Per què els bancs espanyols es desplomen en la borsa?
10
de Febrer
de
2016
En les últimes setmanes, els sis grans bancs espanyols han presentat el seu compte de resultats del 2015.Santander,BBVA, CaixaBank, Bankia, Sabadell i Popular han sumat un benefici net conjunt d'11.276 milions d'euros, un 7,3% més que l'any anterior, i tots van tancar a l'alça, a excepció del popular. No obstant això, aquests guanys no han evitat que el valor de les accions de la banca se segueixi desplomant en la borsa. Per què?
1. Assumpció d'impagaments de la Sareb.
Espanya va viure l'anomenada "reestructuració bancària" entre 2010 i 2012, que es va resoldre amb un nou mapa d'entitats, en el qual les grans havien absorbit a les petites o a les quals travessaven problemes.
També va aparèixer un nou actor, la Sareb, que es va fer càrrec de les hipoteques escombraries, que van quedar fora dels balanços de la gran banca. A canvi, les entitats es van convertir en accionistes de l'anomenat "banc dolent".
Amb el pas del temps, els impagaments d'aquestes "hipoteques escombraries" han estat majors als esperats, per la qual cosa el valor de les accions que tenen les entitats ha caigut, encara que aquest descens no s'ha reflectit encara en els comptes de 2015, sinó que serà aplicable a les de 2016. Això afectarà l'abalançament de les entitats, i seran els accionistes els qui hauran d'assumir la pèrdua de valor de la participació en la Sareb.
Conclusió: les accions perden valor.
2. Basilea III.
Si les institucions europees demanen a la banca espanyola que aporti més fons propis -Core capital- això també repercutirà en els accionistes, ja que les entitats es veuran obligades a capitalitzar-se i imprimir més participacions, la qual cosa implica que el benefici que obtinguin s'haurà de repartir entre més accionistes.
Un exemple d'això ja ho hem vist amb el Banc Santander, que ha tancat el 2015 amb uns beneficis semblants als de 2008, a l'inici de la crisi, però que es tradueixen en uns dividends molt menors perquè té el doble d'accionistes.
Així, l'entitat càntabra sumava 6.708 milions de títols a principis de 2008, quan va obtenir un benefici de més de 8.000 milions. En 2015, ha obtingut un benefici net atribuït d'un benefici atribuït de 6.521 milions, però els seus títols en circulació s'han duplicat, fins als 14.434 milions.
Conclusió: el mateix benefici es reparteix entre més gent i les accions perdin valor.
3. Situació de l'economia.
Si l'economia es deteriora a escala mundial, Espanya no quedarà al marge, i això pot fer créixer el nombre d'impagaments de préstecs i hipoteques.
Conclusió: les accions perdran de nou valor.
1. Assumpció d'impagaments de la Sareb.
Espanya va viure l'anomenada "reestructuració bancària" entre 2010 i 2012, que es va resoldre amb un nou mapa d'entitats, en el qual les grans havien absorbit a les petites o a les quals travessaven problemes.
També va aparèixer un nou actor, la Sareb, que es va fer càrrec de les hipoteques escombraries, que van quedar fora dels balanços de la gran banca. A canvi, les entitats es van convertir en accionistes de l'anomenat "banc dolent".
Amb el pas del temps, els impagaments d'aquestes "hipoteques escombraries" han estat majors als esperats, per la qual cosa el valor de les accions que tenen les entitats ha caigut, encara que aquest descens no s'ha reflectit encara en els comptes de 2015, sinó que serà aplicable a les de 2016. Això afectarà l'abalançament de les entitats, i seran els accionistes els qui hauran d'assumir la pèrdua de valor de la participació en la Sareb.
Conclusió: les accions perden valor.
2. Basilea III.
Si les institucions europees demanen a la banca espanyola que aporti més fons propis -Core capital- això també repercutirà en els accionistes, ja que les entitats es veuran obligades a capitalitzar-se i imprimir més participacions, la qual cosa implica que el benefici que obtinguin s'haurà de repartir entre més accionistes.
Un exemple d'això ja ho hem vist amb el Banc Santander, que ha tancat el 2015 amb uns beneficis semblants als de 2008, a l'inici de la crisi, però que es tradueixen en uns dividends molt menors perquè té el doble d'accionistes.
Així, l'entitat càntabra sumava 6.708 milions de títols a principis de 2008, quan va obtenir un benefici de més de 8.000 milions. En 2015, ha obtingut un benefici net atribuït d'un benefici atribuït de 6.521 milions, però els seus títols en circulació s'han duplicat, fins als 14.434 milions.
Conclusió: el mateix benefici es reparteix entre més gent i les accions perdin valor.
3. Situació de l'economia.
Si l'economia es deteriora a escala mundial, Espanya no quedarà al marge, i això pot fer créixer el nombre d'impagaments de préstecs i hipoteques.
Conclusió: les accions perdran de nou valor.