El poder de les paraules boniques (també a la feina)

Fa un parell de setmanes vaig presenciar una escena d’aquelles que et deixen amb els ulls com unes taronges. Resulta que una professional es va emocionar a llàgrima viva pel simple fet que una persona externa a la seva empresa li va dedicar unes petites paraules d’agraïment, posant en valor la seva feina en un projecte conjunt. La reacció va ser tan desproporcionada que a tots els presents ens va suscitar el mateix interrogant: quant temps deu fer que el seu cap no li dona les gràcies ni la felicita per res?  

Per desgràcia, en la gestió empresarial encara cal recordar sovint que el reconeixement hauria de ser una pràctica habitual, i no pas un acte excepcional. Perquè apreciar i enaltir la feina dels altres no només és una qüestió de cortesia, sinó que té efectes molt positius sobre el bon desenvolupament de les organitzacions. A escala individual, per exemple, les paraules boniques desencadenen el reforç de la seguretat psicològica, que és imprescindible per incrementar la motivació, el compromís i les ganes d’innovar. A més a més, en el pla col·lectiu, fomenten un clima laboral saludable i respectuós, evitant dinàmiques tòxiques i promovent el treball en equip. De fet, quan l’investigador Meik Wiking explica els motius que han portat Dinamarca a ser el país amb el millor benestar laboral del món, hi ha una paraula que sobresurt més que cap altra: la confiança.    

"L’agraïment i la felicitació no debiliten; al contrari, reforcen la seguretat psicològica i el clima laboral de les organitzacions"

Ara bé, aquest impuls de la confiança a través del reconeixement no s’aconsegueix només amb bona voluntat, sinó que requereix un esforç de sistematització, per tal de crear espais estructurats que facilitin el diàleg bidireccional. Dit d’una altra manera: calen reunions periòdiques de seguiment, però que no es limitin a revisar números i tasques, sinó que incorporin una vocació de mentoria, capaç de premiar esforços i celebrar resultats. En canvi, si no es creen aquests espais, el frenesí de la feina diària pot provocar que passin les setmanes, o fins i tot els mesos, sense que els líders dediquin temps a parlar pausadament amb els integrants dels seus equips. I això, al final, es paga amb desmotivació i desconnexió. 

Si vols saber-ne més

 

   

Oriol Montanyà-Reivindicar l'alegria: una necessitat urgent

Per altra banda, també cal superar la por que encara tenen alguns directius a obrir finestres d’amabilitat, provocada per les reminiscències d’un model jeràrquic que associava l’autoritat a una actitud de caràcter distant. Són els representants de l’antic règim, que encara veuen les paraules boniques com una font de debilitat, tant pel que les pronuncia com pel que les rep. Afortunadament, però, existeix una àmplia representació de líders que avancen en direcció contrària, convençuts que la verdadera ascendència directiva és la que et concedeixen els demès, així que cal construir-la a base de relacions de respecte, amabilitat i generositat.      

"Els empleats feliços són fins a un 31% més productius que aquells que no se senten valorats"

Dir-nos coses boniques a la feina té un gran poder transformador. La Universitat de Californià ja ho va demostrar fa anys, amb un estudi que assegurava que els empleats feliços són fins a un 31% més productius que aquells que no se senten valorats. Per tant, en qualsevol entorn professional hauria de ressonar constantment la famosa cita del filòsof William James: "El principi més profund de la naturalesa humana és el desig de ser apreciat".