Les opinions referents del 2020

Niño-Becerra, Xavier Marcet i Joan Marí lideren el rànquing en un any en què tothom busca els experts per entendre què passa i, sobretot, què passarà després

Santiago Niño Becerra parla amb VIA Empresa | Caterina Barjau
Santiago Niño Becerra parla amb VIA Empresa | Caterina Barjau
Neus Navarro | VIA Empresa
Exdirectora de VIA Empresa
València
29 de Desembre de 2021

No deixa de ser curiós que l'article d'Opinió més llegit en tot aquest any 2020 siga el publicat el dia 15 de març. Quan encara no sabíem el que havia de venir, el catedràtic d'Estructura Econòmica IQS School of Management Santiago Niño-Becerra saludava als lectors de VIA Empresa amb un  "Good morning, Vietnam"  fent una reflexió que parlava del futur: "L'economia es confina per a adaptar-la a una nova dimensió i per a implementar el nou model. Estem en la Tercera Fase de la crisi". És la seua tesi, que el canvi de model ja va començar amb uns anys i que ara, en plena pandèmia, s'ha accelerat la seva arribada.

 

Al seu article també analitza com en aquells primers dies de març, de la primavera que no va poder ser, "el virus ha caigut del cel: les borses s'han desinflat, l'oferta s'està reduint (i la reducció de capacitat productiva, penso que vindrà després), s'està reorganitzant el sistema de treball amb el treball a distància amb el que suposa d'estalvi de costos...". Un dibuix, el seu sempre tan personal i contundent, del que ha estat aquest 2020.

En el ranking sempre interessant de qui és l'opinador més o menys llegit, una vella costum a la Redacció de VIA Empresa per Nadal, el consultor en estratègia i innovació Xavier Marcet també té el seu lloc d'honor, inevitablement. El seu "12 coses que les empreses poden fer davant el coronavirus" ha estat per a molts un manual en aquesta crisi en què, com descriu, "l'efecte domino va resultar imparable: distanciament social, paralització d'una part del cicle econòmic, col·lapse hospitalari, xifres de contagis i de morts espantoses". També és interessant la seva anàlisi de la qual ha ser la recuperació post-pandèmia: "El més lògic seria que tinguéssim una crisi en forma de V molt pronunciada, caiguda molt profunda de gairebé el 10% del PIB i recuperació molt vigorosa. Però cal superar la V, el pendent serà de vertigen. A més, estem en una pandèmia, és a dir, aquesta vegada no hi ha zones al món que siguin mercats sanejats. No hi ha mercats refugi". 

 

"El més lògic seria que tinguéssim una crisi en forma de V molt pronunciada" defensa Marcet en el segon article més llegit de 2020

A l'abril, quan encara ens sentíem al túnel, el director de la Unitat de Clústers d’ACCIÓ, Joan Martí Estévez, publica un article que s'ubica junt als optimistes, que també els hi hagut en aquesta estranya crisi. "La COVID-19 i els clústers: llum que entra per les esquerdes" explica com els clústers han de ser "un vector de canvi, lideratge i efecte tractor" i posa l'exemple de diferents iniciatives que ja mostren com s'estan articulant respostes d’urgència pel curt termini, "al mateix temps que impulsen projectes transformadors per generar capacitats amb visió de futur. Emergeix de nou la necessitat d’esdevenir organitzacions ambidextres que exploten i, alhora, exploren".

Política, llengua i infraestructures

En quarta posició es cola un article que sembla ser d'una altra època, d'un altre món. És pre-pandèmic i el signa, de nou, Santiago Niño-Becerra: "Talante i resultats". Parla sobre el marge econòmic del nou Govern espanyol, amb dues formacions com PSOE i Unides Podem treballant colze a colze, i sobre la importància del mandat europeu, ja que com sol mantenir l'autor, "a Brussel·les li importa un rave quin Govern governi a Espanya, el que li importa és que aquest Govern compleixi amb els mandats que se li dictin per arribar a aquests objectius, i això va quedar clar ja abans de les anteriors eleccions".

