Opines o verifiques

La setmana passada vaig tenir el privilegi de participar en un dels debats verificats que organitzen La Vanguardia i Verificat, l’organització sense ànim de lucre que vetlla perquè el debat social sigui raonat, enraonat i basats en dades. En un món on cada cop més l’opinió ens arriba abans que la informació i on la desinformació ja ve de sèrie amb el canal, sembla que tenen feina per molts anys. En aquest cas el debat anava sobre pantalles i la pregunta que ens fèiem era de si eren una amenaça o una eina educativa. Si el voleu veure el podeu trobar aquí.

El debat va ser molt enriquidor i vaig aprendre moltíssim, i no només del que van dir els meus companys de taula, sinó del format. Allò del fet que el mitjà és el missatge? Doncs en pròpia carn.

He de dir que prefereixo que em convidin a un debat que a fer una conferència o una lliçó magistral; no m’he de preparar massa i com que sempre hi ha gent que en sap més que jo, hi aprenc moltes coses. El millor del món. Però, ai las, els de Verificat —debats i gent—són diferents. Setmanes abans de l’esdeveniment et demanen que els enviïs els temes que tocaràs. Setmanes abans? Però si és un debat! I no contents, també demanen referències, dades, estadístiques, articles, llibres, estudis, curts de TikTok, mems… tot el que creguis que faràs servir per basar les teves afirmacions, que ells ja ho validaran. Marededeu. Com us podeu ben imaginar, i se sabia des del primer dia, els vaig lliurar tota la documentació el divendres de la setmana abans del debat.

"La faldilla de la taula mostrava el mateix 'Aquí no hi ha espai per mentides' que penjava sobre els nostres caps"

Amb el plaer del deure complert, el dimarts sobre, em vaig presentar l’esdeveniment que era a l’espectacular sala del mirador del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Al fons de la sala i tocant les finestres, una tarima amb cinc cadires. Al seu davant les del respectable. Suspesa al centre de la tarima, i arran de cap dels participants del debat, una pantalla enorme amb un text que no enganyava ningú: “Aquí no hi ha espai per mentides”. Una declaració d’intencions per l'audiència i una espasa de Dàmocles per als participants. I això no era tot.

Si vols saber-ne més

 

   

Verificat, el fact-checking que "posa les piles" als polítics    

 

 

A l’esquerra de la tarima, ben visible pel públic, però especialment pels participants, hi havia una taula amb tres membres de Verificat que s’encarregaven de validar totes les afirmacions que es feien al debat. Aquesta taula de verificació en temps real tenia el micro obert i demanava la paraula sempre que calia fer un matís o desautoritzar una afirmació de la qual no hi hagués cap font pública que l’avalés. La faldilla de la taula mostrava el mateix “Aquí no hi ha espai per mentides” que penjava sobre els nostres caps.

El debat de Verificat sobre l'ús de les pantalles | Youtube

Recordo que quan Verificat va publicitar per xarxes el debat vaig rebre missatges de gent que 1) estava interessada pel tema i deia que vindria i 2) felicitacions per haver acceptat el format de debat. No entenia massa per què algunes felicitacions sonaven a un “t’acompanyo en el sentiment”. A final va ser enriquidor en més del que em pensava. A banda de la qualitat de les intervencions i la sapiència dels meus companys, el format del debat t’obliga a pensar les coses dues vegades abans de dir-les i a reduir l’opinió a la mínima expressió.

En un panorama comunicatiu on rebem la informació embolcallada d’opinió, quan no és desinformació directament o opinió simplement, fer l’esforç de provar de parlar amb dades i de fets mesurables és un exercici que esdevé revolucionari.

"El format del debat t’obliga a pensar les coses dues vegades abans de dir-les i a reduir l’opinió a la mínima expressió"

A final del debat vaig poder fer una pregunta sobre el tema als meus companys. Totes les dades de percepció d’ansietat entre els joves de 12 i 17 anys, de nombre d’ingressos per ansietat, per autolesions o per intent de suïcidi, han pujat dramàticament des del 2010 fins avui (les gràfiques espanten molt). L'observació es repeteix a través de continents, països, cultures i classes socials. També coincideix que els trastorns derivats de la mala utilització del mòbil afecten més a nenes i noies que a nens i nois. Tots els estudis coincideixen que hi ha una correlació entre aquestes estadístiques i l’increment de l’ús dels mòbils entre els adolescents. Correlació però no causalitat? Aquesta va ser la meva pregunta.

Cap dels meus companys tenia prou arguments per afirmar que hi hagués causalitat. De la taula de verificadors també em van dir que no hi ha estudis que ho demostrin.

Però tot i la verificació no n’acabo d’estar del tot convençut. Aquell any van coincidir les connexions mòbils de banda ampla, les xarxes socials, els feeds algorísmics i la càmera frontal de l’iPhone 4. No costa massa lligar caps. Però això seria una opinió que els de Verificat no em deixarien passar. Per això us remeto a la bíblia sobre l’impacte dels mòbils en els adolescents de tot el món: el llibre del psicòleg social Jonathan Haidt que en espanyol s’ha traduït com La Generación Ansiosa. 

I si voleu, sempre podeu mirar els materials de recerca del llibre per formar-vos la vostra pròpia opinió. Això sí, amb dades que podeu verificar.