El poder de les persones

Durant la meva, ja llarga, trajectòria laboral he liderat, en diverses ocasions, projectes d'intraprenedoria en empreses de diferent mida i organització. Sempre ha estat en un afany de buscar nous projectes d'innovació dins de l'organització i, de retruc, sensibilitzar i formar persones en metodologies d'intraprenedoria. Sovint, darrere, hi ha l'objectiu de, a poc a poc, anar canviant la cultura de la companyia.

La definició d'intraprenedor seria la d'una persona que treballa dins d'una empresa i, a la vegada, se li encarrega generar noves idees innovadores i gestionar els projectes derivats d'aquestes idees. (A vegades no és tan així sinó que és l'empresa la que té uns reptes concrets a resoldre i el que es busca són solucions a aquests reptes).

Hi ha una gran diferència entre un emprenedor i un intraprenedor. Un emprenedor depèn de l'èxit del seu projecte mentre que un intraprenedor té una nòmina a final de mes i l'èxit del seu projecte és un desitjable, però no depèn d'aquest el fet d'efectuar el pagament de la hipoteca i això sens dubte és molt rellevant. Una altra gran diferència és que un emprenedor és lliure, és a dir, el seu projecte pot versar sobre qualsevol tema i normalment és sobre un problema o inquietud detectada. En canvi, un intraprenedor resol un repte de la companyia (normalment) que li pot causar més o menys motivació.

Un emprenedor depèn de l'èxit del seu projecte mentre que un intraprenedor té una nòmina a final de mes i l'èxit del seu projecte és un desitjable

Tot i aquestes particularitats, la meva experiència en els processos d'intraprenedoria és molt positiva. Aquests programes presenten alguns beneficis clars:

• Detecten talent i persones amb inquietud dins de les companyies (Si el procés de participació és voluntari).
• Formen un grup de persones en metodologies d'emprenedoria com Design Thinking, Lean Startup o Agile i aquestes metodologies són posteriorment aplicades a la feina dels participants.
• Fomenten un canvi de cultura que encara que de forma pràctica se centri en un grup de persones, després aquestes ho estendran a tall de taca d'oli.
• Permeten enfrontar problemes i reptes importants per la companyia, difícils de resoldre d'altra manera.

I per mi, els dos grans aprenentatges d'aquests processos són:

• El poder de les persones:
Tots i totes tenim capacitats i habilitats que la nostra feina no ens permet posar en relleu. El dia a dia i les tasques encomanades fan que només utilitzem un petit percentatge de les nostres capacitats i sovint aquestes no són les més valuoses. Cal donar espais a les persones fora de les nostres funcions principals perquè aquestes habilitats ocultes aflorin i hem de ser prou llestos per detectar-les i donar el valor que tenen. Per les persones que participen també sovint és un descobriment. Tots tenim superpoders.

• El poder del grup:
Quan posem a treballar junts un grup de persones amb diferents coneixements, experiències i capacitats el que obtenim no és la suma d'aquestes sinó una multiplicació. Encara que el primer encaix no sigui obvi i costi que apareguin les condicions ideals de treball, amb una mica de voluntat i esforç, el grup de seguida comença a fluir i el que es pot aconseguir és molt més valuós que el que s'hagués aconseguit de forma individual.