Ordenar l'univers mentre el Vaticà es prepara

Quatre actes en quatre escenaris ben diferents —una exposició d’art abstracte, un debat polític sobre el centre, un sopar carregat d’intrigues vaticanes i una cimera sobre el futur del turisme— ofereixen un mosaic sorprenentment coherent del món que ens envolta i del poder de Barcelona. Entre línies rectes pintades per Sean Scully, discursos sobre la desaparició del centre polític, conspiracions al cor de Roma i la redefinició del turisme com a convivència, emergeix una pregunta que ho travessa tot: com ordenem la complexitat d’avui sense perdre de vista la bellesa, la veritat o la justícia?

Sean Scully, l'abstracte rectilini

Diu la saviesa popular que a la gent no se l’ha de jutjar per allò que diu, sinó per allò que fa. Yuval Noah Harari, per la seva banda, diu que sempre és complicat definir conceptes fonamentals i posa com exemple el fet que “als físics els costa definir la matèria i l’energia, als biòlegs els costa definir la vida i als filòsofs els costa definir la realitat”.

Partint d'aquestes dues petites conviccions, abastament comprovades des de fa anys i panys, va ser que vam anar a la Pedrera a veure un magnífic intent d'estructurar l'abstracció a càrrec del pintor i escultor Sean Scully.

"Cal quadricular l'abstracció, quan sabem que la natura no s'escriu en línies rectes? Es pot explicar la bellesa?"

Scully, realment, s'explica molt millor expressant el seu tossut desig d’ordenar l’univers en bandes horitzontals que no pas explicant per què ho fa a l'excel·lent vídeo d’en David Trueba que tanca l’exposició.

Sortim doncs al carrer amb una grata impressió plàstica a la retina i una pregunta tal vegada massa racional sense resoldre: cal quadricular l'abstracció, quan sabem que la natura no s'escriu en línies rectes? Es pot explicar la bellesa?

No esperem pas que sigui Scully qui ens en doni una resposta oral o escrita.       

El cercle i el centre

L’expresident José Montilla, l’exsecretari d’estat de cultura José María Lassalle, la periodista vigatana Najat El Hachmi i la subdirectora de La VanguardiaIsabel García Pagán fan un debat al Cercle d'Economia sobre això del centre i sobre com desactivar l’exasperació. Déu n’hi do, que diria aquell.

La conversa coral, programada dins d’un cicle organitzat per l'Associació de Periodistes Europeus, la Fundació Diario Madrid i el mateix Cercle d’Economia, acaba amb una conclusió inesperada: el centre polític entès com a a espai de trobada on regnen la moderació i el diàleg ja no existeix.

De la mateixa manera, diuen, que tampoc té gaire sentit parlar de dretes i esquerres a l'hora de qualificar els partits polítics que es barallen per governar-nos.

Ja sabem que el centre, com la veritat, són conceptes relatius, però ara, sense aquestes referències, què fem? Ens posem a pintar ratlles horitzontals de gran bellesa a veure si d'aquesta manera, si més no, ens quedem més tranquils? Hi pensarem, que per això el Cercle organitza aquestes coses: per fer-nos pensar.

El Papa i la Duquesa

“El Papa no sap de la missa la meitat”, diu el periodista i escriptor Vicenç Lozano a les postres d’un magnífic sopar organitzat per Eduard Torres a l’hotel Duquesa de Cardona davant d’un selecte grup de professionals actius i no tan actius, d’alta inquietud cultural, com ara l'arquitecte Josep Miàs, l’advocada Rosa Maria Pons, l'empresari Gabriel Jené, la filòloga Montserrat Boixareu, l’editora Rosa Collado, el polític Ramon Tremosa o l’auditor Francesc Rosés, entre d’altres.

Lozano ha escrit tres llibres sobre el Vaticà i els seus misteris, ha conegut directament molts actors de les seves intrigues i està convençut (diu que en té proves) de la guerra oberta contra el Papa Francesc que financen determinades associacions catòliques nord-americanes properes a Donald Trump.

Francesc, diu Lozano, ha tret la Banca Vaticana de la llista de paradisos fiscals, n’ha eliminat uns 4.000 comptes corrents procedents d'organitzacions non sanctas, ha lluitat contra la pederastia, ha tancat un bordell regentat per cardenals poc ortodoxes, i ha fet fora el cardenal Raymond Burke del palau sumptuós que habitava.

"El Papa Francesc ha tret la Banca Vaticana de la llista de paradisos fiscals, ha lluitat contra la pederastia i ha tancat un bordell regentat per cardenals poc ortodoxes"

I, sobretot, ha lluitat contra l'emergència climàtica i contra la burocràcia, dues grans qüestions contra els que els quals la reacció organitzada, en aquest cas des del FBI i la CIA, segons Lozano, no admeten discussions.

Un sopar ben oportú, tot sigui dit, en què també es va parlar de la pel·lícula Conclave, de tres llibres d’en Lozano (Intrigues i poder al Vaticà, Vaticangate i Potser no hi va haver mai primavera), de la malaltia d’en Francesc i dels candidats més probables a succeir-lo: Gerhard Müller, del sector conservador; Raymond Burke, del sector ultra, i el filipí Luis Antonio Gokim Tagle, del sector reformista, que vindria a ser el candidat de l'actual bisbe de Roma.

A menys que hi hagi un pacte i en surti elegit un candidat de centre, com ara l’actual Secretari d’Estat, Pietro Parolin, que es podria consensuar, atès que el Vaticà és una organització sàbia i antiga que de moment encara no ha suprimit el centre com a referència essencial de qualsevol ecosistema polític.

Tourist and Economy Summit

L'alcalde Jaume Collboni, la presidenta de la Diputació Lluïsa Moret, la presidenta de Paradores i del comitè organitzador del Tourist and Economy Summit Raquel Sánchez, el conseller d'Economia Miquel Sàmper i el ministre d'Indústria Jordi Hereu van obrir les sessions d'una trobada concebuda per analitzar les bases d'un nou paradigma de la indústria turística.

Tots plegats van coincidir en dues coses: en considerar-lo una eina imprescindible de desenvolupament econòmic i social i en la necessitat de redefinir-lo en un nou paradigma que respecti els valors culturals i convivencials del país receptor.

“Per tenir turistes feliços cal tenir ciutadans feliços”, va dir Collboni repetint unes encertades paraules de l'alcalde d’Atenes. “Qui estigui contra l'ingrés de 20.000 milions d'euros anuals, que donen feina a molta gent del nostre país, que ens expliqui com ens ho faríem si no les tinguéssim", va clamar Sàmper.

Un 12,8% del PIB, quasi tres milions de treballadors ocupats i 126.000 milions d'euros recaptats l'any 2024, van ser les dades de tot Espanya exposades al seu torn per Sánchez, mentre Moret demanava un turisme inclusiu i amb valors i el ministre Hereu recomanava anticipar el futur, com a millor manera de construir una activitat sostenible i eficient al servei del país i dels seus residents, tant si són fixes com temporals.

"La gran clau de volta és aquesta: reconèixer els turistes com a residents temporals dels països que visiten, amb els mateixos drets i deures que els residents habituals"

Perquè la gran clau de volta és aquesta: reconèixer els turistes com a residents temporals dels països que visiten, amb els mateixos drets i deures que els residents habituals.

I això val per a tothom, perquè turistes ho som tots en algun moment o altre.