El paper de la Intel·ligència Artificial al nostre futur

La popularització del termeIntel·ligència Artificialpot estar provocant que parem poca atenció al veritable significat que tenen per separat cadascuna de les seves paraules. Intel·ligència té a veure amb el coneixement, comprensió i manegament de la informació, mentre que Artificial fa referència a les solucions badades en la tecnologia i no en la pròpia natura. El progrés ha arribat quan hem estat capaços de dotar a la Tecnologiade la capacitat de processar dades en temps real, i la considerem Intel·ligent quan ja és capaç de modificar l’acció que es durà a terme en funció de la informació disponible i dins d’un temps de resposta raonable. Parlem de Intel·ligència Artificial perquè les màquines estan deixant d’aplicar el que fins ara era una seqüència inalterable d’engranatges, mecanismes i procediments per començar a actuar de diferents maneres en funció de l’anàlisi dinàmica de la informació disponible. Es parla de robotització, algoritmes, machine learning i tot plegat fa referència a una idea general de Intel·ligència Artificial.

La història de la humanitat és un constant procés evolutiu de múltiples factors, entre ells la constant incorporació de novetats tècniques que milloren la subsistència i el confort del grup. Sent massa simplista, la història s’ha sacsejat cada vegada que hem adoptat una tecnologia capaç de modificar o bé els sistemes productius o bé els sistemes de transferència del coneixement, donat que els dos comporten canvis a l’ordre social i sobretot a la construcció de jerarquies i per tant al repartiment de poder. La capacitat d’elaborar estris ha anat evolucionant gràcies als canvis tant a la tècnica com a les matèries primeres: pedra, fusta, ceràmica, metal·lúrgia i nous materials que van des del plàstic fins al recent grafè. Aquest progrés sempre ha anat en paral·lel a una major productivitat, un resultat més gran i millor per un esforç similar o més petit que ha fet possible que els grups humans puguin tenir una mida cada cop més gran. Dels reduïts pobles nòmades basats en la cacera i la recol·lecció als assentaments molt més grans i sedentaris basats en l’agricultura i la ramaderia, en una evolució constant que ha passat per la industrialització i el moviment de models rurals a urbans, fins el present en que la competitivitat ja no es disputa en la dimensió país sinó que presenciem la irrupció de models globals que competeixen a escala mundial i que s’han recolzat en la tecnologia digital per a solucionar l’alta escalabilitat que necessiten per ser eficients. I això no ha passat només al mon dels béns, productes i serveis, sinó que també ha passat en l’àmbit de la informació. Des del salt de la tradició oral a l’escrita fins als registres sonors i audiovisuals, des de l’Europa medieval on el poder polític i el religiós controlaven quins llibres podien ser copiats i per a qui serien els exemplars, fins a la disrupció de la impremta i la disseminació de la lletra escrita per tots els nivells de la societat. Des del poder de l’editor que decidia quins poemes, cançons, llibres o notícies s’oferirien a l’espai públic fins a l’actual Internet que permet que cadascú pugui ser tant node emissor com node receptor.

No es debat de què és capaç una intel·ligència artificial, sinó sobre com hauríem de pretendre viure els humans al món que estem creant

És en aquets context històric d’evolució incremental tant als sistemes de producció com als sistemes de transmissió de coneixement que cal fer la reflexió sobre què suposa la Intel·ligència Artificial. La impremta no només era tecnologia, sinó que a més a més va alterar el control de la informació contribuint al final de l’Edad Mitja i l’inici de la Història Moderna. De la mateixa manera, el context històric en que es desenvolupa la Intel·ligència Artificial és el d’una societat que està explorant uns nous usos de la informació i la tecnologia que modificaran l’ordre social, la cultura, la política, l’economia i el poder. Estem discutint quins són els límits dels drets i deures dels Estats i les empreses respecte la informació dels seus ciutadans i clients, de la mateixa manera que discutim els drets i deures d’aquesta mateixa ciutadania respecte la informació dels seus governs i proveïdors en allò que ja sembla un assumpte de model social i llibertats. No es debat de què és capaç una intel·ligència artificial, sinó sobre com hauríem de pretendre viure els humans al món que estem creant. Qui farà les tasques, en base a quines dades, sota quines premisses, a qui rendirà comptes, com es repartirà la riquesa, en qui recauran les responsabilitats... i tornant a les nostres arrels més profundes, confirmar si aquestes novetats tècniques realment revertiran en millores per a la subsistència i el confort de la majoria del grup, i no només d’uns quants.

Encara estem construint les bases tècniques que permetran el veritable desenvolupament de la Societat Digital. Estem millorant la nostra capacitat d’obtenir dades per a poder actuar de la manera més ràpida i eficient possible. Internet de les coses,  5G, Blockchain… nous horitzons tecnològics que remeten a la mateixa idea: d’on serem capaços d’obtenir les dades, a quina velocitat serem capaços de transportar-les, quines garanties tenim de que no han estat alterades... i finalment, quina serà la nostra capacitat per a processar-les i decidir què s’ha de fer. Quina serà la nostra Intel·ligència Artificial, donat que es pretén complementar als humans en aquestes tasques d’execució, de moment.