Partits polítics: retorn al futur
30
de Maig
de
2016
Imagina't que qualsevol delicte fiscal prescrivís al cap de quatre anys. És a dir, que si tot aquest any haguessis estat cobrant en negre i t'ho hagueres endut a Panamà, només es pogués considerar delicte fins al 2020. A més, imagina't que Hisenda només revisés la teva declaració de la renda d'aquí a cinc anys, el 2021. Quan l'Agència Tributària determinés que has evadit tots els diners que has guanyat i te'ls has endut a Panamà, el claríssim delicte fiscal... hauria prescrit i estaries lliure com una gasela.Oi que no té sentit? Doncs així funciona el sistema pels partits polítics.
La Llei espanyola de finançament de partits es va retocar el 2013, però continua presentant llacunes flagrants. Gràcies a aquestes llacunes, els partits podran tornar a gastar els 130 milions que costa de mitjana una campanya electoral a Espanya.
Tribunal a pas de tortuga
L'òrgan que fiscalitza la comptabilitat dels partits és el Tribunal de Comptes (TC), que publica els informes amb uns cinc anys de retard. La modificació de 2012 va reconèixer per primera vegada a aquesta institució la capacitat de sancionar irregularitats, amb l'inconvenient que la Llei de 2007 diu en el seu article 17.3 que "el termini de prescripció de les infraccions contingudes en la Llei serà de quatre anys" , període que comença a computar en el "moment de la comissió de la infracció". En conseqüència, els terminis pràcticament asseguren que els fraus comptables quedin impunes i, en tot cas, es preveuen multes que només s'elevarien al doble dels diners defraudats o de la retenció de subvencions.
La farsa dels crèdits bancaris
Quan tu o jo ens endeutem, el banc ens demana mil garanties, fins i tot ens obliga a contractar una assegurança de vida per assegurar-se el cobrament del préstec. Els partits aconsegueixen crèdits milionaris en condicions molt avantatjoses, que després els bancs els perdonen sense donar explicacions. La llei vigent no només no ho prohibeix, sinó que limita la condonació d'aquests deutes a 100.000 euros a l'any, amb tota la naturalitat del món.
Donacions –encara- anònimes
Les donacions als partits no poden ser anònimes des de 2007, tampoc poden sobrepassar els 100.000 euros per persona física o jurídica i any. Però la identitat només la sabrà el Tribunal de Comptes perquè cap disposició obliga a fer públics els noms. Des de 2012, a més, cal informar l'òrgan fiscalitzador de qualsevol donació que superi els 50.000 euros. El que no va canviar la reforma és la part que diu que els partits podran rebre donacions immobiliàries sense límit, amb l'única condició de notificar-ho al TC en el termini de tres mesos.
Menys transparència que la Casa Reial
Una de les bones notícies de la renovada Llei de Finançament és que obliga els partits a fer pública els seus comptes, amb els crèdits de què gaudeixen i les seves condonacions, "preferentment a través de la seva pàgina web". Així ho fan ja la majoria de partits, com es pot comprovar a les seves webs. El problema és que només han de fer-ho un cop emès pel Tribunal de Comptes l'informe de fiscalització corresponent, és a dir, amb un lustre de retard. Tot i que la majoria de partits tenen, al maig de 2016, els comptes detallats de 2014 als seus webs, qualsevol empresa que cotitzi en borsa ja hauria d'estar preparant la publicació a la web dels comtes del primer semestre de 2016.
El que no trobaràs a la web són els comptes de les fundacions, el forat per on entren les donacions VIP. De fet, les empreses que tenen contractes amb les administracions públiques no poden fer donacions als partits, però sí donacions il·limitades a les seves fundacions.
A tot això, cal afegir-hi que els ajuntaments són encara més mandrosos a l'hora de presentar la seva comptabilitat, cosa que fa impossible fer un càlcul acurat de quantes subvencions reben els partits, més enllà de les estatals, i que en tot cas els partits han quedat fora de la Llei de Transparència, una excepció de la qual no s'ha salvat ni la Casa Reial.
La Llei espanyola de finançament de partits es va retocar el 2013, però continua presentant llacunes flagrants. Gràcies a aquestes llacunes, els partits podran tornar a gastar els 130 milions que costa de mitjana una campanya electoral a Espanya.
Tribunal a pas de tortuga
L'òrgan que fiscalitza la comptabilitat dels partits és el Tribunal de Comptes (TC), que publica els informes amb uns cinc anys de retard. La modificació de 2012 va reconèixer per primera vegada a aquesta institució la capacitat de sancionar irregularitats, amb l'inconvenient que la Llei de 2007 diu en el seu article 17.3 que "el termini de prescripció de les infraccions contingudes en la Llei serà de quatre anys" , període que comença a computar en el "moment de la comissió de la infracció". En conseqüència, els terminis pràcticament asseguren que els fraus comptables quedin impunes i, en tot cas, es preveuen multes que només s'elevarien al doble dels diners defraudats o de la retenció de subvencions.
La farsa dels crèdits bancaris
Quan tu o jo ens endeutem, el banc ens demana mil garanties, fins i tot ens obliga a contractar una assegurança de vida per assegurar-se el cobrament del préstec. Els partits aconsegueixen crèdits milionaris en condicions molt avantatjoses, que després els bancs els perdonen sense donar explicacions. La llei vigent no només no ho prohibeix, sinó que limita la condonació d'aquests deutes a 100.000 euros a l'any, amb tota la naturalitat del món.
Donacions –encara- anònimes
Les donacions als partits no poden ser anònimes des de 2007, tampoc poden sobrepassar els 100.000 euros per persona física o jurídica i any. Però la identitat només la sabrà el Tribunal de Comptes perquè cap disposició obliga a fer públics els noms. Des de 2012, a més, cal informar l'òrgan fiscalitzador de qualsevol donació que superi els 50.000 euros. El que no va canviar la reforma és la part que diu que els partits podran rebre donacions immobiliàries sense límit, amb l'única condició de notificar-ho al TC en el termini de tres mesos.
Menys transparència que la Casa Reial
Una de les bones notícies de la renovada Llei de Finançament és que obliga els partits a fer pública els seus comptes, amb els crèdits de què gaudeixen i les seves condonacions, "preferentment a través de la seva pàgina web". Així ho fan ja la majoria de partits, com es pot comprovar a les seves webs. El problema és que només han de fer-ho un cop emès pel Tribunal de Comptes l'informe de fiscalització corresponent, és a dir, amb un lustre de retard. Tot i que la majoria de partits tenen, al maig de 2016, els comptes detallats de 2014 als seus webs, qualsevol empresa que cotitzi en borsa ja hauria d'estar preparant la publicació a la web dels comtes del primer semestre de 2016.
El que no trobaràs a la web són els comptes de les fundacions, el forat per on entren les donacions VIP. De fet, les empreses que tenen contractes amb les administracions públiques no poden fer donacions als partits, però sí donacions il·limitades a les seves fundacions.
A tot això, cal afegir-hi que els ajuntaments són encara més mandrosos a l'hora de presentar la seva comptabilitat, cosa que fa impossible fer un càlcul acurat de quantes subvencions reben els partits, més enllà de les estatals, i que en tot cas els partits han quedat fora de la Llei de Transparència, una excepció de la qual no s'ha salvat ni la Casa Reial.