Nou no és sinònim de millor

Hi ha una anècdota que circula sobre un home que va a un restaurant i en demanar si el flam és casolà i respondre-li que sí, decideix demanar un iogurt. El fet que certes paraules tinguin bona premsa i d’altres no tanta, no fa que els productes o serveis que les contenen siguin millors o pitjors. De fet, hi ha productes casolans o artesanals que són clarament inferiors als seus homòlegs industrials, malgrat que el procés de producció dels primers siguin més tradicionals, curosos amb el medi ambient o socialment responsables. És més, hi ha productes artesanals que, malgrat les seves bondats, no passen el dictamen del públic i es dediquen a menystenir-lo dient que li manca cultura, per exemple.

"Hi ha productes casolans o artesanals que són clarament inferiors als seus homòlegs industrials"

Al món econòmic i empresarial aquest fenomen es produeix amb tot allò que és nou al mercat i que, si a més és fet al país, encarna totes les virtuts i cap defecte. Passa amb “nous” models de negoci que només són maneres diferents de representar coses que hem anat fent tota la vida. Sten Vesterli, un expert en tecnologia danès em va dir un cop que el núvol no existeix, sinó que és l’ordinador d’algú altre. Ho argumentava dient que, de fet, tota la informàtica al núvol derivava de l’antic model on IBM posseïa el hardware i tu pagaves pel temps i l’espai que utilitzaves. Ara fem això a més gran velocitat i el proveïdor és Amazon, en lloc d’IBM, però el concepte no és radicalment diferent. Amb models com Uber passa el mateix. Ara tot és l’Uber del menjar, l’Uber del finançament, l’Uber dels Ubers… En realitat, però, Uber és el servei de taxi, però amb actitud. I tot això per què ho dic?

Aquests serveis que han vingut a canviar el món, que s’anomenen (molts cops a ells mateixos) disruptius es basen en tendències (per exemple, l’externalització o la internalització) que ja havien succeït abans. Hi ha noves aplicacions de tecnologies existents (per exemple, Uber) o models de negoci existents aplicats a diferents sectors. I això és un gran símptoma de progrés i evolució, però no podem considerar-ho una revolució, promovent-ho arreu com una novetat que no és tan nova i que, simplement, s’utilitza en un context diferent, que ja és prou important.

A la pràctica, molts d’aquests negocis que sorgeixen tenen els mateixos problemes que els anteriors: demostrar valor i guanyar rendibilitat. Quan veig empreses que s’entenen “com a servei” mirant de diferenciar-se de milers d’altres companyies que presten els mateixos serveis de subscripció de venda d'ingredients per cuinar a casa, veig clar que moltes d’elles (i la credibilitat d’alguns mitjans que les promovien) cauran sense entendre què ha passat.

"La gent acabarà tan cansada de totes aquestes disrupcions tecnològiques que se n’adonarà que trucar a l’ésser humà amb qui vols treballar és la millor manera de fer negocis"

L’altre dia em demanaven una previsió empresarial per als pròxims temps i responc el següent: la gent acabarà tan cansada de totes aquestes disrupcions tecnològiques que se n’adonarà que agafar el telèfon i trucar a l’ésser humà amb qui vols treballar és la millor manera de fer negocis.