Pacte PSOE-Sumar, al populisme no se’l combat amb mentides

Que les nostres elits professionals i intel·lectuals són primes ho demostra el fet que, davant d’un fet transcendental qualsevol, tendeixen a la superficialitat. Uns cops perquè qui expressa una opinió és prim intel·lectualment. Es farien vostès creus de la quantitat de blufs que té el país; individus que l’opinió pública considera importants i que, quan els coneixes, t'adones de l’enorme aixecada de camisa que signifiquen. Altres cops resulta que qui expressa l’opinió està comprat -o ho està el mitjà en el qual treballa o participa. No són lliures pel simple principi que assegura que aquell que té el cul llogat no pot seure on vol.

Ara mateix ha tingut lloc un acte de populisme de dimensions siderals. Un més als que ens té acostumats el senyor Pedro Sánchez. Els parlo de l’acord que, de pas, permetrà tenir cadira assegurada als de Sumar. I, específicament, em refereixo a la setmana de 37 hores i mitja.

La reducció de jornada pot ser una arma útil. Que la manera de fer-ho és la del pacte entre PSOE i Sumar? No

En contra de l’acord s’hi ha manifestat gent diversa. Les patronals tradicionals -em refereixo a aquestes organitzacions gestionades per gent que no és empresària i que són finançades pel govern espanyol- s’hi han posicionat en contra per allò de la quota. Els sindicats -formats per gent que no és treballadora i que cobra, també, del govern espanyol- s’hi mostren favorables. Es tracta de cobrir les aparences per fer veure que són organitzacions útils. Però després hi ha tot un reguitzell d’individus que es mostren a favor o en contra depenent d’interessos que, com ja he dit, sempre són personals: propis o d’un altri.

Primera cosa que cal dir: el populisme s’ha de pagar. Els darrers anys els de Sumar -que a tota Europa són considerats d’extrema esquerra excepte aquí, perquè som molt progres- han anat fent la seva, cobrint la imatge pretesament progressista del govern de coalició espanyol. No s’explica que tots aquests capritxets de l’esquerra espanyola, es paguen. Ja els vaig fer partícips que Espanya és l’únic estat gran que grava amb impostos els ajuts NextGen al cotxe elèctric, per exemple. Dels diners que venen de Brussel·les, un bocinet se’l queda l’estat, però no s’explica (veure l’article  Cotxes elèctrics: què ens està passant?). Vull dir que ja se n’empescaran alguna per pagar els actes de populisme que ara festegen.

Però si ens centrem en les barbaritats que s’han dit per oposar-se a una reducció de la jornada laboral, ens trobem, com he dit, amb uns contrincants que justifiquen el seu l’enemic. El nivell és baixíssim i pretesos reputats articulistes aprofiten per dir animalades com l’alçada d’un campanar. Agafaré tres exemples dels que no en diré l’autoria per no crear mala maror. Però vostès ho poden trobar publicat.

Les fake-news tenen noms i cognoms i cobren per mentir de mitjans pretesament reputats. És que ni es molesten a llegir les estadístiques de l'OCDE ni d’Eurostat!

Un columnista deia que era lògic el perjudici que provocava la reducció de jornada setmanal. I posava l’exemple d’un cambrer -només faltaria!-. Deia que si en 40 hores despatxa X clients, és impossible que en 37,5 en despatxi els mateixos. Intel·ligent no? Mirin, quan he freqüentat una cafeteria a l’estranger he observat que el personal que treballa al matí o entre setmana no és el mateix que treballa a la tarda o els caps de setmana. Perquè el que no explica l’articulista -que, per cert, és professor d’una escola de negocis- és que el problema està en el sector de l'hostaleria catalana. En el seu model de negoci i en la metàstasi que pateix el sector. Vegin l’article Restauració: que algú m’ho expliqui, sisplau que vaig publicar aquí mateix.

N’hi ha que, a més, menteixen. Per exemple, un columnista econòmic deia que des que França va adoptar les 35 hores setmanals (any 2000), el país no creixia. Ho mirem a la menuda?

Creixement del PIB en % | Xavier Roig

Un altre crack va escriure que, des que s’havien posat en marxa les 35 hores setmanals a França (l’any 2000) la productivitat no havia augmentat. Tornem-ho a mirar, perquè resulta que no només no va baixar, sinó que va augmentar en instaurar-se la reducció (fixin-se en el detall de la gràfica). 

Productivitat en $ per hora treballada | Cedida

Total que les fake-news tenen noms i cognoms i cobren per mentir de mitjans pretesament reputats. És que ni es molesten a llegir les estadístiques de l'OCDE ni d’Eurostat!

Personalment, sempre m’he mostrat alarmat de dues coses que, si no es solucionen, acabaran amb el país: salaris baixos i baixa productivitat. I tot això em porta a demanar una reducció de jornada que, com vaig explicar en un altre article (Ara es podria començar a reduir la jornada laboral) hauria d’aprofitar-se per redistribuir la riquesa i potenciar els sectors d’alta productivitat, al mateix temps que es castiga els sectors poc productius. La reducció de jornada pot ser una arma útil. Que la manera de fer-ho és la del pacte entre PSOE i Sumar? No. Ni els seus objectius són els meus. Però a uns insensats no se’ls combat mentint per pur interès personal o de l’amo que et paga.