí o allà les arrels que ens fixen fermament a aquesta terra, amb poques excepcions, perquè tots venim de lluny. Tranquil, lector, no em refereixo a la ximpleria comercial dels "vuit cognoms autèntics", està clar. L'origen és un criteri biològic-geogràfic: has nascut en un lloc, és cert, però l'origen pot tenir altres variants, i les té.

La llavor que ens ha portat a ser el que som ha estat regada per aigües de molts llocs. Les arrels pròpies s'alimenten de molts indrets —de dalt i de baix, d'esquerra i dreta— per mantenir-nos ferms allà on som. Des del començament, els vents llunyans ens sacsegen d'una banda i de l'altra, i encara que no ens desplacem, portem a la pell la pols invisible de molts llocs. Afortunadament.

Les diferències a part, passa el mateix amb aquesta mateixa pregunta, "d'on ets?", si en lloc de fer-la a una persona, la situem en l'entorn empresarial. D'on és l'empresa? Del territori on té registrat el CIF? Cada vegada hi ha més empreses que tenen centres de producció o decisions en llocs diferents; cada vegada hi ha més equips diversos que prenen decisions, amb orígens, visions del món i experiències molt diferents. Cadascú podria donar una resposta diferent davant aquesta pregunta, però si s'ha de buscar una resposta col·lectiva, d'on és avui l'empresa?

"El valor de la pertinença es troba en la decisió conscient que fem per ser-hi, per desenvolupar-nos-hi, per contribuir-hi"

El sociòleg Zygmunt Bauman ens va donar la teoria de les identitats líquides, descrivint aquesta flexibilitat per explicar que la pròpia naturalesa d'un mateix també canvia amb el temps en un context en què tot està en constant canvi. Aquesta és una de les característiques més importants de la modernitat i la postmodernitat: ens hem alliberat dels vincles que ens donaven seguretat, però això ens ha portat directament a la deriva i a un territori d'incertesa. Era molt més fàcil abans, oi? N'hi havia prou amb el codi postal. Ara ja no. Fins i tot respondre les preguntes més senzilles ens costa.

La pertinença no està en l'origen, perquè en la majoria dels casos no és escollit. El valor de la pertinença es troba en la decisió conscient que fem per ser-hi, per desenvolupar-nos-hi, per contribuir-hi.

Les persones i les empreses no som tan diferents. Tots necessitem alguna cosa que ens arreli en algun lloc, un projecte, un sentiment, una mínima certesa, i a parer meu, aquest punt de suport és la nostra capacitat de decisió. A més, és cada vegada més important, ja que un projecte empresarial propi, compartit i identificable s'ha convertit en un valor competitiu. Com atraurem el talent que necessitem per tirar endavant el projecte si no som capaços de dir qui som i d'on som?

Quan ens pregunten d'on som, per simplificar la resposta, solem donar una única resposta, barrejant d'alguna manera l'adreça biològica, geogràfica i emocional. He nascut aquí, i em sento d'aquí. La primera part no l'he escollit, m'ha tocat per atzar. La segona, sí.