El poder de l’estupidesa, visualitzat

Els mapes no representen la realitat sinó que la creen. Mireu qualsevol mapamundi que tingueu a mà: Europa ocupa la part central i superior del planisferi. El nord és a dalt perquè el poder és a dalt i mira avall als seus súbdits, per això els Europeus l’hi vam posar. Si fugim de l’eurocentrisme cartogràfic imperant, comprovarem que aquesta associació dalt-poder és compartida entre diverses cultures i diferents èpoques. Als mapes medievals asiàtics la capital, amb el palau imperial, sempre és dalt perquè els súbdits sempre miren amunt al seu emperador i ell, avall al poble.

Els mapes són doncs mecanismes de representació de les relacions de poder més que representacions de relacions entre accidents geogràfics. Amb el nou balanç de forces global entre la Xina i els EUA cada cop són més els mapamundis que posen el pacífic al centre. La conseqüència és que la vella Europa queda arraconada al marge superior esquerre del mapa. Compareu-lo amb l’Atles Català de 1375 d’Abraham Cresques.

La demostració de com els mapes creen realitats la podeu fer agafant qualsevol mapa i canviant el nord de lloc. El més conegut d’aquesta utilització lúdic-reivindicativa és el “Down under map of the world”, on el nord és al sud i el sud al nord. Austràlia, el con sud d’Amèrica, una petita part d’Africa i l’Antàrtida queden al nou hemisferi nord i la resta del món quedem al nou sud. De seguida es veu com el nou nord (sud) és pràcticament mar i com d’amuntegats vivim els del nou sud (nord).

La demostració de com els mapes creen realitats la podeu fer agafant qualsevol mapa i canviant el nord de lloc

Però si de veritat voleu entrar en bucle observeu el mapa que compartia aquesta setmana a Twitter l’escriptora i editora Iolanda Batallé. No us en faig espòilers, només dir-vos que és segurament el mapa que més cops heu vist a la vostra vida, amb el nord al lloc de l’est. La dissonància cognitiva és tal que un cop localitzat el bocí de món que mostra creureu que està manipulat. No sortireu del vostre astorament fins el moment en què gireu el cap i com per art de màgia torneu a la vostra zona de confort geopolític. Un cop el torneu a girar comprovareu com la vostra percepció del món ha canviat per sempre.

Un altre exercici per veure els balanços de poder que s’amaguen darrera els mapes és mirar els mapes de vacunació i comparar-los amb la intenció de vot dels seus habitants. Una mirarda ràpida a un mapa dels EUA mostra una correlació quasi perfecta entre vot republicà i baixa taxa de vacunació i vot demòcrata i taxa més alta de vacunació. Un parell d’exemples: a Vermont el 66% dels seus habitants van votar per Biden, xifra que coincideix amb la de vacunats. A Idaho, en canvi el 64% va votar Trump i només el 36% està vacunat. Feu la suma.

És comprensible que fins ben entrat el segle XX els mapes reflectissin la realitat dels qui tenien el poder i per tant els mitjans per crear-los. El que és incomprensible és que tinguent el poder de dibuixar mapes hi renunciem, especialment quan en tenim els mitjans. En el cas del mapa de la vacunació dels EUA i la correlació amb el vot, La CNN preguntava de manera retòrica si això era: a) Estúpid, b) Depriment, c) Innecessari o d) Revelador. S’hi van deixar e) totes les anteriors.