Els pisos de lloguer: un cas com un cabàs

El vodevil que els darrers anys s’ha desplegat a Espanya -amb especial acarnissament a Catalunya- respecte del problema de l’habitatge diu molt de l’estil dels nostres governants. El problema de la manca d’habitatge és universal i té lloc arreu. Els inversors compren pisos perquè hi ha molts diners emmagatzemats i el sector immobiliari dona pocs maldecaps i és segur. Dit això, però, hi ha un aspecte en aquest afer de l’habitatge que fa als nostres governants únics al món civilitzat: volen engaltar a la població la seva ganduleria. És a dir, traspassen a la societat civil els problemes que la nul·la acció de govern dels darrers anys ha generat.

Comencem per l’habitatge social. Jo sempre havia entès que la construcció d’habitatge social era responsabilitat de les autoritats. Sempre ha estat així a tot arreu. Es poden buscar solucions mixtes o de col·laboració publicoprivada, però la responsabilitat final recau sobre les espatlles públiques. Els ajuntaments són els organismes perfectes per promoure l’habitatge social. Fins fa uns anys, eren els ajuntaments els que promovien pisos, juntament amb la Generalitat. De protecció oficial en uns casos i de lloguer social en altres. Però fa molts anys que van deixar de fer-ho; i així estem ara. Hem oblidat la Gran Recessió del 2007 i les seves conseqüències? Resulta que, de cop i volta, es va destapar allò que la població sospitava. 

"Els inversors compren pisos perquè hi ha molts diners emmagatzemats i el sector immobiliari dona pocs maldecaps i és segur"

L’obra pública servia en bona part per finançar els partits i les butxaques particulars de massa governants municipals. Rotondes a cor què vols, destrucció del municipi a cop de requalificació, etc. No m’ho invento. Revisitin les hemeroteques. Corrupció pura, sobretot municipal. El cas és que els ajuntaments no s’han dedicat a la seva feina i ara traspassen les responsabilitats als particulars amb regulacions estúpides i sense solta ni volta. De retruc la mala governança ha afectat a tot el sector i les conseqüències es fan notar: no hi ha habitatge de lloguer. Ni social, ni de l’altra. Però els nostres brillants polítics han aconseguit que tampoc n’hi hagi de normal.

Amb l'habilitat que els nostres governants despleguen -que inclou la censura informativa a cop de subvenció- aprofiten per llençar mentides, una darrera una altra. Si vostès escolten l’opinió pública arribaran a la conclusió que els culpables de tot aquest desgavell són els que han passat de ser denominats “fons voltor”. Però mirin les xifres de l’INI. Barcelona té 808.751 habitatges i s’estima que 75.476 estan buits. I resulta que el Sindicat de Llogaters de Barcelona va informar que els famosos “fons voltor” en gestionen al voltant d’uns 3.000. S'adonen de l’operació de distracció?

"Barcelona té 808.751 habitatges i s’estima que 75.476 estan buits"

I ara els explico un cas. Un empresari industrial que conec bé va traslladar la fàbrica fora de l’àrea metropolitana. I per poder finançar l’operació es va vendre els terrenys que quedaven buits. I els va vendre a un inversor immobiliari que pensava que en aquells terrenys es podrien construir uns 500 pisos de lloguer. Va pagar bastants milions per l’operació. Tothom estava molt content: el promotor, l’ajuntament, veïns, etc., ja que, com tots sabem, fa falta habitatge de lloguer. Tots els permisos estaven ja aprovats, etc. Doncs bé, ara el promotor s’ha quedat penjat perquè cap banc, cap, li vol, finançar l’operació. I saben per què? Doncs perquè hi ha incertesa jurídica i incertesa política i els bancs no veuen clar com acabarà tot això. Ja ho veuen, a cop de mala governança s’ha generat un estat tal d’imprevisibilitat que impedeix qualsevol operació lligada al lloguer d’habitatges a Catalunya -sobretot a l’àrea de Barcelona.

També els podria parlar d’un conegut que ha comprat un pis per llogar -sense ànim especulatiu- i ho ha fet a Saragossa. “A Catalunya? Et penses que m’he begut l’enteniment? I així anem tirant. No necessitem que Madrid en faci cap mala jugada. Ens desempalleguem sols. Cos a terra que venen els nostres!