Trenca't la cama, si vols créixer

Fa ja uns anys, The New York Times va publicar un article sobre els parcs infantils on mostrava els descobriments de la doctora Ellen Sandseter, una professora de psicologia de la Queen Maud University a Noruega. La  doctora Sandseter va identificar sis riscos diferents que els nens afronten quan juguen, tals com alçades, alta velocitat, eines perilloses, elements com l'aigua o el foc, les lluites o badar sense supervisió de l'adult.
D'això en vaig aprendre que les criatures afronten el risc com a una experiència incremental, i no exponencial. Comencen a poc a poc i van afrontant més riscos quan guanyen confiança, però sempre anant un pas més enllà que els posa en perill. Els resultats de la recerca de la doctora Sandseter van demostrar que els nens que es trenquen algun ós abans dels 9 anys són menys propensos a tenir por de les altures com a adolescents, per exemple.

Seguint el concepte d'antifragilitat del filòsof Nassim N. Taleb, diríem que els nens posen en estrès el seu sistema per a millorar-lo de cara al futur. És a dir que, prenent petits riscos aprenen a afrontar situacions més complicades en el futur. "Els nens necessiten afrontar riscos i superar pors al parc", diu la doctora Sandseter. De fet, el tòpic de deixar la zona de confort és una manera motivacional de dir-nos que hauríem d'assumir riscos per a millorar la nostra situació futura. I això vol dir que no has de gestionar el risc, sinó que l'has d'utilitzar com un trampolí per al teu negoci.

"El missatge és que no has de gestionar el risc, sinó que l'has d'utilitzar com un trampolí per al teu negoci"

L'estrès que causa assumir riscos ens manté alerta i connectats amb el rendiment futur. De la mateixa manera que assumir alguns riscos a l'empresa és una manera excel·lent de mantenir-la conscient i proactiva d'allò que volem aconseguir. L'auto-complaença comença amb l'absència d'estrès i incertesa pel que una empresa sense por és una empresa que no assumeix prou riscos, innova o inverteix en creixement constantment. De fet, sense pressió, la nostra empresa acaba preocupant-se en excés pel present, en lloc d'estar pensant a crear un futur millor.

I doncs, què hauríem d'estar fent ara mateix? Com a líders empresarials, ara mateix hauríem d'estar estressant les nostres empreses de manera sistemàtica en aspectes com:

• Llençant nous productes o serveis.
• Explorant nous mercats.
• Fent fora els mals clients.
• Intercanviant rols entre treballadors.
• Augmentant els nostres preus.
• Invertint en operacions, per a millorar vendes i finances.
• Acomiadar aquella persona que no està rendint o és tòxic.
• Aprenent noves coses cada dia.
• No rebaixant l'estrès, sinó mantenint-lo a la zona òptima.

Tot això pot portar-nos a la fallida, ho sé, però també pot enfortir la nostra empresa per a futures disrupcions, perquè en mostra els costos. "Per a treballar cap a la resiliència hauríem d'entendre i acceptar que les nostres vides estan farcides de reptes que poden semblar complicats, però que, al final, ens ajuden a ser més forts i reeixits." Richard Citrin i Alan Weiss a The Resilience Advantage.

Una reflexió final sobre criatures. Quan era petit, acostumàvem a jugar a les roques del davant del mar. No hi teníem adults a prop, i hi havia múltiples perills. Ara, quan veig tots aquests pares grimpant per les roques darrere els seus fills, agafant-los de les mans a cada pas complicat, només sóc capaç de veure-hi una falsa xarxa de seguretat basada en la por que els nens prenguin mal com nosaltres en vam prendre quan érem infants. El problema és que per a ser capaç de grimpar per les roques amb seguretat, has d'haver caigut algun cop. Així n'aprenem i creixem.

Demanem-nos, doncs... Estem prenent prou riscos per a aprendre i créixer a la nostra empresa? I a la nostra vida?