En un any en què hem estat premiat per la difusió de la llengua catalana a través del periodisme amb el Premi Llengua Nacional, un article com el de Josep Maria Recasens, exdirector general de Comerç, defensat el consum en català té tot el sentit del món. "Consum en català: és el teu dret" aprofundeix en l'efemèride dels deu anys des de l’aprovació del Codi de Consum de Catalunya, celebrat aquest juliol. I tot i que Recasens reconeix l'esforç empresarial, argumenta que avui dia "cal una acció decidida de les Administracions prop de les empreses per tal que assumeixin els deures que els incumbeixen en matèria lingüística". 

El Vallès és una comarca important en la història de VIA Empresa, dons la seua redacció s'ubica a Sant Cugat del Vallés. És per això que les opinions de Fem Vallès, la plataforma socioeconòmica per al desenvolupament comarcal, també troben el seu espai a la nostra publicació, que busca ser altaveu del territori català en el seu conjunt. Manel Larrosa, membre de la plataforma, explicava en "Barcelona se’n va" que el país no té projecte perquè l’únic vigent i preponderant és Barcelona com a ciutat global. "Ja hem assenyalat en altres articles com els pressupostos de la Generalitat recolzen aquest dopatge en despesa corrent i inversió, com els de l’Estat ho fan respecte Madrid", mantenia Larrosa.

El sisè article més llegit d'enguany el signa Genís Roca, consultor i conseller de VIA Empresa i, des d'enguany, també coordinador -juntament amb Victòria Alsina- de Catalunya 2022, un grup d'experts per superar la crisi per la COVID que busquen mobilitzar recursos i talents. "Indisposició general: cansats d’empoderar-nos" és un article dur, crític i també pre-pandèmic, publicat al gener de 2020. En ell, Roca assegura que "hi ha una escena dominada per projectes individuals i personals de gent engolida en la trampa de només poder explicar-se pel projecte en curs". I casualment és també molt profètic del que poc després va arribar: "A vegades cal estar un temps, el que sigui, fent poca cosa. Per netejar. Per observar. Per pensar-hi. Per deixar passar el temps i que la vida et porti nous escenaris. I aquests moments poden ser moments de creixement, de salut, de transició. Per avançar, sovint cal parar". Qui ho anava dir que dos mesos després el confinament ens obligaria a parar de veritat?

Medi ambient i màgia, molta màgia

El virus i les seues conseqüències han posat la mirada també al medi ambient. Viure més sosteniblement és una de les lliçons que deixa la Covid-19 entre les moltes que tothom assegura haver aprés. Sobre ramaderia venia a parlar Alba Reguant, professora veterinària a l'Escola Agrària del Solsonès, a "La ramaderia en el punt de mira", on recordava que "el sector ramader representa només el 7% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle, davant del 27% del transport, el 19% de la indústria o el 17% de la generació d'electricitat". El seu també és un article anterior a la pandèmia, però si es llegeix avui dia s'intepreten amb més força els seus missatges. Com aquest, que recull que "el dia que no tinguem pastores que gestionin el territori, el dia que la carn que consumim sigui de laboratori, aquell dia, serem conscients de tot el que aquest sector aporta a la nostra societat".

El novè article més llegit el signa Esteve Almirall. "Saps quins són els teus números màgics?" és una curiosa explicació de la descoberta que el professor i director del Center for Innovation in Cities d’ESADE fa sobre el fet que les organitzacions tenen números màgics. "I no només això, sinó que hi ha empreses que dediquen força temps i esforç a descobrir-los i un cop els coneixen els fan servir per créixer, per fer màgia!". Algorismes són també aquest números màgics, "llindars que plasmen tot això en magnituds sobre les quals és fàcil actuar i preparar estratègies", explica l'autor.

Per últim, a l'octubre, el consultor i economista Mariano Hermosilla es feia una pregunta: "És Espanya un Estat fallit?". El desè article més llegit de 2020 dissecciona les habilitats de l'Estat espanyol amb la perspectiva del confinament, la desescalada... i manté que "la COVID-19 està suposant per a l'Estat una prova d'estrès sobre la seva capacitat per a complir o no amb la seva missió". Crític amb les polítics governamentals, Hermosilla afirma que Espanya "no compleix amb la seva missió, que no és una altra que la de protegir als seus ciutadans".