Dones i consells d’administració

El tema de la participació de la dona en posicions de direcció té molta rellevància i està a l’agenda de moltes empreses. El punt de partida es que, tot i que les dones són el 60% de les persones graduades en Administració d’empreses (dades de l’OCDE), a Europa només ocupen el 34% de posicions en consells d’administració (segons Korn Ferry). I, segons la CNMV, el percentatge de dones en els consells d’administració de les companyies cotitzades catalanes és del 26%. La diferència entre dones graduades i dones conselleres, per tant, és important, tot i que s’ha anat reduint en els darrers anys (en 2003, per exemple, a Europa la presència de les dones als consells era del 9%).

Per tal de millorar la situació, hi ha països, com Noruega, Canadà, França, Itàlia, Bèlgica, Holanda i Alemanya, que han introduït quotes mínimes obligatòries de dones en els consells i d’aquesta manera han aconseguit augmentar substancialment la presencia femenina als consells. En d’altres països com Espanya, per exemple, no hi ha la obligació d’arribar a un determinat percentatge, però la CNMV recomana que les dones representin almenys el 40% dels llocs en els consells d’administració. Quan no s’hi arriba, l’empresa ha de donar explicacions en el seu informe anual. És el que se’n diu “complir o explicar”.

Noruega, Canadà, França, Itàlia, Bèlgica, Holanda i Alemanya han introduït quotes mínimes obligatòries de dones en els consells

Davant d’aquesta situació, cal recordar que l’augment del paper de la dona, no solament és un tema de justícia social, sinó que també té efectes beneficiosos per a les empreses. Al món anglosaxó hi ha molts estudis que demostren que a mesura que augmenta el pes de la dona als consells, les empreses són més rendibles i menys arriscades. De tota manera, també hi ha estudis que indiquen que per a la bona marxa de les empreses és més rellevant la competència que tenen les persones, que la diversitat de gènere.

Sobre aquestes qüestions és rellevant l’estudi sobre la situació a les pimes catalanes que ha realitzat Erola Palau a la UPF-BSM. La conclusió principal es que a mesura que una empresa compta amb més dones al consell, es redueix l’endeutament. Per tant, el nivell de risc és menor. No oblidem que en les empreses que tanquen una de les característiques més comunes és l’excés de deutes. El menor nivell de deutes té vàries possibles explicacions entre les que l’estudi destaca la menor aversió al risc de les dones, que les dones pregunten més sobre els efectes múltiples que té qualsevol decisió i que els consells amb més dones avaluen de manera més integral l’impacte de les decisions en totes les parts interessades. En l’estudi d’Erola Palau, també es conclou que a mesura que augmenta el pes de les dones en els consells, augmenta la rendibilitat. De tota manera, la diferència no és molt rellevant, comparada amb els estudis fets al món anglosaxó on si es important l’impacte de les dones en la rendibilitat.

En resum, la presència femenina als consells està augmentant però segueix sent molt baixa. Tenint en compte l’objectiu de justícia social i també els interessos econòmics de les empreses, cal seguir treballant per a que les dones ocupin la posició que els correspon als consells. Tots hi guanyarem.