Realment parlem pitjor que no els nostres avis?

Segur que més d’una vegada, llegint una novel·la de la centúria passada o escoltant algú amb unes dècades més de recorregut, heu pensat que fa uns anys es parlava de manera més genuïna i, fins i tot, amb més precisió que no actualment. I, de fet, si feu a Google la cerca degradació llengua o us fixeu en la temàtica d’alguns dels darrers concursos interactius de llengua, com el d’Òmnium “Com parlaven els nostres avis”, veureu que no esteu sols en aquesta sensació inquietant.

Certament, des d’un punt de vista terminològic, és indubtable que en general els nostres avis eren capaços de filar molt més prim que no nosaltres a l’hora de designar el seu entorn natural. Per exemple, podien denominar amb més precisió els animals i els vegetals que els envoltaven, ja fos per menjar-se’ls o bé per observar-los. I això mateix podríem dir de molts altres conceptes que condicionaven, i molt, la vida al camp, com els fenòmens meteorològics (boirina, calamarsa, calitja, fogony, rufa, torb...) o la tipologia dels terrenys (areny, balma, cingle, clusa, obac, tartera...). Avui dia molts parlants tindrien dificultats per dir els noms de 10 flors diferents, això per no parlar de la incapacitat per associar-les a la foto corresponent. I aquesta migradesa de coneixement la podríem fer extensiva als noms dels ocells, els núvols o els bolets, per posar tres exemples prou rellevants.

Cal dir, però, que de cadascun d’aquest àmbits trobaríem avui dia especialistes que ens sabrien distingir amb claredat no 10 noms, sinó més d’un centenar. I, gràcies als avenços tecnològics, en alguns sectors avui es fan distincions absolutament inimaginables fa 30 anys. Sense anar més lluny, en el Diccionari dels ocells del món, encara en curs, hi podem trobar els noms de més de 8.000 espècies. Però per a la resta de mortals aquestes distincions no tenen interès. No et cal saber si un bolet o un peix són verinosos o suculents: ja n’hi ha d’altres que han fet la tria i no t’hi va la vida com als nostres avantpassats.

Els humans som éssers pràctics, que no aprenem res que no tingui una utilitat molt clara per a nosaltres

Que els pits de pollastre hagin tingut plomes en un estadi previ o que el sushi no és cap varietat específica de peix té poca transcendència. En canvi, la nostra terminologia pot ser molt precisa en àmbits tecnològics absolutament inexistents –i jo diria que inimaginables— fa pocs anys. Només hem de pensar en el nom de les diverses xarxes socials que tenim a l’abast o, fins i tot, si no volem anar tan lluny, podem pensar en 10 electrodomèstics diferents que tinguem a casa i hi arribarem de pressa sense dificultat. I si practiquem o som seguidors d’un esport, cosa ben habitual, no tindrem problemes per dir 10 –i 20 també— termes específics. Penseu que en el Diccionari general de l’esport hi tenim gairebé 11.500 termes.

Podem concloure, doncs, que els humans som éssers molt pràctics, que no aprenem res que no tingui una utilitat molt clara per a nosaltres, i que els nostres interessos històricament han anat variant al llarg del temps, d’una manera accelerada els darrers anys. Per tant, la nostra terminologia a escala col·lectiva és sens dubte molt més rica que no ho ha estat mai, amb un augment exponencial del nostre cabal terminològic, però individualment segueix limitada al nostre entorn més proper, social i professional. No hauríem de qüestionar la riquesa de la terminologia avui dia, doncs, sinó si els nostres interessos actuals –la nostra vida tal com la tenim muntada— són els que ens fan més feliços. Omple més saber distingir entre cinc reaccions diferents a una aportació a una xarxa social o entre cinc tipus de núvols? Heus ací la qüestió.